Avui també: One Piece...XD

- ...mmmh?¿ que?¿ es pot saber que...?¿ - vaig dir. Tenia el cap que ni a València per les Falles...verge santa!¡ és impossible que el cap d'una persona faci taaaaaantes voltes, impossible. Sento les veus de, de qui?¡ A veure....collons, si deixessin de cridar seria més fàcil!!¡¡ - A veure, voleu fer el favor de callar la boca d'una maleïda vegada!¡ Intento saber qui tinc al voltant...però amb tan crit i tanta óstia és impossible!¡ - només em va faltar el "aaagggghhh, soy un ogro!¡"...XD
- Si, si. Perdona - diuen en....estoo, en Luffy, l'Ace, en Chopper i en Sanji.
- Hum...bé - vaig intentar incorporar-me però quatre parells de mans (no, espera, TRES parells de mans i dues potetes) m'ho van impedir.
- No, no, no. Has de descansar. Tenies febre i tot!¡ Estaves fatal!¡ Sort has tingut que en Zoro t'ha agafat, sinó...ara tindries un nyanyo del tamany d'en Laboon!¡ (vale, pels no One Piece adictes....direm que, sinó, hagués tingut un nyanyo del tamany d' Austràlia) - va dir en Chopper amb un cosa d'aquelles que fan servir els metges per fer de metges.
- Aja. Febre?¿ Saps quan va ser l'últim cop que vaig tenir febre?¿ - li vaig preguntar a en Chopper..
- Fa deu minuts - va dir en Luffy tot feliç ell.
- Noooo!¡ Tu no hi fiquis cullerada Luffy, que això no va amb tu!¡ - i, per variar, patada a al cara...DOBLE patada a la cara. En Sanji no sap controlar-se...vale, ni jo tampoc!¡ La Nami és una mala influència - Era una pregunta retòrica!¡ No s'havia de respondre. El que volia dir es que....de febre, res. Més aviat, ha estat un moment de flaquesa mental...i punt. No cal amoïnar-s'hi, de debó ^^.
- Segur?¿ - va preguntar en Sanji amb ullets de "deixa't cuidar....PER MIIIII!¡"
- Si, Sanji. Segur. I parlant de seguretat, on són els altres?¿
- Imagina... - van dir en Chopper i en Sanji a la vegada. Mentres, l'Ace, que és tot un cavaller, em va ajudar a aixecar-me del llit on em tenien.
- Em sap greu - que?¿ algú m'explica perquè l'Ace s'està disculpant?¿
- Com?¿ - li vaig preguntar allò, amb por.
- Doncs que em sap greu que, per culpa meva, acabessis aquí ^^U...ja m'havien dit que tenies moltes ganes de conèixer-me - va dir l'Ace amb un somriure als llavis....ai, si jo t'expliqués!¡ conèixer-te?¿ jujujujuju...aquest comentari es queda curt....peeeeerò, pot haver-hi menors llegint així que....<<...........>> penaments CENSURATS...XD
- Jejeje...si, moltes ganes - cabrons...els penso matar!¡ grrrrrr Ò___Ó
Mentre encara estàvem a la consulta d'en Chopper, vam poder sentir la "melodiosa" veu d'en Zoro cridant com un porc el dia de matança...
- Illa!¡ Luffy, tenim una illa just al davant!¡ És com molt....molt....massa... - CLOOOONC
- És una illa i prou!¡ - va cridar la Nami per damunt dels gemecs ofegats d'en Zoro.
- Yujuuuuuuuuuuu!¡ Sanji!¡ Prepara la carmanyola del pirata!¡ Corre!¡ - va dir, entusiasmat, en Luffy que ja estava, a la gatzoneta, damunt la proa del Sunny-Go - Som-hi!¡!¡!¡ Vinga, tots!¡ Ben fort!¡
- Calla Luffy!¡
- Siii...eh?¿ No!¡ Vull dir que...
- Que callis!¡
- Nscht....aburrits.... º)0(º
