Nova etapa, nou camí, principi de fase... un epic fail en tota regla.
A veure com explico jo què ha passat avui al Botànic sense fer-vos (i fer-me) la tita un embolic (toma adaptació!¡ XD).
Amb poques paraules... Epic Fail.
Amb moltes paraules... buff! Començo: resulta que el Botànic ha canviat de mans. Fins ahir, 30 d'Abril, era de Ciut'art. Des d'avui i fins... fins que s'acabi el contracte, és i serà d'Ilíades. Què vol dir això? Doncs que la Nalataia s'ha menjat el primer dia de la nova empresa amb patates, problemes inclosos. Jo, que sóc una negada davant els problemes!! Jo, que a la primera de canvi, comença a posar-se nerviosa i a sentir moviments intestinals no desitjats quan les coses no són com haurien!! JO!! JOOOO!! Quin primer dia... Aquest matí, quan he arribat a taquilla, faltava la meitat... què dic la meitat! faltava UN MUNT de material essencial i necessari pel bon funcionament del lloc de treball... però si he arribat i no hi havia ni una maleïda moneda a la caixa forta!! A veure qui és capaç de vendre res si no té diners pel canvi!!! perquè jo no, per descomptat!! A més, també faltaven els fulls d'incidències, liquidació i caixa... però si fins i tot faltava la màquina de detecció de bitllets lletjos!!! Un "desbarajuste" total, un epic fail amb totes les lletres... i, per acabar-ho d'arrodonir, el programa de venta no funcionava. Tot això, a 5 minuts de l'obertura del jardí. Em tremolava tot...
"Genial! El primer dia amb l'empresa nova... i ja pots tancar la paradeta per falta de material!!" he pensat mentre donava voltes, com una burra, per tooooooota la gran extensió (mentida) que és la taquilla. Mai havia fet tants quilòmetres en tan poc temps... Cert que no era culpa meva però... qui estava allà en aquell moment? qui havia de prendre les decisions i assumir-ne les nefastes (o això creia jo... a vegades, tendeixo al catastrofisme) conseqüències? Tu? Noooooo, JO!!! Jo, i només JO!!!... Idiota perduda, ja us ho dic ara. En fi, un matí tan maco com el d'avui se n'ha anat a la merda per culpa de la mala previsió i la falta de sentit comú. Ja li vaig dir un dia a la Tania, "Si fos jo qui organitzés això... altres problemes tindríem... però l'organització, perfecta. Así de claro te lo digo". En fi, si no saben veure el meu talent... què hi farem!!
Al final, després de reiniciar el sistema, la cosa ha funcionat... si bé no al 100%, al 75% com a mínim. Ara, el millor de tot ha estat fer el recompte de caixa abans de marxar... jajajajaja. He començat amb XXX € i, a les 15'10, el fons de caixa (Sònia, gràcies per afegir vocabulari a la meva vida XD) era de YZZ,ZW € + 2.80 €... lo qué?!! Si, la caixa no ha sortit exacta, encara que sospito que, durant el procés, m'he descomptat de 0.10 cèntims... que afegits a YZZ,ZW € farien XXX €, per tant... ha estat un mini-epic fail XD. Però cap problema, que dels 2.80 € que s'han quedat de visita, 0.10 cèntims se'n van directes a la caixa. Quines coses, eh?! i pensava que les matemàtiques eren prescindibles, jeje.
La vida dóna moltes voltes... o, millor dit, nosaltres les donem sense saber-ho. És un dels grans misteris de la humanitat. L'altre és seguir creient que un senyor barbut amb toga ens solucionarà la vida quan estiguem morts... una mica contradictori, no? Som una espècie ben curiosa. Amb una mica de sort, la santa providència em farà partícip d'aquests misteris i em donarà la clau que obre la porta de la veritat. O no, amb la sort que tinc...
I posant un punt i apart al dia prèviament explicat, seguiré amb la recomanació d'un dels llibres que vaig adquirir abans de St.Jordi, perquè sóc més guapa que ningú i m'agrada avançar-me al fets XD. Estic parlant de "Soy un gato". A veure, com a lectura nocturna... no, si no és que pateixes d'insomni, aleshores si, totalment recomanable. I no per avorrit, que no ho és, però veure aquella totxana abans de ficar-se al llit... fa venir son. Només de pensar "ara m'haig de llegir això?", el cervell reacciona instintivament i t'adorm en temps record. Però per llegir de dia, quan els teus ritmes biològics et diuen que no és hora de dormir, doncs està molt bé. És divertit, àcid i fresc. Mai hauria pensat que simpatitzaria tant amb un gat... el cabró té raó!!! Com ho fa?! No em veig capaç de contestar a aquesta pregunta. Ara, el millor és un dels secundaris. Si jo estic boja (com creuen algunes persones del barri, degut a la mala imatge que té sortir per la finestra a escridassar una colla insuportable de nens), ell també... però portat al màxim. Cada cop que surt a escena, clava el paper de bohemi a la perfecció. M'encanta... és tan surrealista. Tan inversemblant. Tan mentider però amb estil. És un gran llibre. Per cert, la millor manera de llegir aquest llibre es escoltant a Jamie Cullum... máximo disfrute garantizado!
I poc més a dir, que tinc una pel·lícula per veure i no em ve de gust esperar més... que ja m'ha tocat fer-me la longuis per casa una estona. Petites, petits... no oblideu rentar-vos les orelles després d'aixecar-vos, que sinó anireu mig sords per la vida... i porteu-vos bé perquè SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!!!
Amb poques paraules... Epic Fail.
