Segueixo amb la conya aquesta que jo faig passar per història de One Piece XD IIIIII - Final?¿ No, ho faré rodó... 10 parts, mwahahahahahaha!¡
- Ja sabia jo que deixar a en Luffy vigilant no era bona idea - murmura en Sanji quan veu en Luffy adormit damunt la taula de la cuina, amb mig pollastre a una mà i un meló a l'altra. Sospira i comença a recollir la cuina, no sense abans deixar-li anar una bona patada a en Luffy a la panxa... "A veure si així li baixa el menjar més ràpid" pensa... però en Luffy ni es mou. Fora, els altres esperen...
- Aaaaaaaaaaaaa!¡ Encara no desperten?¿!¡ Yohohoho - diu en Brook, passejant-se amunt i avall... de cop, la Nami s'apropa a ell... CLONC!¡
- Calla ja!¡ Com vols que despertin?¿ No veus que una mica més i no ho expliquen!¡ Seràs burro... a més, amb tu per aquí donant voltes, qui voldria despertar?¿ - O_O flipa colega... Tothom se la mira, fins i tot en Sanji i en Chopper... que estaven dins.
- Va, va... Nami, tampoc n'hi ha per tant, jajajaja... No patiu, que si el Capità Usopp es aquí despertaran segur, jajajaja...
- Doncs encara sort que el rescat no va dependre de tu, eh, capità Usopp?¿ Qui era que amagava el cap sota l'ala?¿ ah, no, que era sota terra ¬`´¬ ---> - en Zoro està assegut al pal major, de braços plegats i amb cara de "ncsht, de què merda em queixo si jo tampoc vaig fer res útil"
- Uuuuuuuuuuuuuuix, com estan els ànims, no?¿ Va, animeu-vos una mica, que tot ha sortit bé!¡ Va, tots amunt... i un, dos, un, dos, tres... SUUUUUUUUUUUUUUUUUUPER!¡ - CLONC!¡ clatellada doble... Nami&Zoro - Ouch!¡ EH!¡ Es pot saberrr a què ha vingut, errrh?¿!¡ Bah, ni una broma, ni una broma - xiuxiueja en Franky, camí de la "Frrrranky Factory" - Quan despertin, m'aviseu... però sense escalfar-me... si pot ser, és clar.
- Algú te alguna cosa més a dir, eh?¿ - pregunta la Nami, assassinant als presents amb la mirada...
- No, no, i ara - contesten l'Usopp i en Brook. Es fa el silenci.
- Tampoc n'hi ha per tant. Estan bé, no?¿ Una mica d'alegria quan despertin no els vindrà malament, eh navegant?¿
- Grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr... està bé, PERÒ RES DE CRIDAR!¡ O us llanço per la borda!¡
- Si, Nami!¡ - en Brook i l'Usopp són taladrats per la mirada d'en Zoro i la Nami - volem dir "si, namiii" - tot i que la mirada assassina segueix, en Brook i l'Usopp comencen a preparar les coses per muntar una festa de les grosses. Aleshores, en Sanji surt de la cuina...
- Ei, algú em pot ajudar amb la marmota questa que tenim per capità!¡ - diu en Sanji a "voz en grito"... la Nami somriu, posa una de les seves millors cares i s'apropa cap a en Sanji...
- Sanji, macoooo... - diu la Nami mentre li posa una mà a la galta.
- Siiiiiii!¡ Mellorineeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!¡ - comença a girar sobre ell mateix quan...
- QUE NO CRIDEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEU!¡ - CLOOOONC, CLOOOONC!¡ En Sanji es veu propulsat cap al pal major, on hi queda encastat de genolls amunt...
- ...
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!¡ BON DI... - CLOOOOONC. Ara en Luffy li fa companyia a en Sanji.
- Apa, ja hi som tots. - diu entre dents la Nami, mentre s'espolsa les mans - Ara només s'han de despertar i llestos.
En Chopper surt de l'infermeria, amb cara de cansat... i el primer que veu és a la Nami... després en Luffy i en Sanji...