- Una illa?¿ Ai, que bé ^^ - siguem sincers. Ja sé que, vista l'última experiència que vaig tenir, haurai de sortir corrents cap al forat més pròxim i amagar-me allà fins que passés tot....però es que en Luffy fa una carona taaaaaaaan bufona....no se dir que no ^^U
- Eh que si?¿ Namiiiiiiiiiiii!¡
- Si, si. El log indica aquesta illa. Hi pararem....però ja saps els tractes, no?¿
- Siiiiii...res d'aventures... - deprimit, en Luffy va baixar de la proa del Sunny i va anar a seure al agespa, davant el gronxador.
- Hum....Luffy, m'empenys una mica?¿ - li vaig dir mentre m'asseia al gronxador de fusta.
- Jiji, xi - kyaaaaaa!¡ Està clar que vaig nèixer amb la flor al cul!¡ A veure quantes noies poden dir "En Luffy m'ha gronxat a bord el Sunny-Go"...CAP, mwahahahahahahahahahaha. Bien - Va, agafa't fort!¡
- Jajaja, si Luffy, però no et passi...aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!¡
- Jajajajajajajaja...més amunt!¡
- Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa...noooaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!¡ Que algú m'ajudi...aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!¡
- Luffy!¡ Para ja, que no veus que sortirà volaaaa - massa tard. Vaig sortir disparada...qual bala lanzada por un cañon del calibre vetetuasabercual!¡...d'aquell moment recordo que podia sentir els crits d'en Zoro, l'Ace, en Sanji i la Nami...uns cridant a en Luffy, els altres...també. I el vent. Un vent fred que em feia tenir la boca tant o més oberta que, en comparació, el Furious Baco no és res més que un passatemps....em va entrar tal quantitat de mosques i mosquits que, estic segura, ara tenen una comunitat de veïns pròpia als meus budells: la veïna tafanera, la cridanera, la calladeta, el marit manetes, el president de la comunitat...buff, millor no hi penso. Vaig estar pels aires poca estona. Per sort, la llei de la gravetat és igual a tot arreu....vaig començar a caure, per desgràcia meva, sobre el que semblava un munt de roques afilades com ganviets. Ja veia el meu final, el tenia tant a prop que el podia tocar....de cop, vaig sentir un soroll, un soroll com de esquena fuetejada..."Kuramaaaaaa" vaig pensar, però no. Quan vaig girar el cap cap a la direcció del so...no vaig veure en Kurama, tant debó. No....en Zoro, en un acte d'"intel·ligència extrema", va pensar que disparar un dels seus "canons" era una gran idea...per allò de desviar-me de les roques...haig de reconèixer que, com idea, no està malament...però...la mare que el va parir!¡ a qui li passa pel cap fer una cosa així!¡...l'impacte era imminent, i la meva mort encara més...el "canó" d'en Zoro em va tocar...i em va fer sortir disparada cap a l'altra punta de l'illa...(ejem...Welcome, ladies and gentlemen, to the newest and the most fantastic tour all over the world!¡ Do you wanna some action?¿ So, come on!¡ Let's be thrown through an island!¡ Uuuh)...on, gràcies a les deesses, hi havia un núvol ben flonjo esperant!¡ Nami....t'estimo!¡ Tota una experiència. Després, en Chopper dirà que "es que has perdut la consciència sense raó"...et sembla poca raó sortir disparada del Sunny per què, després, en Zoro et faci volar amb un dels seus canons a tota velocitat!¡ et sembla poc o en vols més?¿...¬___¬...en fi...altre cop, tooooooot negre.