Amb moltes paraules... buff! Començo: resulta que el Botànic ha canviat de mans. Fins ahir, 30 d'Abril, era de Ciut'art. Des d'avui i fins... fins que s'acabi el contracte, és i serà d'Ilíades. Què vol dir això? Doncs que la Nalataia s'ha menjat el primer dia de la nova empresa amb patates, problemes inclosos. Jo, que sóc una negada davant els problemes!! Jo, que a la primera de canvi, comença a posar-se nerviosa i a sentir moviments intestinals no desitjats quan les coses no són com haurien!! JO!! JOOOO!! Quin primer dia... Aquest matí, quan he arribat a taquilla, faltava la meitat... què dic la meitat! faltava UN MUNT de material essencial i necessari pel bon funcionament del lloc de treball... però si he arribat i no hi havia ni una maleïda moneda a la caixa forta!! A veure qui és capaç de vendre res si no té diners pel canvi!!! perquè jo no, per descomptat!! A més, també faltaven els fulls d'incidències, liquidació i caixa... però si fins i tot faltava la màquina de detecció de bitllets lletjos!!! Un "desbarajuste" total, un epic fail amb totes les lletres... i, per acabar-ho d'arrodonir, el programa de venta no funcionava. Tot això, a 5 minuts de l'obertura del jardí. Em tremolava tot...
"Genial! El primer dia amb l'empresa nova... i ja pots tancar la paradeta per falta de material!!" he pensat mentre donava voltes, com una burra, per tooooooota la gran extensió (mentida) que és la taquilla. Mai havia fet tants quilòmetres en tan poc temps... Cert que no era culpa meva però... qui estava allà en aquell moment? qui havia de prendre les decisions i assumir-ne les nefastes (o això creia jo... a vegades, tendeixo al catastrofisme) conseqüències? Tu? Noooooo, JO!!! Jo, i només JO!!!... Idiota perduda, ja us ho dic ara. En fi, un matí tan maco com el d'avui se n'ha anat a la merda per culpa de la mala previsió i la falta de sentit comú. Ja li vaig dir un dia a la Tania, "Si fos jo qui organitzés això... altres problemes tindríem... però l'organització, perfecta. Así de claro te lo digo". En fi, si no saben veure el meu talent... què hi farem!!
Al final, després de reiniciar el sistema, la cosa ha funcionat... si bé no al 100%, al 75% com a mínim. Ara, el millor de tot ha estat fer el recompte de caixa abans de marxar... jajajajaja. He començat amb XXX € i, a les 15'10, el fons de caixa (Sònia, gràcies per afegir vocabulari a la meva vida XD) era de YZZ,ZW € + 2.80 €... lo qué?!! Si, la caixa no ha sortit exacta, encara que sospito que, durant el procés, m'he descomptat de 0.10 cèntims... que afegits a YZZ,ZW € farien XXX €, per tant... ha estat un mini-epic fail XD. Però cap problema, que dels 2.80 € que s'han quedat de visita, 0.10 cèntims se'n van directes a la caixa. Quines coses, eh?! i pensava que les matemàtiques eren prescindibles, jeje.
La vida dóna moltes voltes... o, millor dit, nosaltres les donem sense saber-ho. És un dels grans misteris de la humanitat. L'altre és seguir creient que un senyor barbut amb toga ens solucionarà la vida quan estiguem morts... una mica contradictori, no? Som una espècie ben curiosa. Amb una mica de sort, la santa providència em farà partícip d'aquests misteris i em donarà la clau que obre la porta de la veritat. O no, amb la sort que tinc...
I posant un punt i apart al dia prèviament explicat, seguiré amb la recomanació d'un dels llibres que vaig adquirir abans de St.Jordi, perquè sóc més guapa que ningú i m'agrada avançar-me al fets XD. Estic parlant de "Soy un gato". A veure, com a lectura nocturna... no, si no és que pateixes d'insomni, aleshores si, totalment recomanable. I no per avorrit, que no ho és, però veure aquella totxana abans de ficar-se al llit... fa venir son. Només de pensar "ara m'haig de llegir això?", el cervell reacciona instintivament i t'adorm en temps record. Però per llegir de dia, quan els teus ritmes biològics et diuen que no és hora de dormir, doncs està molt bé. És divertit, àcid i fresc. Mai hauria pensat que simpatitzaria tant amb un gat... el cabró té raó!!! Com ho fa?! No em veig capaç de contestar a aquesta pregunta. Ara, el millor és un dels secundaris. Si jo estic boja (com creuen algunes persones del barri, degut a la mala imatge que té sortir per la finestra a escridassar una colla insuportable de nens), ell també... però portat al màxim. Cada cop que surt a escena, clava el paper de bohemi a la perfecció. M'encanta... és tan surrealista. Tan inversemblant. Tan mentider però amb estil. És un gran llibre. Per cert, la millor manera de llegir aquest llibre es escoltant a Jamie Cullum... máximo disfrute garantizado!
I poc més a dir, que tinc una pel·lícula per veure i no em ve de gust esperar més... que ja m'ha tocat fer-me la longuis per casa una estona. Petites, petits... no oblideu rentar-vos les orelles després d'aixecar-vos, que sinó anireu mig sords per la vida... i porteu-vos bé perquè SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!!!
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!
Si, un dia, t'aixeques del llit, et mires al mirall i veus que ets tot blau, no pateixis, és normal. Sol passar quan ets fill de Satanàs.
- Honor a Satanàs, Príncep Invicte!
- Honor a Satanàs! Honor i Glòria!
Lereleeeee... ser la Supèrbia t'acaba passant factura.
PD: Un vídeo per flipar tubercles... però tubercles dels grans, eh!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!