Segueixo amb la conya aquesta que jo faig passar per història de One Piece XD III...però aquest cop faré un break per a veure Hakuoki, yeah...i One Piece

Tubercleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees!¡ Ja he vist Strong World!¡ Increible!¡ Genial!¡ Única!¡ Supremament fabulosa!¡ Meravellosa!¡ I em quedo sense adjectius!¡ XD...seguim endavant...


- Fssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssh!¡ - suposo que és l'equivalent d'una babosa al "Mellorineeeeeeeeeeeeeeeeee"...en fi...
No sé si sóc jo, però com més camino amunt per la rampa, més inclinada la trobo...ja veig que els dies de pujar al botànic m'han servit de ben poc. Em pesa el cul, vull dir, més del normal. Estic suant com un porquet el dia del judici final. I, a sobre, que en Sanji i en Zoro estiguin discutint per no-sé-quina-burrada no ajuda. Sort en tinc de l'Ace.
- Ei, Ace, queda molt?¿ - li pregunto mentre amb la mà dreta em faig aire i amb l'esquerra intento clavar una clatellada a en Zoro, a veure si així s'està una mica quiet.
- Kaah kaah kaaaaaaaaaah - gralla l'Ace, fent que no amb el cap i indicant un revolt pròxim.
- Hummmm. Vale - seguim caminant.
- Uaah-ei. No crei-uaah-eu que fa uaah-una mica-uaah de cal-cal-uaah-or? - en Zoro està tot babejat. Es mira a en Sanji amb cara de "quan tornem al nostre cos, ja veuràs, ja.. ¬¬ --->".
- Si, no?¿ - se que el meu físic no és el millor, i que les condicions de la rampa tampoc són les ideals, però m'estic deshidratant per moments!¡ i mira que jo sóc de les que veu mig got d'aigua al dia i llestos...en fi - Serà que estar taaanta estona sota terra no fa bé a ningú. 
- Segu-uaah-eix sen-uaah-se ser nor-nor-m-uaaah-al.
- Kaah kaah!¡ Kaaaah - l'Ace s'està inflant...
- Aaaaaaaaaaaaa-uaah-ce!¡
- Fssssssssssssssh!¡
- Tranquil·ls...els ocells ja ho fan això quan tenen calor - tenen els ulls oberts com taronjes - Que no explotarà, caraï!¡ - l'Ace torna al seu estat normal - Ace, estas bé?¿ - fa que no amb el cap - Apa, vine, que et portaré una estona - s'acosta volant cap a mi, tot i que "volar" no és la paraula. Més aviat planeja...o es deixa caure, vés a saber. L'agafo en braços i continuem la pujadeta.
- Fssssssssssssssssh!¡ Fsssh!¡ - de sobte, en Sanji cau al terra i comença a girar sobre ell mateix en un intent futil d'atraure la meva atenció.
- Ni de conya Sanji. No penso agafar-te en braços - en Zoro es mira l'Ace amb cara de "Hummm..."
- No se su-uaah-posa que hau-uaah-ria d'agu-uaah-ant-uaah-ar altes tem-uaah-peratu-uaah-res?¿ Per uaah-allò de la Mera M-uaah-era no mi?¿
- Si, i també se suposa que en Sanji hauria de ser capaç de deixar-te anar una patada en qualsevol moment...i encara no he vist ni que ho fes ni que una babosa tingui cames. Tal i com està la situació, us trobeu bastant limitats pel vostre cos. Els ocells, que jo sàpiga, no estan dissenyats per les altes temperatures...i menys un àguila reial.
- Uaah-serà.
Per fi arribem al final de la rampa. Semblava menys des de sota. L'obertura a la roca és, si fa o no fa, igual vista des de aquí que des de la riba del llac.
- Va, qui vol entrar primer?¿ - dic amb un somriure forçat a la cara. Em miren, els tres. L'únic que sembla tenir la sincera intenció de passar abans que jo, és en Sanji i, tenint en compte la meva "pasada descarada per la seva cara".... - Vale, vale. Som-hi Nalataia, amb dos ovaris!¡ Seeee!¡ - entro a dins la muntanya. Sembla que estiguem de camí a l'infern!¡ Per totes les deesses, quina calor!¡ jodeeeeer...Hem entrat a un passadís excavat a la roca, no gaire alt ni ample...poc il·luminat i ventilat. Espero que no hi hagi gaire desviacions, ni forats al terra ni hòsties varies...com seguim baixant més avall dins l'escorça terrestre, ens trobem amb el Phileas Fogg fijo. O amb Satanas...hummmm...si tots els malignes han de ser com el Sebas-chan o el Kira d' Angel Sanctuary...jejejeje, baixem, baixem, mwahahahahahahahaha!¡
