oNE pIECE...iKEEEEEEEEEE!¡ vaja...jo i el meu control sobre les majúscules...creia q era més fi XD

- Sentir-ne l'olor...si, és molt fàcil dir-ho!¡ però ja em diras com caraï el trobem!¡ - li vaig dir a en Franky, mentre apartava plantes i més plantes del meu camí. Resulta increïble el que pot arribar a fer un clima tropical XD...
- Tranquil·la-guau. Que-guau l'ensumo-guau aquí al guau-davant - va dir en Franky amb el nas a un pam de terra.
- Franky, és un porquet!¡ per molt que estiguem parlant d'en Luffy....collons, que no és tan burro!¡ no es deixarà veure així com així!¡ - cridant, el meu peu va anar a parar a un forat...PATAPUM!¡ al terra... - ncsht, merdaaaaaaa... - en Franky em va ajudar a posar-me de peu mentre l'Ace aterrava a l'arbe més pròxim...i més baix quan vam sentir un soroll, soroll de passes. S'apropava algú o, tenint en compte els fets recents, alguna cosa d'espècie i gènere indefinit. Vaig treure de la motxilla la corda que havia agafat...
- Ace, agafa un dels extrems. Franky, tu l'altre. Si es en Luffy, li emboliqueu la corda a les potetes, que jo li deixaré anar un bon cop de bastó al cap - vaig donar l'extrem que penjava a en Franky i vagi recollir del terra un pal prou gran com per deixar inconscient a en Zoro...clar que, tenint en compte la meva força...bé, el cas era deixar-lo una mica lelo, el suficient com per que no emprenyés gaire. Les passes s'apropaven i, tenint en compte el soroll que feia la "cosa"...en Luffy s'havia d'haver engreixat unes desenes de quilos. " Si us plau, que sigui ell " vaig pensar mentre em preparava mentalment, davant uns arbustos, per clavar-li la timba a en Luffy. De sobte...

...de sobte, va aparèixer...va aparèixer, bé, no se que va aparèixer per que no vaig donar-me temps a mirar. Només treure el cap pels arbustos, li va caure al damunt tot el pes de la justícia...bé, justícia, justícia...mala llet. Un cop magistral, un cop digne d'un aizkolari, un cop d'aquells que no s'olviden (i menys encara el que el rep XD), un cop, un cop!¡...un cop que va partir el pal per la meitat tant bèstiament que va deixar a l'Ace i a en Franky inconscients a l'hora, així, PIM PAM!¡ Tots dos estabornits al terra i, jo, amb les mans buides davant de la "cosa"...per que, ara que havia passat el més fàcil, vaig fixar-me a què havia intentat colpejar i, si abans ho havia ignorat plenament i conscient, ara era impossible...per no dir inútil. A ningú amb dos ulls a la cara li podria passar per alt una béstia d'aquell tamany!¡ El que jo havai près pel seu cap era, ni més ni menys, que el colze!¡ el colze!¡ aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!¡ Era gran, i marró, i lleig, i pelut...i portava el barret de palla del meu capità!¡...i no era un ós!¡ 
Va girar el cap i em va mirar...enfadat val a dir.
- Jeje....pies para que os quieroooooooooooooooooo!¡ uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa - la cursa a contrarellotge per salvar la meva vida va començar. No sabia per on anar, el que si sabia era que, quan trobés a en Luffy, me les pagaria toooootes de cop...grrrrrrr. Corria sense rumb entre els arbres buscant-ne un de prou ample i prou fort com per aguantar el meu pes si em passava pel cap pujar-hi...tampoc és qüestió d'anar destrossant ecosistemes, no?¿...la "cosa" em seguia...la mala bèstia era ràpida i, molt aviat, em va tenir arraconada. Quan me'n vaig adonar, havíem arribat a un petit  clar prop d'una cascada, cascada que acabava en un llac, llac que seguia amb un riu, riu que, per desgràcia, s'obria a una catarata immensa, descomunal...enorme.
- Genial. O em menja la mala bèstia aquesta o em menja l'aigua. Súper!¡ - les meves opciones eren poques...i posats a dinyar-la...en un atac de rebeldía adolescent vaig sortir corrent cap a la "cosa" enorme que tenia al davant plantada, com si d'un mur es trectés...i, d'un salt que encara no se d'on va sortir, li vaig prendre el barret - Com a mínim, quan la dinyi, portaré una part del meu capità amb mi!¡ Banzaaaaaaaaaaaaaaaaaaai!¡ - i em vaig llençar per la catarata.