- Aquests els deixo per més tard... - baixa les escales, passa per davant d'en Zoro, la Nico Robin, l'Usopp, en Brook i entra a l'habitació...
- Chopper, que...¿? - comença la Robin.
- Estic esgotat - se'l miren - No em mireu així. Porto hores sense parar: primer anar a buscar-los i tornar amb les mans buides, després l'antídot i, per últim, intoxicació per gasos nocius!¡... de debò, vull dor-dor-dor.... uaaaah!¡ - veuen com, a dures penes, entra a l'habitació, tanca la porta.....PUM!¡
- Millor l'estirem en una de les hamaques - diu l'Usopp. Mentre ell i en Brook van cap a l'habitació, en Luffy es "despenja" del pal major. S'estira, comprova que tot estigui al seu lloc i...
- Doncs jo els vaig a fer companyia. Veniu?¿ - pregunta a la Nami, a la Robin i a en Zoro.
- No sé jo si els quatre no seriem més una molèstia que altra cosa, no trobes?¿ - li pregunta la Robin des de el gronxador - A més, crec que seria hora el moment de despenjar a en Sanji sinó, qui ens farà el dinar-festa-celebració-cridem-tots-junts-que-l'Ace-i-la-Nalataia-estan-bé, eh?¿ - somriu.
- Ajaaaaaaa. Cert, el dinar...... huuum. Vale, doncs em quedo amb en Sanji, si?¿ - CLONC!¡
- Però tu no volies fer companyia al teu germà i a la Nalataia?¿!¡ Burro!¡ Vés i deixa'ns tranquils a nosaltres, apa.
Amb cara de "no hi ha qui entengui a la Nami", en Luffy torna a l'infermeria, amb l'Ace i la Nalataia, que dormen. Agafa una cadira (la ÚNICA cadira que hi ha) i s'hi asseu, entre els dos llits.
- Ha estat divertit això de ser un porquet, sabeu?¿ Jajajajajaja, us hauríeu d'haver vist les cares!¡ Jajajajajaja... sobretot tu Nalataia!¡ Era la millor, jajajajajajajajajajajaajajaja. No sé si paties per la situació, per mi, per tu o estaves de cagalera inte... - CLONC!¡
- Però tu trobes normal dir aquestes coses, animal!¡ - crida en Zoro per damunt el cap d'en Luffy, amb el puny en alt.
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah, Zoro!¡ Per què em pegues?¿
- Perquè ets idiota!¡
- Tu no eres el que no volia estar aquí, eh?¿ ¬3¬
- Estar prop de la Nami es pitjor... crec que no podré aixecar pes en dues setmanes... aixs, la meva esquena, aixs... - en Luffy se'l mira mentre es frega l'esquena i posa cara de dolor.
- I per què...?¿
- Millor no preguntis, o encara et tocarà el rebre a tu també.
- Eh?¿ Per què¿? - en Luffy insisteix però en Zoro li diu que calli mentre li assenyala amb el cap la porta oberta - Aaaaaaah. Cremallera. Zzzzzzzzzp.
- Apa, i ara què?¿ Esperar?¿
- Doncs si - en Luffy es posa còmode a la cadira i va girant el cap a costat i a costat, mirant-los a tots dos, sense perdre detall, com si algun dels dos anés a desaparèixer... en Zoro s'acomoda al terra, amb l'esquena recolzada a la paret i tanca els ulls... però tan sentir a en Luffy moure el cap el posa nerviós...
- Vols parar quiet d'una vegada amb el cap , caraï!¡
- ò3ó jooooo, es que m'avorreixo.....
- Doncs aleshores perquè vens?¿ Fot el camp, pesat!¡ - i li dona un cop al cap amb l'empunyadura de l'espasa - Va, vaaaaaa - surt per la porta de la cuina. "Per fi una mica de pau" pensa en Zoro...
- Zoro?¿ Quan despertin, avisa, eh!¡
- MARXA JA !¡ - s'aixeca i comença a perseguir-lo amb la katana desembeinada fins qu el fa sortir per la porta de la cuina - Hum.