- Nalataia?¿ De qu-uaah-e riu?¿
- ...
A l'Ace li costa respirar..i a mi també, però en un acte de pur altruisme cap a l'Ace, m'oblido de la me va existència.
- Ace?¿ Va, aguanta, que segur que queda poc - obre els ulls i em fa que si. Giro el cap endarrera per veure que fan els altres dos - Ei, tot bé?¿ - Afirmen. Seguim caminant...sento passar corrent d'aire pels peus...potser hem topat amb una sortida o una desviació. Intento seguir la direcció de l'aire...i arribem a una megacova, mal il·luminada, però mega igualment. El terra és una mica com dur...i cruix. Baixo la mirada, sóc curiosa per natura...
- Esp-uaah-era. Res de mi-uaah-rar al terr-uaah-a.
- Eh?¿ Perque?¿
- Fssssssh!¡ Fssh fssh!¡ - baixo la mirada...i només veig ossos. Húmers, cúbits, clavícules, omòplats, cranis... - I se suposa que m'havia d'alarmar?¿ - pregunto a en Sanji i en Zoro.
- La uaah-Nami ho hagu-uaah-és fet.
- No sóc la Nami...Estas parlant amb una noia que ha obert rates, muntat esquelets amb ossos reals i vist coses moooolt lletjes en un microscopi. Creus que una pila de cadàvers espellats m'arruinará el dia?¿ No - a veure, haig de reconèixer que trepitjar ossos no mola...però això em recorda al Senyor dels Anells...XD...les cares del Gimli eren el millor, jajajajaja - La qüestió és, que hi fan tants ossos aquí?¿
- Vés a uaah-saber.
- Creïeu que hi vivia algú aquí sota?¿ - ningú contesta - A veure...i ara, per on?¿ Algú és capaç de veure més ennlà del seu nas?¿
- Kaaaah, kaah kaaah.
- Que?¿ - l'Ace es remou entre els meus braços. S'alça i es posa dret damunt el meu braç dret - Ace, em sembla bé que t'arrepenjis en mi...però fa falta clavar-me les urpes d'aquesta manera ^^U?¿
- Kaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!¡ Kaah kaah!¡ - deixa de fer força.
- Millor... - comença a moure el cap d'un costat a un altre. No sé jo si les àguiles destaquen per la seva visió nocturna...si enlloc d'això, fos un mussol o una òliba...serà la visió a llarga distància?¿ en fi.... - I bé?¿ - amb l'ala m'indica quina direcció seguir - Zoro, agafa'm la mà.
- Qu-uaah-è?¿ - em mira amb cara de "comoooooooo?¿" o això crec, la verdad es que veo menos que un miope usando unas gafas de cristal negro...
- Zoro rei, o m'agafes la mà o això de ser el millor espadatxí del món serà més que un somni....SERÀ UNA IL·LUSIÓ!¡ Va!¡ - m'agafa la mà - Gràcies. Sanji, emmm...aaah...Zoro?¿ - mirada assassina...cara de fàstic al contacte amb la pell d'en Sanji...rialleta burlona d'en Sanji...patada a la cara d'en Zoro...mosca un xic més amunt del nas...immobilitat absoluta de l'Ace, no sigui que li toqui el rebre a ell...inspira, espira...inspira, espira...calma, calma.
Caminem de nou cap al lloc que l'Ace ens ha dit. Segueix fent calor, molta calor...és insuportable. És una calor molt seca, encara sort, si fos com Barcelona, seria mortal...A mida que avancem, puc veure un punt brillant. Una llum. Potser si és cert que hem trobat la sortida. Seguim caminant cap a la llum (uix, que lleig...)...
- No... - dic en veu alta. No és impossible però...poc probable?¿ Mira que és grandeta l'illa!¡ Va i ens hi topem de ple...
- Qu-uaah-e passa?¿ - pregunta en Zoro.
- Un dels somnis de la meva vida. Això passa - per fi arribem a la llum...i ens trobem amb un llac de lava que fa xup-xup!¡ Un llac de lavaaaaaaaaaaaa!¡ Que fa xup-xup!¡ Xup-xup!¡ Estem perduts...
- ... ... ... ... - ara entenc la calor!¡ Sabeu a quans milers de centenars de graus ha d'estar això d'aquí sota?¿ Com per llençar una mica de salsa barbacoa, saps!¡ Se lia la de Cristo!¡
- Mare meva...i ara que?¿ Com sortim d'aquí?¿
- Humm....tot ser-uaah-à bu-uaah-scar un-un-uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah-a rampa.
