Y vino la fiebre...y se fue, así, PAM!!¡¡

Mai heu tingut la sensació de ser com una pilota?¿ Vull dir, que et facin sentir com a tal?¿ No?¿ Doncs si fóssiu jo, m'entendrieu perfectament. La cosa està clara: el millor que pots fer per protegir una persona és ficar-la enmig de la batalla, evidentment!!¡¡ Res d'amagar-la. No!!¡¡ Com diu en Kurama "la millor manera d'amagar un arbre és en un bosc"...savies paraules QUE EM SERVEIXEN E POC EN UNA SITUACIÓ COM AQUESTA!!¡¡ KURAMAAAAA!!¡¡ ja pasarem comptes tu i jo ¬¬ hum.
Bah, tant és, tornem al aquí i a l'ara. Si us deia tot això de la pilota es deu al trote que m'estant donant. Si recapitulo una mica...
...
- Va. Comencem. - diu en Luffy amb cara de "mwahahahahahahaha, us acompanyo en el sentiment" - Nalataia, tu no facis res.
- Vaaale. No m'ho hauràs de dir dos cops ^^ - total, que intento allunyar-me, nosecapaon, però ho intento. Això que, mirant mirant, veig un trosset diminut del bosc que està descobert - Jaja, aquesta és la meva. Jojo. - però no arribo gaire lluny. Alguna cosa m'arrosega directa al camp de batalla. - Que coll...?¿ LUFFYYYYYYYY!!!¡¡¡ Deixa'm anar!!¡¡ - en Luffy es gira cap a mi...
- Per què?¿ Si amb nosaltres es on estaras millor ^^ - nooooooooooo, no em possis aquesta carona Luffy!!¡¡
- ... - ai. Total, que m'arrosega cap a on es reparteix llenya. I jo, penjada de la seva espatlla (segur que per a ell és com carregar un sac de patates...i no ho dic pel pes, sinó per la manera de portar-me. Això em recorda a una cançó que li cantàvem a me germana...hum, deia quelcom així "nosequenoseque i un saquet de patates..." XD). I per si això us semblava poc, no em porta de cul, NOOO!!¡¡ em porta de cara...que es pitjor. Veig com s'apropen els energúmens aquests. Ja quasi m'arriba la seva olor...puaj, quin fàstic. En Luffy els te a tir...
- Luffy, vigila. Darrera teu!!¡¡ - crida en Zoro desde l'altra punta del bosc, tot rodejat per indígenes.
- Sanji. Agafa-la. - crida en Luffy. Espera, que?¿!!¡¡...
- Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!¡¡ Als meus braços!!¡¡ - i dit això, en Luffy em llença cap a en Sanji...
- Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ La mare que us va......
I volo. Com quan he aparegut aquí per primera vegada. Només que abans hi havia aigua. Ara hi ha pedres. Veig passar la batalla per sota els meus peus. T ambé veig com s'aproximen reforços...per ells, no per nosaltres. On són els amics quan fan falta!!¡¡ Kireeeeeeeeeeeeeeeeeee!!¡¡ Trae el trasero al braseroooo!!¡¡....I començo a caure. No vull ni mirar cap avall, perquè com no hi vegi a en Sanji...me da algo. Fijo.
- Nalataiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ - crida en Sanji amb els braços oberts de bat a bat i els ulls fent-li pampallugues. Mentre, va clavant guitzes a tort i a dret. Les cames d'aquest noi van per lliure, és al·lucinant. - ja quasi et tinc preciosaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ - i...BUM!!¡¡...ara sóc entre els braços d'en Sanji - Tot bé?¿ - em pregunta amb el millor dels seus somriures als llavis.
- ...NS/NC... - i aaaaaaaaaaaltre cop tornen els cops. Ara entenc perquè la Nami s'amagava i els feïa lluitar a ells: no era por, ERA PÀNIC!!¡¡...
- Mateu-la, mateu-la!!¡¡ - crida un dels indígenes.
- Si home!!¡¡ Ni penseu que deixaré que li toqueu un pèl!!¡¡ Uooooooo!!¡¡ L'amor em fa invencibleeeeeeeeeeeee!!¡¡ - i segueix repartint. Aleshores sentim un crit de Luffy, una cosa semblant a "Hum, tinc una idea"...por em fa.
- Sanji!!¡¡ Llença a la Nalataia i vine a ajudar-me.
- Eh, Luffy, que no sóc una pilotaaaaa!!¡¡
- Si, si, si, si, si. Va, Sanji!!¡¡ Passa-li a en Zoro - està clar que aquest no escolta TT
- Grrr. No em fa cap gràcia. En fi. Eh tu, espadatxí inútil. Entoma-la!!¡¡ - gira el cap cap a mi - No pateixis, estaras bé. Més li val.
