El migdia que anava pel carrer i una iaia em va fer témer per la meva vida

Bona tarda a tothom!¡ O com diria si fos al Japó, "va, que és tard i vull dormir" (a veure que us pensàveu?¿ XD). Jejeje, he fet un "chist"... o__O. En fi, bromes a part, l'entrada d'avui està feta, únicament i exclusiva, per penjar un vídeo, no more, no less. I direu, a què ve, doncs, el títol estúpid?¿ molt fàcil, a una singularitat (sponsored by Stephen W. Hawking) que va tenir lloc ahir, en un espai-temps que, com a conseqüència de la relativitat, afecta a les singularitats futures... i quines són les singularitats futures?¿ jo escrivint la meva petita trobada i vosaltres llegint-la. Simple.

Doncs bé, ara que ens hem situat (no patiu si no heu entès absolutament res, jo tampoc), puc començar: ahir, quan tornava del Botànic i ja arribant a casa, vaig haver-hi uns segons de la meva vida en els que vaig pensar "S'ha acabat". Em de reconèixer que, el món en el que vivim és, pràcticament, una selva i que, conseqüentment, hem de lluitar per sobreviure... no obstant, crec que, vivint en el primer món, ens podem permetre el luxe de baixar una mica la guàrdia. Més encara quan són les 15h de la tarda i no hi ha una ànima al carrer o, com a molt, tu i una persona més a uns, no sé, 15 kilòmetres de distància. Puc entendre que la gent sigui previnguda i vigili al seu voltant... entenc que, com a dona, enlloc de dos ulls, n'hàgim d'anar amb quinze mil... i entenc que, essent gran, totes precaucions siguin poques però... a veure, vosaltres que em coneixeu, sabent com sabeu que sóc, sempre feliç per la vida i amb el cap lluny, molt lluny d'aquí... em veieu capaç d'atacar algú que, com jo, camina tranquil·lament pel carrer cap a casa seva?¿ (vull dir, algú que no sigui l'Antoinette). Eh que no?¿ Doncs mira, resulta que hi ha qui pensa que si. Deia que, en un moment donat, vaig témer per la meva vida... i molt. Deia que jo no sóc capaç d'atacar a ningú. I també deia que hi ha gent que ho pensa... perquè sinó, no entenc l'actitud d'aquella iaia-dimoni. Baixava les escales que em porten a creuar dos edificis, com caaaaaaaada dia faig, quan, inesperadament, la vaig veure venir. Una iaia amb els ulls injectats en sang, que em mirava i feia cara de "Si haig de caure, tu cauràs amb mi, mwahahaha". De cop i de volta, vaig deixar de sentir la veu d'en Byakuya (que també és tenir mala sort!¡ tot per culpa de la senyora que va prendre com a missió pròpia exterminar aquells que es creuaven pel seu davant!¡ Iaia-suïcida), tots els meus sentits estaven pendents de La Senyora, tota jo estava en tensió... que punyeta podria voler aquella dona de mi!¡?¿ Vaig seguir caminant, intentant evitar les seves fulminants mirades, però no vaig poder evitar el desastre. La Senyora, cansada de ésser ignorada, va passar a l'acció!¡ Va variar el seu rumb i, enlloc de seguir recte, va anar a xocar amb mi!¡ No només tenia intenció de matar-me amb la mirada, sinó que volia acabar amb mi de totes totes!¡ Cada cop la tenia més a prop, cada cop podia notar més al damunt l'allargada ombra de la mort... què podia fer en una situació així?¿ quines armes tenia jo contra ella?¿ no tenia gaire temps per pensar, havia d'actuar... i vaig fer l'única cosa que, segur, no tindria conseqüències legals... VAIG ACCELERAR EL PAS!¡... però la cosa no acaba així, no!¡ La Senyora va preveure els meus moviments i va virar de nou la seva posició... i, el pitjor, es que la tenia al darrera!¡ ara si que no en podia veure els moviments... per sort, tot i la seva capacitat per llegir els moviments del meu cos, jo vaig ser més ràpida... en pocs segons, vaig guanyar-li terreny i vaig quedar fora del seu abast. Finalment, abans de desaparèixer per sempre d'allà, vaig fer una última ullada al meu darrera, una última ullada per a poder veure La Senyora... i me la va tornar!¡ ella també m'estava mirant: tenia les claus de casa a la mà...i segur que sota la jaqueta hi havia alguna arma punxeguda i afilada per fer-me pupa... brrrrrrrrr... era el dimoni en persona!¡