- Creïeu que grr-hauran trobat a en grr-Luffy?¿ - va preguntar la Nami.
- A-uaaah-ixò espe-uaah-ro. Tinc uaaah-nes ganes bo-uaah-jes de ve-uaaah-ure aparèixer-uaah a la Nala-uaah-taia.
- Si, si, va. En Sanji diu "I a sant de què tens ganes tu de veure-la?¿ No serà qu-"...espera, espera..de debò li haig de dir això, Sanji?¿.....
- fssh fsssh fsssssssh fssh
- Si, si...en fi, deia que "no serà que t'has enamorat?¿ Per que abans que tu estic jo. És evident qui li convé més. Jo sóc extremadment guapo, i llest, i encantador, i agradable, i genial...tu, tu no ets més que un sac de carn que ni tan sols sap anar al bany sense acabar perdut. M'extranya que les idees t'arribin del cap a la boca i no acabin a qualsevol altre lloc". Fi - va dir en Chopper, amagat darrera la Nami...per si les mosques començaven a caure hósties.
- Q-uaaah-ueeeeeeeeeeeeeee?¿!¡ Tens més cara qu-uaah-e esquena-uaaah, idiota!¡ Ni per un m-uaaah-oment pensis el que no és. A més!¡ Uaah-Davant de qui va c-uaaah-aure desmaiada?¿ De tu?¿? Noo!¡ De l'uaah-Ace...i m'assemblo més jo a l'Ace que no pas tu-uaah!¡....
- Zoro-grraa...després de aquesta grraa-resposta, encara és més grraa-clar que grraa-no et desa-grraa-da, graa-jijijiji - li va dir la Robin, desde un raconet a l'ombra des d'on s'estava netejant la pell a llenguetades
- Ò//////Ó Que uaah-no és uaah-això, caraï!¡ Pense-uaah-u una mic-uaah-a. De tots les que uaah-formem la tripul-uaah-ció, qui és que semp-uaah-re l'està uaah-liant e mala uaah-mane-uaah-ra, eh?¿ Si la Nala-uaah-taia apareix, ho-uaah farà amb en Lu-uaah-fyy. Segur que uaah-ell té més uaah-idea de qu-uaah-e ha passat!¡!¡ Colla de.....uaah-ah!¡ - va sentenciar en Zoro, que va agafar les katanes i va començar a entrenar, tot enfadat i remugant pel seu compte.
- "Si, si...ara posa a en Luffy d'excusa!¡" diu en Sanji - dos segons va trigar en Zoro en arribar on era en Sanji...van començar a caure hósties a tort i a dret...la Nami es va aixecar. Avançava lentament cap a ells, majestuosa i silenciosa. Cada cop el tenia més a prop quan.....ZAAAAAAAAAAAP!¡ Urpada a la cara!¡
- Grrr. O pareu vosaltres o grrr-us paro grrr-jo. PR-GRRRRRRRRRR-OU - va rugir. De sobte, en Sanji i en Zoro s'havien tornat molt petitets al seu costat.
- Pbllp pbllp pbllp pbllp!¡ - va dir l'Usopp...encara que ningú el va entendre
- Grrrr-que?¿ Chopper-grrrrr
- Eh, diaxò....l'Usopp diu "La Nami fa por. Més del que és normal" - ZAAAP!¡ Urpada al cul de l'Usopp...per que la cara estava massa lluny...en Brook va optar per no dir res.
- Grr-Chopper. S'han grrr-acabat les grr-traduccions. Si vol-grrrr-em saber grrrr-res, ja preguntar-grrrrr-em.
- S-s-s-s-s-s-si Na-na-na-mi.
- I grraa-ara a grraa-esper-grraa-ar.
No van haver d'esperar gaire, no senyor. Pocs minuts més tard, van sentir a en Franky i l'Ace. Cridaven.
... ... ... 
- Qu-uaah-e ha pass-uaah-at?¿
- Eeeeeeeeeh-guau, bé.....per guau-dir-ho ràpid, em guau-confós a en guau-Luffy, em guau-quedat estabornits...i la Nala-guau-taia ha desa-guau-paregut.
- QUEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!¡?¿?¿
- Kaaah kaah...kaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!¡
- Grr-Chopper!¡
- " Tampoc trobem a en Luffy!¡"
- Grrrrrr-merdaaaaaaaa


- Banzaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai!¡ - i em vaig llençar per la catarata. L'aigua estava gelada...però, curiosament, era agradable. No era com sentir milers de fulles esmolades atravessant-me la pell...era, més aviat, com haver tornat a casa després de molts dies fora. Ara, el més curiós era que, després d'una caiguda de vés-a-saber quants metres...estava viva!¡ Siiiiiiiiiiiiiiiii!¡ Vaig mirar amunt, al punt on havia saltat i allà estava la "cosa". Enfadada, como no...però lluny...lluny de mi ^^. Per desgràcia, la meva aventura no havia acabat. Si, és cert, estava bé però encara no havia trobat a en Luffy. A més, havia deixat tirats a l'Ace i a en Franky...clar que, ben pensat, segur que estarien millor que jo, però per trobar a en Luffy, els necessitava. Vaig sortir de l'aigua...i em vaig estirar en una pedra plana que hi havai al marge del riu per a assecar-me...
- Aaaaaah, això és la glòria...la glòria. Jeje, ja voldrien les foques del zo-...espera!¡!¡ Foques!¡ Foques!¡ Aaaaaaaaaaaaaah!¡ Una foca!¡ Sóc mig foca!¡ Aaaaaaah!¡ Al final resultarà que els meus companys de classe tenien raó!¡...com em senti la Clara, em penja!¡...ja deia jo que havia desenvolupat cert gust cap a l'olor del peix...i cap a l'aigua. Huuum...però perque?¿ a els altres se'ls pot veure clarament la forma d'animal...en canvi a mi....està clar que ser la prota de la meva pròpia història té els seus avantatges...ainxs ^^U - en fi...pensant en què m'havia convertit, va passar l'estona. Quan ja vaig estar seca, vaig endinsar-me al bosc. No sabia per on anar, així que vaig desitjar trobar-me per casualitat amb en Luffy....cosa bastant improbable, peeeeeeeeeeeerò...
...Perduda en el meu pròpi món, ni vaig adonar-me que algú em seguia fins que, el perseguidor en qüestió, es va cansar de ser ignorat i va passar de l'anonimat al reconeixement absolut...
- Nala-oink-taiaaaaaa!¡ - va cridar en Luffy darrera meu - has tro-oink-bat el meu oink-barret!¡ - un porquet de mig metre d'alçada, rodonet i rosadet, em mirava amb un somriure d'orella a orella.
- Capità.....per fi....CAPITAAAAAAAAAAAAAAAAAAÀ!¡ Es pot saber qu-...?¿ Ja et pots donar per mort!¡ Vine aquí Luffy!¡ - vaig cridar. En Luffy, amb cara de "que he fet", va sortir corrent-cames-ajudeu-me en direcció contrària... - NOOOOOOOOOOOOOOO!¡ Tornaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!¡ Luffyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy - i no el vaig veure més. Es pot saber qui em manava a mi tenir aquest caràcter taaaant explosiu!¡ A saber si el tornaré a trobar!¡....
Resignada, vai endinsar-me a la selva. Havia de trobar un lloc que pogués servir-me per parar-li una trampa a en Luffy, però primer havia de trobar la corda que, com recordareu, estava al lloc on en Franky i l'Ace havien caigut víctimes del meu pal-per-pegar....ncsht. Doncs res, cap a dalt.
Em va costar una hora llarga arribar-hi....i, no trobar-hi ningú va fer engrandir el forat que ja tenia a l'estómac. Forat que encara es va fer més gran quan vaig veure l'estat de la corda.....estava trencada. Massa trencada per poder usar-la bé....i, a sobre, repartida per tota l'extensió del sotabosc...