Mamaaaaaaaaaaaaaaaaa Ó_Ò...I tornem-hi. A volaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar. Altre cop torno a tenir-ho tot sota els meus peus. Això m'hauria de fer sentir, no sé, important?¿ Vull dir, totes les dones volem, algun cop, tenir sota els peus el món, no?¿ I, si a sobre, li sumes que jo tinc, més o menys, a en Luffy, en Sanji i a en Zoro...millor impossible!!¡¡. Doncs aleshores Tubercles, contesteu-me, perquè no em sento afortunada?¿ T_T aaaah...
- Eh. Deixa d'estar a la parra!!¡¡ - ja quasi hi sóc. Una miqueta més. Quasi. Quasi....i JA!!¡¡ Buff!!¡¡ - Penjat de l'esquena. Ràpid. - dit i fet. Sort que en Zoro aixeca TONELAAAAAAAAAAAAAAADES quan s'entrena. Comparat amb això, segur que sóc "peso pluma" XD.
De cop, en Zoro comença a córrer...
- Que fas?¿!!¡¡
- Aquí no hi tinc prou espai.
- Aaaaah - però quan espai necessita!!¡¡?¿?¿ si te mig bosc per ell sol!!¡¡ En fi...No se cap a on es dirigeix, però per si les mosques, més em val prendre punts de referència. No voldria acabar perduda, en un bosc solitari, fosc i humit amb en...espera, solitari?¿ fosc?¿ i de debó m'estic plantejant buscar punts de referència!!¡¡¡?¿?¿ Nalataia calla!!¡¡ no pensis!!¡¡ fuig, fuig!!¡¡
- Genial. Aquí va bé. No et despenjis.
- Ni que en tingués ganes ho faria.
- Són ràpids. - en Zoro té raó (raro)...molt ràpids, de fet...
- No, no relliscareu cabrons!!¡¡
...flip...i no, no han relliscat però ha anat de poc. En Zoro gira el cap i em mira. Us asseguro que la seva cara és un poema. Va, si. I la meva també.
- Com...?¿
- O_OU Je ne sai pas. Però potser... - hum. Tubercles, això m'ha fet pensar. Podria ser que...?¿ Hum. - Zoro. Fes que se situïn sota aquell arbre tan gran
- Però que...
- Tu fes-ho. Si la cosa va bé, te'n treuras uns quants del damunt en un no res. Sinó...bé, encara els tenim una mica lluny.
- ¬¬U... - total, que en Zoro em fa cas (més o menys) i els llença un dels super atacs d'aquells que, si no t'apartes del mig, ja no tens segona oportunita d'esquivar-lo...però com ja hem dit abans aquests malparits són ràpids...i l'eviten. - I ara que?¿
- Ara jo. Mmmmmh. I ara, la branca més gran de l'arbre més gran es trencarà i caurà damunt els indígenes. - i...miro la branca. Siii!!¡¡ S'està trencant!!¡¡ Quasi. Li falta poc per caure...però no cau. Aaaaaaaaaaaah!!¡¡ - Cau, mala puta!!¡¡ - res
- ... I bé, puc continuar?¿ - diu en Zoro mentre em mira amb cara de "ja sabia jo que no pasaria res"...
- Zoro, no t'he dit fa unes hores que a mi no em possis cares!!!¡¡¡ - CLOOOONC!!¡¡ Toma derechazo en to el cogote. Ja
- Ouch.
- Deixa'm al terra.
- Que?¿
- Zorooooo!!¡¡ Deixa'm anar!!¡¡ - i, remugant, em deixa baixar de l'esquena. Està clar que, tant la mitja relliscada com la branca trencada, no han estat casualitats. No heu sentit a dir mai allò de "cadascú escriu la seva pròpia història"?¿ No. Vale, doncs jo si. I tenint en compte que tot ha començat perquè a mi m'ha donat per venir aquí, qui diu que no puc canviar una miqueta les coses?¿ Jejejeje. Tot és qüestió de provar-ho. I com que parlem d'escriure, que no d'explicar, que millor que agafar llapis i paper?¿ Doncs branques i fang...sóc al bosc, recordeu?¿ ¬¬ ncht. A veure, estooooooooo...una branca, una branca. Ah, aquí. Se, aquesta anirà bé. I ara fang...o terra humida (cosa que no serà difícl de trobar...tenint en compte les condicions del bosc). A veure, mmmmh...ja sé " i, de cop, les arrels dels arbres es van convertir en centenars de cadenes que van atrapar els inígenes i els van deixar immobilitzats durant hores i hores...fins ben entrada la nit. Un cop recuperada la llibertat, els indígenes van oblidar per complet que havia passat."....ara, a esperar. No gaire, perquè coemnço a notar tremolar el terra. Giro el cap cap a l'arbre més pròxim i....EUREKA!!¡¡ Les arrels s'estan convertint en cadenes!!¡¡
- Zoro!!¡¡ M'ha sortit!!¡¡ He pogut fer-ho!!¡¡ - em mira amb cara de sorpresa (va, aquesta li perdono XD) i ve corrent cap a mi amb un somriure als llavis.