- Escolta tu!¡ No se suposa que estaves fent guàrdia?¿ - li diu en Sanji desde darrera els fogons.
- Es pot saber perquè els hem de tenir sota vigilància?¿ No s'escaparan!¡
- Però i si....
- Si, si, si, si, si.... - entra de nou a la petita habitació contigua a la cuina i tanca la porta. Encara dormen... s'asseu al terra, al mateix lloc on era abans... i espera... de cop sento com la Nalataia remuga alguna cosa. Es remou al llit, inquieta. En Zoro s'aixeca i s'hi apropa. Es posa just al seu costat i se la mira...
- ... - li posa la mà al front, "Potser té febre" pensa... però no. La Nalataia segueix remugant, però en Zoro no l'enten, "Potser si m'hi apropo".... cada cop se la mira de més a prop... - No és una deessa de la bellesa, però té una cara bufona, jeje - té la seva cara a tres dits quan.....
- Això tu, animal!¡ A qui li entra al cap despertar-se d'aquesta manera?¿!¡ - em diu en Zoro, amb el cap inflat i llàgrimes als ulls.
- Doncs està clar que a tu!¡ Jajajajajajajajajaja... t'has vist el tamany del nyanyo?¿ Juajuajuajuajuajuajuajuajuajua!¡
- Mira qui parla... ¬¬... - ens palpem el cop... i ens mirem. No ho puc aguantar, quina fila que fa!¡ Jajajajajajaja.... en Zoro, amb la mà al cap, em mira i somriu... i comença a riure. Aleshores sentim a l'Ace, que es mou sota les mantes i ho deixem estar.
- Dorm una mica, a veure si així et baixa el nyanyo.
- Si, millor.... escolta, això que ensumo...?¿
- Si. I ara, a dormir.
- Et quedes aquí?¿
- Si - genial. Abans de tancar els ulls, l'última cosa que veig, és en Zoro.... vale, no, l'Ace, que me'l miro després, jejejeje. Seps, una de les millors visions que he tingut mai abans d'agafar el son (cosa no gaire difícil si tenim en compte que, a casa, està tot tan fosc que no em veig ni la punta dels dits de les mans... a més, ja les tinc molt vistes, a ells no, jejeje)...
I si, la cosa continua, encara que sigui un capi més per arreglar el desastre aquest que he fet avui!¡ Veureu, estic na mica cansada perquè la monstre de me germana m'ha fet aixecar més aviat del que, normalment, m'aixeco els dies que tinc lliures per acompanyar-la al cole, amb la maleta i tal... i no sé exactament què escric, per això us dic que aquest capítol és fluix, mooooooooooooooooooolt fluix... mira, no puc fer miracles, a més, la part guia ja ha passat, que ja ens han rescatat!¡ O pensàveu que m'ho havia imaginat tot, com el Resines a "Los Serrano"?¿ XD... juas juas. Doncs no. Per cert, parlant d'imaginar... feu-me un favor i llegiu-vos el còmic de "5 Elementos" de Jesulink, sisplis!¡ És molt, molt divertit...i no és cap conya marinera de cap anime o manga conegut (res a veure amb Raruto, vale?¿). Teniu l'enllaç de la descàrrega de capis aquí mateix, a la vostra dreta... a més, es veu. Vull dir, ÉS UNA IMATGE DELS PERSONATGES DE "5 Elementos"... si no ho veïeu, teniu delicte, molt. A més, també teniu l'enllaç a la seva web a l'apartat "Enllaços i Actualitzacions", així que res d'excuses com "Es que no ho havia vist", "Es que no està prou clar", "Es que mi perro es ciego y tengo que llevarlo al veterinario", "Es que mi abuela es calva y andaba buscando la peluca", "Es que no he llegit aquest post fisn al final" i bla bla bla....si?¿? Doncs apa, ja sabeu que m'alegra molt tenir-vos per aquí....i ja sabeu SOU TOTS MOOOOOOOOOOOOOOOOLT MACOS!¡ Dw!¡
Aaaaaaaaaaaaaaaaah!¡ A veure si serà això el que estava somiant!¡ 怖い !¡
- Aaaaaaaaaaaaa!¡ Encara no desperten?¿!¡ Yohohoho - diu en Brook, passejant-se amunt i avall... de cop, la Nami s'apropa a ell... CLONC!¡
- Calla ja!¡ Com vols que despertin?¿ No veus que una mica més i no ho expliquen!¡ Seràs burro... a més, amb tu per aquí donant voltes, qui voldria despertar?¿ - O_O flipa colega... Tothom se la mira, fins i tot en Sanji i en Chopper... que estaven dins.
