La millor nit de la teva (meva) vida

Què serà el que ens mou a dir "Avui, ha estat la millor nit de la meva vida!"?... Un gran premi? Una gran alegria? Una, mmh, bona companyia? Què? Bé, jo he trobat la resposta però no en la meva nit, sinó en la d'un altre.

Ahir per la tarda, cap a les 19'15, va haver-hi un casament de "niños bien" al Jardí. Fins aquí, tot normal... normal si tens diners com qui té porus a la pell. En fi. Per davant de taquilla van desfilar espècimens de tot tipus: pingüins de diversos colors i tamany, ocells diversos (i sí, més d'una urraca...), panses per tots els gustos i un llarg etcètera. Vaja, la "flor y nata" de la "higher-class" de Barcelona (era com veure Gossip Girl però a la catalana amb accent de Vallecas). No m'entretinc en els detalls, encara que tampoc n'hi ha gaires: el panorama anava de mal en pitjor. Ni jo tinc tan mal gust, paraula. Total, que es van quedar allà fins a les tantes de la matinada; crec que tenien llogat el Jardí fins a les 5.00, no sé. Doncs bé, per a UNA de les assistents, la nit o, més aviat, el "despertar de la bèstia" no se li ha posat gaire bé XD. A veure com explico això sense que m'agafi un atac de riure... aquest matí ens han trucat un dels "high-class" preguntant si havíem trobat un anell mentre "hacíamos labores de limpieza"...

- punt 1: la neteja anava del vostre compte, a nosaltres no ens hi fiqueu.
- punt 2 : no estem allà per recollir els vostres missatges ni per "ir llamándonos", vale?

... un Anell amb una "pedra" blava marcada amb un escut d'armes, l'Escut Familiar. Evidentment, els hem dit que no; no hem trobat cap anell que reuneixi aquestes característiques. Ens han deixat un telèfon de contacte i un "ya nos iremos llamando, eh?". Bé, al cap d'una hora o així, ha aparegut per taquilla una Camisa Lacoste botonada a un home. La Camisa, i el seu home, ens ha dit que estaven molt, molt, molt preocupats per l'Anell, que l'estat d'ansietat en el que es trobaven només era comparable a l'adéu a Valentino. Muy, muy mal. Ens ha  matat a preguntes del tipus "¿pero habéis limpiado bien?", "¿pero os habéis fijado en todos los rincones?", "y el equipo de limpieza, ¿ha hecho lo que debía?" i, així, fins que he deixat a la camisa i a l'home regirant tots els racons propers als banys i he anat a seure a taquilla per riure amb la Sònia.

La Camisa i el seu home estaven indignats... "Es que el Anillo lleva entre nosotros tres generaciones, ¿vale?. Estamos muy preocupados." Si, ja ho noto. Només li ha faltat (a la Camisa) demanar-me que m'apugés les mànigues i remenés entre la porqueria dels canals que recullen l'aigua bruta del llac a veure si trobava l'Anell del dimoni... ai no! perdó. Vull dir, l'Anell de la Senyora la qual té una Camisa (i l'home que l'ocupa). Resulta que la Senyora va treure's l'Anell per rentar-se les mans i va oblidar posar-se'l de nou, deixant-lo sol i desemparat al lavabo. Bé, el més lògic i, evidentment, també el més probable (Principi de Parsimònia) es que algú de la festa entrés darrere seu i... pa' la saca! Però no! La culpa havia de ser nostra; per haver netejat massa bé!! I mira que li he dit que el servei de neteja no vindria fins la tarda... i ell, tant si com no, que al netejar se'ns hauria passat. L'home d'aquesta Camisa no hi tenia cera a les orelles, no; i tenia ciment ràpid! Al final, i com és evident, ni Anell ni res.

I perquè us explico jo la desgracia d'aquest pobra família? Doncs mira, perquè m'ha semblat d'allò més divertit XD... s'ha de ser burratontadeta per oblidar una relíquia com l'Anell... molt burratontadeta. Està claríssim que els hi han robat, by the face... però si no ho volen admetre, problema seu; com més triguin en canviar de fase, més dolor sentiran davant la pèrdua.

Iiiiiiiiiiiiiii d'aquí bé el títol de l'entrada "La millor nit de la teva (meva) vida": gràcies a la teva estupenda imprudència mentre era de nit i t'ho passaves bé, m'has alegrat el dia. Al final, resultarà que els "niños bien" també coneixen el significat de la paraula "altruisme", ja.

M'hauria d'haver dut la càmera de fotos... així encara seria més evident que, els diners, no fan la bellesa: quan s'està podrit, s'està podrit, no hi ha maquillatge que ho amagui. Gràcies a les Deesses, als "voltants" d'aquesta colla de voltors tot és lleig; no hi ha maquillatge possible. Però a mi tant m'és, jo opino per lliure i crec que... SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!


俺は天才だ!... si Hanamichi: tots reconeixem el teu mèrit.

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.