......
- Merda!¡ Sempre acabo igual. Es pot saber qui em manaria a mi intentar reunir els fragments dispersos que és la tripulació ara mateix!¡ No, claro...jo havia de deixar-ho al mateix lloc on ho havia trobat, no?¿...ncsht...merdaaaa...grrrrr ¬¬. En fi. Nalataia, concentració. Busca la corda...t'hi va la vida - quan atrapi a en Luffy li faré veure les estrelles. No es que em desagradi la sensació de tenir fang a llocs que ni tan sols sabia que existien al meu cos, que va!¡...de debó...el pròxim dia em poso a llegir Yu Yu Hakusho...que segur que, amb en Kurama, no em passen aquestes coses!¡ - Aaah!¡ Un fragment!¡...i és l'últim!¡ Li penso parar una trampa que es cagarà!¡ Ja - agafo els fragments i, juntament amb trossos de lianes, em trec de la màniga una corda més llarga, més forta, més verda i més millor que l'altra. Per sort, quan vaig saltar per la catarata, duia la motxilla posada. Ara, tinc menjar, mullat però menjar per poder atraure a en Luffy....i, espero, només a ell, cap a la trampa. Mentre venia cap aquí, he trobat troncs que he anat recollint en previsió del que havia de passar - A veure, si paso aquest pal per aquí i la corda per allà....mmmmh...etoooo....ja!¡ Tatxaaaaan!¡ Una senyora trampa (vale, vale....una gàbia cutre...però efectiva...i si no ho és, ja m'encarregaré jo de que ho sigui, mwahahahahaha) - la penjo d'una branca i, sota, hi faig una petita foguera (gràcies Último Superviviente.....si, tenia yesca!¡ XD) on hi deixo un tros de pa perque es torri - Si això no porta a en Luffy cap aquí....no se que més fer. Espero.....


....espero. Com anirà la cosa?¿ Podré capturar a en Luffy?¿ Oh i tant, a us ho dic ara, encara que m'hagi de passar la nit al bosc, en Luffy torna al Sunny-go com que em dic Nalataia!¡ Ja. Ara que, si els altres fóssin una mica més intel·ligents, vindrien a buscar-me per donar-me un cop de mà....però claro, s'està molt bé sense fer res....grrrrrr, ja veurean, ja. En fi, Tuberclets, perque una foqueta?¿ Serà cosa del meu pare?¿ trobaré la meva mitja-morsa?¿ li estic dient morsa a en Kurama?¿!¡ deixarà l'Usopp d'amgar el cap sota l'ala (no el pot amagar sota terra per que faria un forat de collons al casc del Sunny)?¿ Serà veritat que en Zoro està penjat de mi?¡...no, no caerá esa breva....i parlant de caure, plourà demà?¿ i el 23 d'agost?¿ Tindrem lluna plena algun dia d'aquests?¿ perque hi ha un grup de facebook que es diu "Señoras en Velociraptores capitaneadas por Chuck Norris"?¿ De debó hi ha raptors vius por ahi, en casa dios, i jo no ho he sapigut fins ara?¿ trigarà molt en venir a CosmoCaixa Barcelona l'expo de dinos que tene al CosmoCiaxa Madrid?¿ Perque pregunto coses que no sabeu i perdo el temsp enlloc d'acabar el post i enganxar-me a Bleach?¿ respostes sense pregunta....digo, lo mismo pero al revés. Apa!¡ Dw!¡

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!




















Si, si, corre ara que pots....que quan t'atrapi.....

Comentaris

  1. :| aixo forma part d'algun llibre i tinc que mirar-me més posts anterior i per aixo no he pillat gairebe res? jejeje
    com han anat les vacances? has treballat aquests dies?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me