- Va, va... Nami, tampoc n'hi ha per tant, jajajaja... No patiu, que si el Capità Usopp es aquí despertaran segur, jajajaja...
- Doncs encara sort que el rescat no va dependre de tu, eh, capità Usopp?¿ Qui era que amagava el cap sota l'ala?¿ ah, no, que era sota terra ¬`´¬ ---> - en Zoro està assegut al pal major, de braços plegats i amb cara de "ncsht, de què merda em queixo si jo tampoc vaig fer res útil"
- Uuuuuuuuuuuuuuix, com estan els ànims, no?¿ Va, animeu-vos una mica, que tot ha sortit bé!¡ Va, tots amunt... i un, dos, un, dos, tres... SUUUUUUUUUUUUUUUUUUPER!¡ - CLONC!¡ clatellada doble... Nami&Zoro - Ouch!¡ EH!¡ Es pot saberrr a què ha vingut, errrh?¿!¡ Bah, ni una broma, ni una broma - xiuxiueja en Franky, camí de la "Frrrranky Factory" - Quan despertin, m'aviseu... però sense escalfar-me... si pot ser, és clar.
- Algú te alguna cosa més a dir, eh?¿ - pregunta la Nami, assassinant als presents amb la mirada...
- No, no, i ara - contesten l'Usopp i en Brook. Es fa el silenci.
- Tampoc n'hi ha per tant. Estan bé, no?¿ Una mica d'alegria quan despertin no els vindrà malament, eh navegant?¿
- Grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr... està bé, PERÒ RES DE CRIDAR!¡ O us llanço per la borda!¡
- Si, Nami!¡ - en Brook i l'Usopp són taladrats per la mirada d'en Zoro i la Nami - volem dir "si, namiii" - tot i que la mirada assassina segueix, en Brook i l'Usopp comencen a preparar les coses per muntar una festa de les grosses. Aleshores, en Sanji surt de la cuina...
- Ei, algú em pot ajudar amb la marmota questa que tenim per capità!¡ - diu en Sanji a "voz en grito"... la Nami somriu, posa una de les seves millors cares i s'apropa cap a en Sanji...
- Sanji, macoooo... - diu la Nami mentre li posa una mà a la galta.
- Siiiiiii!¡ Mellorineeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!¡ - comença a girar sobre ell mateix quan...
- QUE NO CRIDEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEU!¡ - CLOOOONC, CLOOOONC!¡ En Sanji es veu propulsat cap al pal major, on hi queda encastat de genolls amunt...
- ...
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!¡ BON DI... - CLOOOOONC. Ara en Luffy li fa companyia a en Sanji.
- Apa, ja hi som tots. - diu entre dents la Nami, mentre s'espolsa les mans - Ara només s'han de despertar i llestos.
En Chopper surt de l'infermeria, amb cara de cansat... i el primer que veu és a la Nami... després en Luffy i en Sanji...
- Aquests els deixo per més tard... - baixa les escales, passa per davant d'en Zoro, la Nico Robin, l'Usopp, en Brook i entra a l'habitació...
- Chopper, que...¿? - comença la Robin.
- Estic esgotat - se'l miren - No em mireu així. Porto hores sense parar: primer anar a buscar-los i tornar amb les mans buides, després l'antídot i, per últim, intoxicació per gasos nocius!¡... de debò, vull dor-dor-dor.... uaaaah!¡ - veuen com, a dures penes, entra a l'habitació, tanca la porta.....PUM!¡
- Millor l'estirem en una de les hamaques - diu l'Usopp. Mentre ell i en Brook van cap a l'habitació, en Luffy es "despenja" del pal major. S'estira, comprova que tot estigui al seu lloc i...
