Nalataia in Horrorland: Setmana 1
I ara que per fi ha acabat la setmana, toca fer balanç. Serà positiu? Serà negatiu? Serà neutre? Pot existir un balanç neutre?
En fi, comencem amb el Circ de Rareses de la Nalataia...
- Dilluns 9 de Gener del 2012: Encara no m'he deixat anar de les vacances que... oh, sorpresa! Treball de Bioestadística a la vista!! I pel dia 23... yujuuuu!! T_T. Dues setmanes per a entregar un treball que no entenc i que no vull fer (ni jo, ni ningú). Dues setmanes per a un treball que, suposadament, ens havien de penjar al Campus Virtual de la UAB la segona setmana del Desembre passat. Dues setmanes de corre-i-no-t'entrabanquis per a complir el termini. Dues setmanes durant les quals l'estadística passarà a ser la meva enemiga pública número 1!!
- Dijous 12 de Gener del 2012: (bé, aquesta anècdota té la seva gràcia xD) Com que no sé tenir mesura i com que m'agrada viatjar però l'economia no acompanya... sabeu què feia la Nalataia a les 8.35 del matí? Eh, ho sabeu?... Doncs estava a Ripollet, partint-se el pit i esperant el tren de tornada a Barcelona. I "perquè", us preguntareu? Perquè sóc TOOOOOOOOOOOOOON-TA! Així de fàcil xD. Resulta que enlloc de confirmar que el tren anava cap a on anava jo... simplement vaig pujar al primer que venia i llestos! A l'aventura!... Total, que l'aventura em va deixar tirada mitja hora a Ripollet, amb un fred que glaçava els collons i una boira treta de la millor de les pel·lícules de por (boira que es podria haver aprofitat per alguna de les pel·lícules de la Saga Crepuscúl). Què en vaig treure de bo? Dues coses: primera, ara m'he quedat amb les ganes de fer un tomb per Ripollet i segona, el Cacaolat que em vaig prendre al bar de l'estació ha estat el millor Cacaolat de la meva vida.
- Divendres 13 de Gener del 2012: (una altra anècdota divertida xD) Comencen les classes per la tarda, a part del laboratori pel matí... como no. El cas es que, per no haver d'anar amb presses, plego abans del lab i dino amb "relativa calma" i dic "relativa" perquè 20 minuts per dinar, rentar-se els dents i canviar-se de roba no és gaire calmat... però aquest no és el tema. La qüestió és que mai, MAI feu cas del que digui Google Maps sobre els carrers de Sabadell; repeteixo: MAI! Si ho feu, acabareu com jo, fent més voltes que un ventilador... encara que part de les culpes van per a mi. Mireu, si hagués tret el sentit de la orientació de me mare, em podria consolar dient-me que "d'on no n'hi, no en raja"... però no és així; la orientació em ve del meu pare, així que... no hi ha excusa: no vaig trobar el camí perquè aquella veueta interior que em deia "Segueix recte, Nalataia" estava sent silenciada per una Orquestra de Crits que em deia "Google Maps, Google Maps"... i així em va anar; que la meva companya va sortir un quart d'hora més tard que jo del lab i va arribar abans a l'estació del Ferrocarrils xD. En fi, sóc així; encara sort que em prenc les coses amb filosofia, que sinó ^^U...
- Dissabte 14 de Gener del 2012: Després de barallar-me amb estadística (i que, per cert, encara està a mig fer) decideixo posar fi a la setmana amb una fantàstica classe de ioga amb la meva professora preferida del món mundial. Em preparo les coses, surto de casa, agafo el metro, camino i camino, arribo al centre de ioga, espero que la professora vingui, pugem al pis on es fan les classes, estem davant la porta... i d'aquí no passem. Les 7 o 8 persones que erem allà vinga a donar voltes a la clau: ara prova tu, ara tu, ara jo, ara ell, ara un que passa per aquí, ara un altre cop jo, altre cop tu... i, així, fins que algú encén el mòbil (literalment, perquè tenia incorporada una llanterna... megaguai), il·lumina el pany i... txan! txan! Hi ha una altra clau per dins!! Tots, com idiotes i per torns, vinga a clavar-li cops a la porta, a veure si amb una mica de sort, cau la clau i podem entrar. Però res, la clau tossuda a quedar-se dins el pany. I apa, sense classe m'he quedat! I ara que faig jo amb tot l'estrès acumulat durant la setmana, eh!!?? ;__; Si es que sóc una desgraciada...
Per això us deia allò del balanç... i em surt estrany: ni negatiu ni positiu, estrany, com tot el què em passa sempre. Eh que sóc molt chachi!!??? Claro que si.
Em pregunto com serà la pròxima setmana...
En fi, comencem amb el Circ de Rareses de la Nalataia...
- Dilluns 9 de Gener del 2012: Encara no m'he deixat anar de les vacances que... oh, sorpresa! Treball de Bioestadística a la vista!! I pel dia 23... yujuuuu!! T_T. Dues setmanes per a entregar un treball que no entenc i que no vull fer (ni jo, ni ningú). Dues setmanes per a un treball que, suposadament, ens havien de penjar al Campus Virtual de la UAB la segona setmana del Desembre passat. Dues setmanes de corre-i-no-t'entrabanquis per a complir el termini. Dues setmanes durant les quals l'estadística passarà a ser la meva enemiga pública número 1!!
- Dijous 12 de Gener del 2012: (bé, aquesta anècdota té la seva gràcia xD) Com que no sé tenir mesura i com que m'agrada viatjar però l'economia no acompanya... sabeu què feia la Nalataia a les 8.35 del matí? Eh, ho sabeu?... Doncs estava a Ripollet, partint-se el pit i esperant el tren de tornada a Barcelona. I "perquè", us preguntareu? Perquè sóc TOOOOOOOOOOOOOON-TA! Així de fàcil xD. Resulta que enlloc de confirmar que el tren anava cap a on anava jo... simplement vaig pujar al primer que venia i llestos! A l'aventura!... Total, que l'aventura em va deixar tirada mitja hora a Ripollet, amb un fred que glaçava els collons i una boira treta de la millor de les pel·lícules de por (boira que es podria haver aprofitat per alguna de les pel·lícules de la Saga Crepuscúl). Què en vaig treure de bo? Dues coses: primera, ara m'he quedat amb les ganes de fer un tomb per Ripollet i segona, el Cacaolat que em vaig prendre al bar de l'estació ha estat el millor Cacaolat de la meva vida.
- Divendres 13 de Gener del 2012: (una altra anècdota divertida xD) Comencen les classes per la tarda, a part del laboratori pel matí... como no. El cas es que, per no haver d'anar amb presses, plego abans del lab i dino amb "relativa calma" i dic "relativa" perquè 20 minuts per dinar, rentar-se els dents i canviar-se de roba no és gaire calmat... però aquest no és el tema. La qüestió és que mai, MAI feu cas del que digui Google Maps sobre els carrers de Sabadell; repeteixo: MAI! Si ho feu, acabareu com jo, fent més voltes que un ventilador... encara que part de les culpes van per a mi. Mireu, si hagués tret el sentit de la orientació de me mare, em podria consolar dient-me que "d'on no n'hi, no en raja"... però no és així; la orientació em ve del meu pare, així que... no hi ha excusa: no vaig trobar el camí perquè aquella veueta interior que em deia "Segueix recte, Nalataia" estava sent silenciada per una Orquestra de Crits que em deia "Google Maps, Google Maps"... i així em va anar; que la meva companya va sortir un quart d'hora més tard que jo del lab i va arribar abans a l'estació del Ferrocarrils xD. En fi, sóc així; encara sort que em prenc les coses amb filosofia, que sinó ^^U...
- Dissabte 14 de Gener del 2012: Després de barallar-me amb estadística (i que, per cert, encara està a mig fer) decideixo posar fi a la setmana amb una fantàstica classe de ioga amb la meva professora preferida del món mundial. Em preparo les coses, surto de casa, agafo el metro, camino i camino, arribo al centre de ioga, espero que la professora vingui, pugem al pis on es fan les classes, estem davant la porta... i d'aquí no passem. Les 7 o 8 persones que erem allà vinga a donar voltes a la clau: ara prova tu, ara tu, ara jo, ara ell, ara un que passa per aquí, ara un altre cop jo, altre cop tu... i, així, fins que algú encén el mòbil (literalment, perquè tenia incorporada una llanterna... megaguai), il·lumina el pany i... txan! txan! Hi ha una altra clau per dins!! Tots, com idiotes i per torns, vinga a clavar-li cops a la porta, a veure si amb una mica de sort, cau la clau i podem entrar. Però res, la clau tossuda a quedar-se dins el pany. I apa, sense classe m'he quedat! I ara que faig jo amb tot l'estrès acumulat durant la setmana, eh!!?? ;__; Si es que sóc una desgraciada...
Per això us deia allò del balanç... i em surt estrany: ni negatiu ni positiu, estrany, com tot el què em passa sempre. Eh que sóc molt chachi!!??? Claro que si.
Em pregunto com serà la pròxima setmana...
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!
Broom! Broom!
P.D: SOU TOTS MOLT MACOS!! ~~chuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu~~
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!