Nalataia, Mare Tubercle

Doncs is, em podeu dir nostàlgica, si us sembla bé. I perquè? Resulta que després de barallar-me toooooot el matí amb la còpia de seguretat dels collons, per fi, 8 hores de problemes després, he acabat. Total, que quan me n'he deslliurat i he decidit en què gastar el poc temps lliure que em queda fins anar a dormir ( xD ) , m'ha donat per obrir la carpeta dels vells records i posar-me en pla " avui, vull tornar a la meva adolescència "... encara que reconec que, part de la culpa la té la graduació de me germana d'ahir, però m'estic desviant. Deia que, en un esforç per tornar a la meva adolescència, ni que sigui de pensament, he rebuscat al calaix de les coses velles i m'he topat amb el CD de les Spice Girls... perdò, EL CD . Ara si. Res de segons parts (mai han estat bones) ... i m'he dit " a veure què té YouTube que pugui ser-me d'utilitat ". En fi, aquí teniu els resultats. WANNABE SAY YOU'LL BE THERE 2 BE...

Com us vaig prometre no fa gaire dies, aquí us deixo el nou single de BUMP OF CHICKEN; ~ ゼロ~ juntament amb la lletra en anglès (esperem que els de Blogger no me'l facin treure...).  Us recomano que, primer, li feu un cop d'ull al vídeo i després ja us posareu amb la lletra. Final Fantasy Type 0 OST:   ~ ゼロ~ [Zero] per BUMP OF CHICKEN  >> The sound of the wandering children's footsteps have disappeared and is replaced by a song of prayer. Then, it will porbably turn into a flame, becoming a guiding light for others who will pass by this place later. The color of my pupils is that of the night, the same black as the transparent sky, because after I had been left behind by my certainty, I sought it out and then spent too long gazing at it. The map handed out to me is so correct, that it's carrying me somewhere. I don't want wander astray in this world that's moving almost too fast for me, so please let me ask you your one and only nam...

Bona tarda, Tubercles! Va bé el dia de festa? Perquè a mi m'està resultant tediós i avorrit a més no poder. Imagineu el motiu? Sí, efectivament, la visió distorsionada que tenim des del Jardí dels dies de festa no sol ser gaire positiva. En fi... Avui us porto un petit exercisi mental.... encara que serà més intuitiu que altra cosa però, a falta d'idees millors, bones són les que es roben vilment als altres, no? xD La cosa va així: voleu saber si sóc o no sincera? Doncs llegiu el que ve a continuació i decidiu per vosaltres mateixos. Ja! 1. El meu cosí va estar a les portes d'entrar a Gran Hermano. 2. Quan tenia quatre anys, vaig endinsar-me en el fantàstic món de la rentadora i van haver de desmuntar-la per a poder treure'm d'allà dins. 3. José Antonio Camcho ha estat a dos metres de mi i de casa meva. 4. De tanta tensió acumulada a ioga, m'han escapat els gasos en plena classe. I he seguit com si res. 5. En els 100 metres llisos, durant una c...

Porto uns dies... bé, pràcticament un mes, pensant que haig d'escriure alguna cosa, que no pot ser que tingui el bloc abandonat d'aquesta manera. I quan per fi em poso davant el portàtil i obro l'editor de text... no surt res. Em quedo en blanc mirant la paret, per altra banda, plena fins al capdamunt de fotos i imatges... i no em ve res al cap, ni una engruna d'inspiració. Els vídeos, les imatges, està tot molt suat ja. No és que vulgui ser original, no en ser ser daixò... però una mica de mà dreta no m'aniria del tot malament, la veritat. Sona el despertador, m'aixeco, esmorzo, faig la feina de casa, encenc el portàtil, em planto davant el Word i intento avançar, ni que sigui mitja pàgina, amb la memòria del Màster, poso música, dino, torno amb el Word i la inacabable memòria, sopo, veig anime i me'n vaig a dormir. I així, cada maleït dia d'aquest maleït mes de Maig... menys el cap de setmana, és clar! Que no se m'oblidi el cap de setmana... b...