- Doncs jo els vaig a fer companyia. Veniu?¿ - pregunta a la Nami, a la Robin i a en Zoro.
- No sé jo si els quatre no seriem més una molèstia que altra cosa, no trobes?¿ - li pregunta la Robin des de el gronxador - A més, crec que seria hora el moment de despenjar a en Sanji sinó, qui ens farà el dinar-festa-celebració-cridem-tots-junts-que-l'Ace-i-la-Nalataia-estan-bé, eh?¿ - somriu.
- Ajaaaaaaa. Cert, el dinar...... huuum. Vale, doncs em quedo amb en Sanji, si?¿ - CLONC!¡
- Però tu no volies fer companyia al teu germà i a la Nalataia?¿!¡ Burro!¡ Vés i deixa'ns tranquils a nosaltres, apa.
Amb cara de "no hi ha qui entengui a la Nami", en Luffy torna a l'infermeria, amb l'Ace i la Nalataia, que dormen. Agafa una cadira (la ÚNICA cadira que hi ha) i s'hi asseu, entre els dos llits.
- Ha estat divertit això de ser un porquet, sabeu?¿ Jajajajajaja, us hauríeu d'haver vist les cares!¡ Jajajajajaja... sobretot tu Nalataia!¡ Era la millor, jajajajajajajajajajajaajajaja. No sé si paties per la situació, per mi, per tu o estaves de cagalera inte... - CLONC!¡
- Però tu trobes normal dir aquestes coses, animal!¡ - crida en Zoro per damunt el cap d'en Luffy, amb el puny en alt.
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah, Zoro!¡ Per què em pegues?¿
- Perquè ets idiota!¡
- Tu no eres el que no volia estar aquí, eh?¿ ¬3¬
- Estar prop de la Nami es pitjor... crec que no podré aixecar pes en dues setmanes... aixs, la meva esquena, aixs... - en Luffy se'l mira mentre es frega l'esquena i posa cara de dolor.
- I per què...?¿
- Millor no preguntis, o encara et tocarà el rebre a tu també.
- Eh?¿ Per què¿? - en Luffy insisteix però en Zoro li diu que calli mentre li assenyala amb el cap la porta oberta - Aaaaaaah. Cremallera. Zzzzzzzzzp.
- Apa, i ara què?¿ Esperar?¿
- Doncs si - en Luffy es posa còmode a la cadira i va girant el cap a costat i a costat, mirant-los a tots dos, sense perdre detall, com si algun dels dos anés a desaparèixer... en Zoro s'acomoda al terra, amb l'esquena recolzada a la paret i tanca els ulls... però tan sentir a en Luffy moure el cap el posa nerviós...
- Vols parar quiet d'una vegada amb el cap , caraï!¡
- ò3ó jooooo, es que m'avorreixo.....
- Doncs aleshores perquè vens?¿ Fot el camp, pesat!¡ - i li dona un cop al cap amb l'empunyadura de l'espasa - Va, vaaaaaa - surt per la porta de la cuina. "Per fi una mica de pau" pensa en Zoro...
- Zoro?¿ Quan despertin, avisa, eh!¡
- MARXA JA !¡ - s'aixeca i comença a perseguir-lo amb la katana desembeinada fins qu el fa sortir per la porta de la cuina - Hum.
- Escolta tu!¡ No se suposa que estaves fent guàrdia?¿ - li diu en Sanji desde darrera els fogons.
- Es pot saber perquè els hem de tenir sota vigilància?¿ No s'escaparan!¡
- Però i si....
- Si, si, si, si, si.... - entra de nou a la petita habitació contigua a la cuina i tanca la porta. Encara dormen... s'asseu al terra, al mateix lloc on era abans... i espera... de cop sento com la Nalataia remuga alguna cosa. Es remou al llit, inquieta. En Zoro s'aixeca i s'hi apropa. Es posa just al seu costat i se la mira...