...trenta minuts més tard...
- És aquí!¡ Ja l'hem trobat!¡ Pobre...mira que ser "salvada" d'aquesta manera - vaig sentir que deia la Robin abans de fer-me uns copets a la galta - Nalataia, desperta.
- Eh?¿
- Estàs bé?¿
- Psss, he estat millor. No crec que tingui res trencat...ara, l'estómac em fa una de voltes que no t'ho pots ni arribar a imaginar - estava estesa al terra, un terra humit i fosc. Recordo l'olor a terra mullada, una olor penetrant però molt agradable. La Robin em va ajudar a aixecar-me. Quan ja vaig estar segura d'on estava el cel i on la terra, vaig adonar-me que el lloc era increïble, majestuós diria jo. Tot d'arbres alts i verds, flors de tots els colors i olor imaginables i per imaginar, una brisa fresca amb cert gust salat, ocells cantant per tot arreu, la llum del sol filtrant-se entre les fulles il·luminant-ne les petites gotes d'aigua escampades pel damunt creant un Arc de Sant Martí infinit, que s'extenia per tota la selva...era com estar al paradís. I la cosa va anar a millor quan d'entre els arbusts van aparèixer en Luffy, en Zoro i l'Ace. Totes tres. Tot molt bucòlic, si senyor. Ara, l'alegria va durar poc...en quan en Luffy i en Zoro van ser prou a prop meu...
- Però esteu sonats o que?¿ - els vaig cridar, agafant-los per la samarreta i sacsejant-los amunt i avall...encara que, degut al seu físic i a la meva birria de força, més els va deure de semblar una dolça carícia....CLONC!¡ PUM!¡ ZASKA!¡..eh?¿ com?¿
- Burros!¡ -  els va cridar la Nami després de la retalia de cops...
- Dona, Nami. No n'hi ha per tant...veus que està bé - va dir l'Usopp desde darrera d'en Franky, ensenyant tan sols la punta del nas....
- No, no està bé. Que hagués passat si ens hagués demanat una indeminització per danys físics?¿ Eh?¿?
- ... Crec que això només ho faries tu, Nami - vam dir tots a l'hora.
- Una indemnització no...però un "Ho sento" potser si.
- Ho sento?¿ Vols que t'expliqui com haguéssis acabat si el canó no hagués desviat la caiguda?¿
- Vale. Saps Nami, crec que em pensaré això de la indemnització...Zoro, que dius que tens estalviat?¿
- ... ... ... Ho sento - mwahahahaha, com es nota que encara li deu mooooolts berries a la Nami, jejeje.
- En fi, hi som tots?¿ - va preguntar l'Ace mirant a un costat i l'altre per confirmar la seva pregunta.
- No. En Chopper i en Brook no hi són. On...?¿
- Ni en Sanji...
- Som aquí!¡ Som aquí!¡ - van cridar el "parell de perduts en combat"
- I es pot saber que feieu?¿!¿ - va preguntar en Sanji, que va aparèixer de vés a saber on, carregat amb un munt de plantes i fruits.
- Em sembla que tu no ets el més indicat per parlar!¡
- Aiiiiiii, Mellorineeeeeeeeeeeee!¡ Com estas Nalataia?¿!¡ Millor ara que he arribat?¿!¡
- Probablement, estigui pitjor només de veure la cara aquesta de pallasso que fas - li va dir en Zoro, furgant-se la orella.
- Queeeeeee!¡?¿?¿ Qui ha estat el cap-buït que l'ha fet sortir disparada pels cels?¿!¡ - va cridar en Sanji, amb la cara transformada en una ganyota
- Bla bla bla... - li va dir en Zoro.
- @##*/&""ª\]]++^><## - pues eso.
- Sanji, que és això que portes als braços?¿ - va preguntar la Robin, en un intent de separar a la matrimoniada que eren en Sanji i en Zoro
- Robin-chwaaaaaaaaaaaaaaaaaan!¡ Són, són...doncs no ho sé...^^U
- ... - genial...potser morirem i tot. Yuju!¡
Vam reprendre el camí de tornada cap al Sunny-Go, on en Sanji va preparar el sopar...que feia moooooolt bona olor. Molt bona. I vam sopar
- Mmmh, Sanji això està boníssim!¡ - va dir la Nami amb la boca plena
- Si, si. Deliciós.
- No està malament. Cada dia es superes més, eh, cuineret?¿
- Calla!¡ O et quedes sense postre. Nalataia-chwaaaaaaaaaaaaan!¡ que et sembla?¿ - va pregunatr-me en Sanji amn la paraula "amor" escrita als ulls....i ara que li dic?¿
- Diaxò...jo es que sóc de sabors més clàssics, saps?¿ A més, aquests fruits, no són els que has agafat a l'illa?¡
- Si!¡ Eh que estan bons?¿ - em va preguntar, altra vegada, enamorat fins a la medul·la.
- ... aja ... - vaig deixar de menajr, hi havai alguna cosa que no....no es que sigu de paladar fi, que jo sóc de les que menja arròs amb llet del super i el troba bo...es que, mmmh, no sé - ssht, Luffy!¡ Luffy!¡ Vols el meu sopar?¿
- Eh, per mi?¿ Ja no estás enfadada?¿
- Enfadada?¿ Jo?¿ Bah, no ho he estat mai ^^
- Jiji. Genial - li vaig donar el meu sopar...i quan dic el meu sopar, vull dir, TOT el sopar, per què si vaig arribar a probar una mosegadeta, ja va ser molt. En fi, aqueat nit pasaré gana....
A l'hora d'anara a dormir, en Franky va muntar un llit suplatòri per a mi a l'habitació de la Nami i la Robin...encara que a mi m'hagués importat poc dormir amb els nois....jejeje. La cosa es que, a mitja nit, vaig començar a sentir-me malament...com si tingués un forat negre dins meu...hi havia alguna cosa que em xuclava per dins, i no era cap larva de res, només una sensació. Ainxs, quin malestar collons!¡ Suava. Un munt...i la suor em relliscava per la pell...relliscava d'una manera que, de normal, no tenia res. Ai mare!¡...quina olor a peix més molesta caraï...cada cop la tinc més ficada al nas...bagh!¡ quin fàstic...

Txan txan!¡ txan txan!¡ que pasarà?¿ que te a veure la suor amb el peix?¡ ah, ja ho veureu!¡ XD......dw!¡

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!














-



Qui dius que camina per on no toca?¿
















-






  I jo que sé!¡
- Està clar que tu no!¡

Comentaris

  1. haha mencantta!
    una cosa es pot sabe per que cada cop que bas amb els nois sempre acabes volant pels aires,, hay mareta meva! tindries que escridasarlos mes haha!

    baja estic impacient per sabe que et passa en aquesta illa :D


    attenttamentt: Leidy Nami!

    ResponElimina
  2. ah!¡ misteri!¡ és una cosa que mai entendré XD jajaja

    ResponElimina
  3. Hola wapa!! Uaaa ho e d'admetre, m'encantaaa!! Esque es moru de riure, i esque m'encanta la menera con t'expreses!! ahah en fi, m'agrada tot lo k escriu ahha!! es mortal!!

    Buenu, et segueixo ;)
    petoons

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.