- ¬_¬ ------->...Escolta Zoro. No et sembla que el xup-xup del volcà és...no sé, com molt fort?¿ Vull dir...no creuras pas que...no, oi?¿
- Millor no uaah-ens qu-uaah-edem per compro-uaah-va-uaah-r-ho - ens posem a buscar de manera frenètica una sortida, algun pas que porti cap a dalt...i no en veïem cap...
- Fsssssssssssssssh!¡ Fssssssssssssh!¡- crida en Sanji. Miro cap al lloc que el seu cap indica....el volcà bull massa fort i massa ràpid..
- Ai mare!¡ Ai mare!¡ La il·lusió de la meva vida a prendre pel cul!¡....
- Il·lusió?¿ - pregunta en Zoro
- Si. El meu somni era que un Tyrannosaurus Rex em mengés!¡ I m'hauré de conformar en ser rostida per un volcà rabiós!¡ Joooooo!¡
- Menj-uaah-da per uaah-un...
- Fsssssssssssh...
- Kaah?¿ - que trist!¡ En fi...tinc l'esperança d' haver estat prou bona nena en aquesta vida com per poder reencarnar-me en algun ésser digestivament útil per a un Rex....brrrrrrr brrrrrr...tremolors!¡ El terra tremola...merda...
- Va, fora conya. Hem de trobar una sortida però ja!¡ A de ser-hi!¡ - Seguim mirant pels voltants del cràter...però no hi ha manera...de sobte, em sembla veure alguna cosa, com un camí cap al cel... - Nois!¡ Allà!¡ Ho veïeu!¡?¿ - Si!¡ És una pujada no més ample que un banc de gimnàs. Podrem fer-ho.
- Som-uaah-hi!¡ - sortim corrent cap a la pujadeta...qui l'ha parit!¡ Això no ho pujo ni en dues setmanes!¡ - És massa empinat!¡ Ace, Sanji, Zoro...fly, you fools!¡
- Eh?¿
- Que pujeu d'una vegada, collons!¡ Vaaa!¡
- Kaah!¡ Kaaaaaaaaaaah!¡
- Si, si, si, si, si...jo també. Va, va - aquesta no l'explico!¡ Comencem a còrrer i, evidentment, ells van més ràpid que jo...oh, que bonic!¡ que poètic!¡ sacrificar-me per uns complets desconeguts!¡....i una merdaaaaaaaaaaaaa!¡ és en moments com aquests quan haurien de ser humans aixì, com a mínim, em podrien portar en braços!¡ ncsht...Luffyyyyy, com me'n surti...ja veuràs, ja. Boom!¡ Una explosió...això peta, i amb mi a dins... boom boom...aaaaalaaaaa...els nois ja estan a dalt de tot...i a mi encara em queda un tros considerable. L'Ace ve volant cap a ón sóc jo, es posa darrera meu i m'empeny endavant...
- Kaaaaaah!¡ kaah kaaah....
- Ace, fot el camp!¡ - li deixo anar, amb tota la mala llet de la que disposo en un moment aixì. Em mira, i fa que no. De sobte, una bomba de pedra i lava surt disparada cap a nosaltres...
- Kaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!¡ - booom!¡ l'Ace l'esberla amb una flamarada. Acte seguit, deixa anar una llengua de foc que ens rodeja i evita que les bombes ens arribin a tocar. Segueixo pujant, no sense esforç. La calor del volcà i la de les flames de l'Ace m'estan asifixiant.
- Va-uaah, ja qu-uaah-eda poc!¡ Uaah!¡ - boom!¡ el terra tremola encara més, i la lava comença la seva ascensió cap al cràter. És com veure pujar el nivell de l'aigua en un got de vidre massa ple...amb la diferència que l'aigua d'un got ni et mata per ofegament ni et rosteix viva ^^U...La velocitat de l'ascensió és vertiginosa - Zoro, Sanji, sortiu del forat!¡ - ja falta menys...menys per tot!¡ si no m'espavilo....trec forces de, de...i jo que sé, de les ungles si fa falta!¡ Intento còrrer...però em falta l'aire, per no parlar dels gasos tòxics del volcà. Sento un cop sord, alguna cosa ha caigut al terra. Em giro i veig a l'Ace fet una pelleringa al terra. La llengua de foc s'ha esfumat...i les bombes comencen a caure cada cop més a prop...són més grans que les primeres...
- Merdaaaa.... - la lava està un parell de metres per sota nostre. Aviat ens agafarà. I s'haurà acabat - Merdaaaaaaa..... - Sento que en Zoro i en Sanji criden...però no sé el què. Un metre...mig metre...dos pams...un pam...agafo l'Ace i l'aixeco per damunt meu. Una tonteria, sí, i que?¿ Situacions deseperades, reaccions deseperades. Em cosat respirar. La lava està a tocar...veig borrós...les cames em fallen...s'ha acabat...

... ... ... ... 


Avui no hi ha hagut cap flashback, eh?¿ jejejejejejeje...com acabarà la cosa?¿ algú ha estat prou perspicaç com per adonar-se'n de la similitud de la meva mort imminent amb la similitud de la mort de l'Ace?¿ Ha estat casualitat que acabéssim en un volcà en erupció?¿ Si. De fet, quan hi he caigut...ja era massa tard per canviar-ho tot....Ho sento Ace, ha estat el destí!¡ Seran tant monstres en Zoro i en Sanji com per deixar-nos allà tirats sense fer res?¿ que passarà quan en Luffy sàpiga que no hi ha prou menjar al Sunny-Go?¿ deixarà de ploure en algun moment?¿ el dijous farà mal dia?¿ per mi, si, si us plau...ja que haig d'anar a treballar i, a sobre, aguantar sense poder anar al Saló, crec que és la millor opció. Deixaran de publicar Claymore a OneManga?¿ Per què seria una putada...i de les grans. Serè capaç d'escriure sense faltes algun dia?¿ Podré completar la felicitació que tinc pendent pel dissabte sense ajuda de ningú, bàsicament, per què me mare, mon pare i me germana són uns vagos i s'aprofiten del meu bon fer?¿...anirà, aquesta tarda, a l'escola me germana?¿ Perque m'ha hagut de despertar enmig d'un somni genial, la molt....?¿ Que passa?¿ que ni somiar puc tranquil·la!¡?¿ en fi, Tubercles, moltes prguntes i poques respostes...Ens veïem pròximament...dw!¡ I ja sabeu que,  SOU TOTS MOLT MACOS!¡

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!






























En Byakuya a l'Starbucks?¿...ni de conya. Massa poc elitista XD

Comentaris

  1. HE turnat de LONDRES y a que no saps una cosa!? me cumprat les figures de la peli de strong wrold (numes un PERO.. em falnten l'usopp en brook y en franky...) pero buenu! com ba na la peli?!!? ya me lexplikaras,, a i percert me mirat per sobre la ultima entrada teva i la fotu ke dius que no surt en zoro io le trubat surt asobre dun os blau hahaha
    be com que no tinc gaire temps mu llegire tot dema per pusarme a l'orbita :)

    attenttamentt: Nami
    psddatta: en la meba proxima entrada de diariodeunaleidy putse explicu el meu viatge a LONDRES!

    ResponElimina
  2. Valeeeeeeeeeeeeeeeee...tens raó Leidy Nami. En Zoro SI surt a la il·lustració però com q porta els mateixos colors que l'os , ni el vaig veure XD.....jejejejejeje. Bueeeeeeeeeeno, ara surt per duplicat XD

    ResponElimina
  3. hahaha
    percert explicam una cossa que mintriga molt,, be massa, be multiisissisiim! perque la Nami(mi clon xD) es pira de la tripulacio i esoo,,, esque puff em moruc de ganes de saberu explicamu sisplau!

    attenttamentt: Nami

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me