- ... - li posa la mà al front, "Potser té febre" pensa... però no. La Nalataia segueix remugant, però en Zoro no l'enten, "Potser si m'hi apropo".... cada cop se la mira de més a prop... - No és una deessa de la bellesa, però té una cara bufona, jeje - té la seva cara a tres dits quan.....
... ...
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!¡ - CLOOOOOOOOOOOOOOOONC!¡ - Aaaaaaaaaaaaaaaaiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!¡ Què collo--?¿ - enfoco els ulls per saber quin coï d'obstacle m'ha aturat de manera tan brutal el meu despertar-de-malson... i veig el cap d'en Zoro... vaja, veig a en Zoro. El seu cap té tal nyanyo que és impossible saber on acaba el cop i on comença el cap (XD, jajajajajaja, el que es pot arribar a fer només canviant una vocal, eh?¿ XD) - Però es pot saber que feies, pallús?¿- Això tu, animal!¡ A qui li entra al cap despertar-se d'aquesta manera?¿!¡ - em diu en Zoro, amb el cap inflat i llàgrimes als ulls.
- Doncs està clar que a tu!¡ Jajajajajajajajajaja... t'has vist el tamany del nyanyo?¿ Juajuajuajuajuajuajuajuajuajua!¡
- Mira qui parla... ¬¬... - ens palpem el cop... i ens mirem. No ho puc aguantar, quina fila que fa!¡ Jajajajajajaja.... en Zoro, amb la mà al cap, em mira i somriu... i comença a riure. Aleshores sentim a l'Ace, que es mou sota les mantes i ho deixem estar.
- Dorm una mica, a veure si així et baixa el nyanyo.
- Si, millor.... escolta, això que ensumo...?¿
- Si. I ara, a dormir.
- Et quedes aquí?¿
- Si - genial. Abans de tancar els ulls, l'última cosa que veig, és en Zoro.... vale, no, l'Ace, que me'l miro després, jejejeje. Seps, una de les millors visions que he tingut mai abans d'agafar el son (cosa no gaire difícil si tenim en compte que, a casa, està tot tan fosc que no em veig ni la punta dels dits de les mans... a més, ja les tinc molt vistes, a ells no, jejeje)...
I si, la cosa continua, encara que sigui un capi més per arreglar el desastre aquest que he fet avui!¡ Veureu, estic na mica cansada perquè la monstre de me germana m'ha fet aixecar més aviat del que, normalment, m'aixeco els dies que tinc lliures per acompanyar-la al cole, amb la maleta i tal... i no sé exactament què escric, per això us dic que aquest capítol és fluix, mooooooooooooooooooolt fluix... mira, no puc fer miracles, a més, la part guia ja ha passat, que ja ens han rescatat!¡ O pensàveu que m'ho havia imaginat tot, com el Resines a "Los Serrano"?¿ XD... juas juas. Doncs no. Per cert, parlant d'imaginar... feu-me un favor i llegiu-vos el còmic de "5 Elementos" de Jesulink, sisplis!¡ És molt, molt divertit...i no és cap conya marinera de cap anime o manga conegut (res a veure amb Raruto, vale?¿). Teniu l'enllaç de la descàrrega de capis aquí mateix, a la vostra dreta... a més, es veu. Vull dir, ÉS UNA IMATGE DELS PERSONATGES DE "5 Elementos"... si no ho veïeu, teniu delicte, molt. A més, també teniu l'enllaç a la seva web a l'apartat "Enllaços i Actualitzacions", així que res d'excuses com "Es que no ho havia vist", "Es que no està prou clar", "Es que mi perro es ciego y tengo que llevarlo al veterinario", "Es que mi abuela es calva y andaba buscando la peluca", "Es que no he llegit aquest post fisn al final" i bla bla bla....si?¿? Doncs apa, ja sabeu que m'alegra molt tenir-vos per aquí....i ja sabeu SOU TOTS MOOOOOOOOOOOOOOOOLT MACOS!¡ Dw!¡
Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!
Aaaaaaaaaaaaaaaaah!¡ A veure si serà això el que estava somiant!¡ 怖い !¡
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!