Tubercles, si us explico això no es per riure, no, i ara!¡ Heu d'anar amb compte, que La Senyora pot aparèixer en qualsevol lloc, no baixeu mai la guàrdia!¡ Mai se sap quina forma pot prendre: potser és aquella veïna tan simpàtica que sempre te sal per a la sopa, o potser és la senyora de cara desconeguda que sempre es col·la a la cua del supermercat al·legant que només porta un parell de cosetes, o podria ser la tímida amiga de la teva àvia que va a visitar-la per les tardes i a prendre el cafè amb pastes... o podria ser la teva pròpia àvia!¡ Aneu amb compte Tubercles, perquè La Senyora està allà fora.

I després de la secció de por de la Nalataia, el vídeo (no espereu gaire cosa, que només és una cançó amb UNA imatge, però es que la cançó m'agrada molt, molt, moltíssim).

 

I bé, que tal?¿ Em sap greu no poder posar-ne la lletra amb la corresponent traducció, però es que no hi ha manera de trobar-la!¡ I l¡he buscat per activa i per passiva!¡ (només em falta consultar pàgines en japonès... cosa que, evidentment, no puc fer, vés a saber què penjaria ^^U). Us haureu de conformar amb escoltar-la i imaginar-vos què diu. Si coneixeu Bleach, no se us escaparà la indirecta: efectivament, les "veus angelicals" que canten (i, que consti, no ho dic jo, sinó no-se-qui a un comentari a YouTube) són les d'en Okiayu Ryōtarō (Kuchiki Byakuya) i d'en Hirakawa Daisuke (Senbonzakura)... subtil la imatge, eh?¿ XD.

Doncs ja està, no tinc res més a dir. Ara us toca a vosaltres. Tant de bo ho passeu tant bé llegint la meva trobada amb La Senyora com jo escrivint-la ^^. Ens veiem aviat, fins aleshores... SOU TOTS MOLT MACOS!¡ じゃね〜〜〜〜〜〜〜〜〜〜〜〜.
Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!


Sóc de la opinió que, si en els equips masculins de bàsquet hi hagués més Sendō Akira's i més Dino's... el futbol triomfaria més aviat poc XD

Comentaris

  1. La Senyora ataca de nou!
    Aixo mateix que et va passa a tu a mi em va passa fa dos messos!
    Jo anava pel carrer tranquilament que habia quedat al karaoque amb la Robin i la Nojiko i quatre amics mes per passa alla la tarda-nit, i mentres estava dos carrers aprop del karaoque alla estava ella, amb el seu bastó i el seu bolso del mercat amb marca de dolce i gabbana falsa, i les sebes robes belles,, quina por vaig passa, em perseguia i em mirava tota l'estona, no va avaixa el cap en cap moment,,, u.u sort que em vaig equiboca de carrer y la vaig despista pero,, si la SENYORA corra per tots els carres dalla on passes,,, u.u em fa po turna al karaoque per aquells carres.. el prope cop TAXI!

    At: Nami

    ResponElimina
  2. Mare meva!! hahaha que malament ho tenim ara els joves per pasejar per els carrers u.u'
    aiiix, si esque el que no et pasa a tu, no li pasa a ningun hahahha
    bueno, ja ens... legirem¿?
    hhaha una abraçada... bueno, no millor un petó, que lo de l'abraçada sona a Teletubbie hahahha
    ens veiem!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda