La Nalataia i la nit que QUASI podria haver estat tragèdia.

Hola a totes i tots Tubercles!¡ Inquietant el títol, eh?¿ XD Doncs no tant, no patiu, que ja sabeu que m'agrada exagerar les circumstàncies jejeje (incís: acabo de trobar unes imatges de Bleach, del nou calendari 2011... jujujuju). Bé, per on anava... ah, si, la fatídica nit del dimecres... ejem. Resulta que, aquest dimecres passat, em va passar una cosa que, com és habitual, només té lloc en el meu món de rareses i peculiaritats. I us preguntareu, perquè has esperat a explicar-ho avui, un diumenge?¿ Doncs mira, és simple: l'ordinador i jo no em tingut temps per a nosaltres dos, i això ens ha allunyat lleugerament fins avui, sniff sniff... és una història ben trista, algun dia l'explicaré completa. En fi, que em desvio massa del tema. Desde 0. El dimecres per la nit, me'n vaig anar a dormir, com sempre, cap a les 22.30 (més o menys) i, com sempre, em vaig posar els taps d'escuma que faig servir per a dormir, uns de molt esponjosos i bufonets XD... a mitjanit, i com sol ser en l'ésser humà, vaig somiar, en el meu cas, somiava que menjava préssec en almívar... préssec que em sortia de l'orella, tallat a taquets... i me'l menjava així, PAM... orella-boca-orella-boca-orella-boca-fins que enlloc de préssec... EL TAP!¡ EL TAP D'ESCUMA!¡ m'estava menjant el tap!¡ aaaaaaaaaaaaaaaaah!¡ sí, cert 100x100. No sé com hi va arribar, només se que, sense buscar-ho, el tap que hauria d'haver estat a l'orella esquerra, estava a la meva boca... i jo el mastegava!¡ Total, que quan me'n vaig adonar (heu de tenir en compte que, en tot moment, vaig estar amb els ulls tancats i més adormida que desperta), vaig agafar el tap, el vaig eixugar una mica en el coixí, me'l vaig tornar a posar a l'orella... i ale!¡ a dormir altre cop, com si res hagués passat... és mooooooooooolt fort Tubercles, que hagués passat si me l'arribo a tragar?¿... O__O... probablement, res, que no és tan gran però mai se sap... això si, al despertar-me, em va agafar així com un riure XD jajajajajaja... Puc garantir que, aquestes coses només em passen a mi... i sí, tinc varies teories que ho expliquen... ejem...

1. Que tenia gana. Què vol dir això?¿ Que a casa no només no m'escolten sinó que no em cuiden... sniff sniff... i pensar que fins fa un any, m'omplien a menjar quan s'apropava el Nadal per a fer-me al forn, amb la poma a la boca... sniff sniff.
2. Que la poma de postre, en el fons, no era una poma i, com a conseqüència, vaig buscar fruita en algun altre lloc. Hauré de parlar seriosament amb la mama sobre la qualitat de la fruita que compra.... ah, no, espera, que les pomes les trio jo. Bé, doncs hauré de tenir una xerrada molt seriosa amb mi mateixa per la qualitat de les pomes que trio. Hum.
3. Que la meva germana tenia gana. I perquè trec per aquí a la meva germana?¿ Les habitacions són contigües. Aquests desitjos interns travessen parets.
4. (probablement, la més plausible... ) Últimament, a casa, hi ha una espècie de "febre pel pes ideal" que va ser importada per algú el maleit dia que se li va ocórrer anar a pesar-se... com a conseqüència, a casa hi ha més mongetes i coliflor que cereals per esmorzar... i jo, que passo olímpicament, en pateixo les conseqüències, ja sigui per obligació o per solidaritat... aaaaaaaaaaah, nscht ¬¬

Situació última de tot això del tap, el préssec i la mare que em va matricular?¿!¿ Que, al matí següent, tenia tal fam de gos que no veia el moment d'acabar de vestir-me i llençar-me a la nevera, a veure que trobava per endur-me a la boca. Així que, em vaig vestir, em vaig pentinar i cap a la cuina falta gent!¡... tant feliç i contenta que estava jo pel meu imminent retrobament amb la nevera, arribo a la cuina i em trobo a la meva germana al mig del pas... ala!¡ el meu pla d'acabar fins i tot amb l'enciam passat a la merda!¡ Nscht!¡ Resultat: cereals i una mandarina, tot el que la tata em va poder (o voler, no ho sabré mai) donar... i, a sobre, era dijous de Miró!¡ Mentre esmorzava, li vaig explicar la meva petita i nocturna aventura culinària... reacció de me germana "i com t'ho vas fer per treure't el tap i posar-te'l a la boca mentre dormies?¿", "Tinc poders... i jo que sé!¡"... a vegades penso que, en aquesta família meva no hi toquem pas gaire, jo la primera... que, de fet, les reaccions de la mama i el papa van ser, en major o menor mesura, les mateixes... o no, ni en major ni menor mesura, que la meva mare es va partir el pit i em va dir "tonta", i el meu pare va flipar mandarines. En fi, que jo parlava de passar gana... doncs, com deia, només vaig esmorzar un bol de cereals i una mandarina i, tractant-se d'un dijous de Miró, no era la millor opció, sincerament. Tot i així, no estava especialment preocupada perquè la mama m'havia preparat l'esmorzar la nit anterior... tenia un entrepà de llonganissa esperant ésser menjat, mwahahahahaha... y me quedé con las ganas T_T...
... aquell dia, a la Miró, es presentava llarg i dur, mooooooooooolt dur... m'explico: estaven de reformes, pintant de blanc les parets del que havia estat la exposició de la Pipilotti Rist... blanco nuclear, per ser exactes. I, de pas, intoxicant al personal, que mai està de més. Va ser horrorós!¡ Quina pudor a dissolvent... ecs!¡ I, innocentment, us preguntareu "que té a veure el dissolvent, la pintura "blanco nuclear" i el teu entrepà de llonganissa?¿"... doncs molt. Diguem que, el dijous, se suposa que els monitors de sala fem descansos de 10-15 minuts (en funció de si et quedes fina les 15.00 o fins les 15.45)... descansos que eren reals fins que va tornar la MªJosé (i que consti que no la critico, que em cau molt bé i trobo que és una persona de les guais, vale?¿ mmmh, que ens coneixem, que dic blanc i, enseguida, passa a marró merda) i van deixar d'existir, com a mínim, per a mi, que acabo a les 15.00. El cas es que, sense descans, no hi ha entrepà de llonganissa, i sense entrepà de llonganissa, hi ha gana, MOLTA gana, resultant en una fam destructiva i devastadora quan arribo a casa a les 16.00... taaaaaaaaaaant devastadora, que em menjo qualsevol cosa, siguin mongetes i peix com més mongetes i més peix... uix, perdó, que si vam fer UN descans, descans EXCEPCIONAL perquè estàvem toooooooooootes col·locades degut al dissolvent... en tot cas, van ser cinc minuts i me'ls vaig passar a la terrassa del museu, que era el lloc que tenia més a prop... i després del kit-kat sobre els cinc minuts ronya, dir-vos que no us imagineu, ni de lluny, la força de voluntat que haig de tenir per no menjar-me l'entrepà de camí a cas... i mira que seria fàcil... molt fàcil... però, aleshores, arribaria a casa i no dinaria o, si ho fes, seria per gola, i perdria la partida.

Doncs ja veieu com de trista és la meva vida que, el més interessant, va i em passa mentre dormo!¡ XD... una nit d'aquestes provaré de dormir amb caramels enlloc de taps d'escuma i mira... mai se sap, potser així em faig passar la gana jajajajajajaja. Aaaaaaaaaaaai, quines coses passen... encara sort que la meva autoestima està ben amunt que sinó... ^^U. Bé, doncs això és el que volia explicar... ara us deixaré les poques imatges que he trobat del calendari de Bleach, i ja buscaré les que falten... per cert, fixeu-vos en el got d'en Hitsugaya... XD

























Genio y figura hasta la sepultura (i mai més ben dit... pobret meu...).


























Que gran!¡ Whisky?¿ Ron?¿ Vodka?¿ Noooooooooo!¡ LLetona calenta amb mel, jajajajaja.
























Doncs apa, això és tot el que dona el meu cervell de si... i ja sabeu que SOU TOTS MOLT MACOS!¡ Dwwwwwwwwwwwwwwwwwww!¡ じゃえ.

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!

... the last one ...

Comentaris

  1. i pensa que jo em desperto abegades mossegan el coixii, pero lu teu es massa ^^
    eren bons els taps d'escuma?
    perque si ho eren canviare el coixii de saboor a meduiixes per els taps d'escuma sabor melocoton!
    haha

    i aiixo de col·locarse amb dissolvent que tal? bé?
    no crec,, ami magrada mes la pintura sensee especialitats ^^

    binga un petonas :D

    Att: Nami

    possdt: si tu et col·loques amb dissolvent,, jo et dic que dilluns en vaig intoxica menjan croquetes de vacallA,,, porto al llit 2 dies u.u pero demà turnarem a posar ordre a la casa,, que m'ha germana la Nojiko,, no es gaire bona posan ordre per aquii,,, ^^

    ResponElimina
  2. molt divertit...........ops!!!! del no res un entreteniment..felicitats

    ResponElimina
  3. Hahahaha, pobre Nalataia!
    Encara sort que no t'el vas empasar :S
    Jo una vegada sense adonarmen vaig anar a dormir amb un xiclet a la boca, i al mati següent encara el tenia a la boca!! no m'el vaig empasar!! Jo encara flipo hahha
    I una altre nit que feia molta fred (de l'any pasat), vaig dormir amb mitjons, i mira que no m'agrada però bueno, esque feia taaaaan de fred... i clar, al matí cuan em vaig despertar, vaig notar que tenia un mitjo a mig treure i a laltre peu, no tenia mitjo!!
    Cuan vaig obrir els ulls el vaig veure davan del meu nas TT
    no se com va arribar allà, ni ho vull saver... u.u'
    hahahha
    un petò maca!!

    Att: Leidy Robin

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.