- Ben fet!!¡¡ Però com...?¿
- Doncs ho he escrit al terra. Mira. - i li ensenyo el meu petit miracle.
- Ara només hem d'anar a buscar als altres i....
- Ehhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!¡¡ Nalataia, Zoro!!!!!!!!!!!!!!!!!!¡¡ Esteu bé?¿!!!!!!¡¡¡¡¡¡ - crida en Luffy corrent cap a nosaltres
- Heu vist el que ha passat?¿ Ha estat increïble!!¡¡ De cop les arrels han comença...
- Si. Ho he fet jo Sanji. ^^
- O_O - Sanji
- >3< - Luffy
- Com...?¿
- Ho voleu veure?¿ Crec que estaria bé tornar amb els altres, no?¿
- Si, si, si!!¡¡ - diuen els tres.
- Vale, doncs. mmmmmmh " ara ja estem fora de perill, però mai se sap que pot passar en un bosc com aquest, aixì que volem tornar amb els nostres companys. No sabem on són però els llaços d'amistat que ens uneixen són molt forts, tant forts, que els puc veure, com si tingués davant meu una cinta vermella que m'indica el camí cap a ells." - efectivament no fa falta que digui que la cinta vermella ha aparegut davant meu sense cap tipus de problema. - I bé, som-hi?¿ - quines carones que fan ^^. Comença el camí de tornada. - Nois, ja sé com tornar a casa.
...
...
...
Portem caminant prop d'una hora i encara no em vist als altres. Potser el métode no és infalible. Espero qu....
- Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!¡¡ Luffyyyyyyyyyyyyyyyy!!¡¡
- Chopper!!¡¡ Holaaaaaaaaaa!!¡¡
Doncs si, és infalible XD.
- Com ens heu trobat Chopper?¿
- Doncs ha aparegut aquesta cinta vermella i....
- L'heu seguit?¿ - li pregunto amb cara de "eh?¿"
- Si.
-Ajà. Bah, tant és. La qüestió es que ja som aquí.
- Que us ha passat?¿ Esteu enfangats fins dalt - pregunta l'Usopp
- Doncs resulta que... - vosaltres ja sabeu què ha passat, així que ja podeu imaginar que, aquesta part, me la salto amb tota la jeta...PAM!!¡
...
...
...
- I així han quedat les coses- diu en Sanji acabant, així, la nostra petita aventura.
- Per tant, ja saps com tornar, no Nalataia?¿ - pregunta la Robin molt i molt interesada.
- Doncs si ^^
- Doncs tornem al Sunny-go i ...
- Fem una festaaaaaaaaaa!!¡¡ - crida en Luffy amb alegria...que li durarà poc. La Nami s'apropa maliciosament cap a ell i....CLOOOONC!!¡¡ Clatellada. Es veia venir
- No Luffy. Ha de tornar.
- Però jo vull fer una festa.
- Uixxxxxxx, Lufyyyyyy!!¡¡ Ser...
- Espera Nami, no passa res. Total, ja faig tard de totes maneres ^^U. Una festa de comiat...pot ser divertit. - Segur que ho és Tubercles...i més amb aquesta colla. Sabeu, si no fos perquè aquest lloc no és...diaxò...el que em toca, quedar-me no estaria tan malament. Vull dir, acabo de descobrir que puc fer coses molt interesants amb les paraules. Si em quedés, vaja, no seria invencible però tampoc la dinyaria a la primera de canvi. No sé, podria ser divertit. Us imagineu?¿ A veure qui és el guapo que em planta cara sabent que el puc fer tancar amb quatre paraules!!¡¡ O que puc trobar tants tresors com vulgui només desitjant-ho!!¡¡ Buff, seria increíble. A més, navegar amb tots ells...jooooooooo, mi querer!!¡¡ Però no, com era allò, mmmh "un gran poder conlleva una gran responsabilidad"?¿ El karma és molt cabrón, segur que me la torna d'alguna manera. No, no. Millor marxo....Y con esto y un bizcocho, la festa arriba al seu final (si Tubercles, m'he passat tooooooota la festa a la parra, pensant en si tornar o no.).
- Jo, és una llàstima que marxis. Et-sniff-tro-sniff-baré-sniff-a-sniff-fal-sniff-tar. Bua bua bua
- No ploris Chopper. Algun dia tornaré. M'he quedat amb ganes de veure l'Ace ^^
- Per què?¿ - pregunta en Luffy, amb toooooota la innocència del món
- Ainxs Luffy. Encara et falta molt per entendre les dones.
- Totalment d'acord. Amb tot el que has dit. - diuen la Nami i la Robin a la vegada.
- De fet, l'Ace és qui s'aproxima més a la meva edat...per tant...hum...i en Kaku també. Potser també el vaig a veure a ell. bah. Ei, ei, no em mireu així, que jo no tinc res a veure amb el que va passar, vale?¿
- Nalataia, preciosa, quants anys tens?¿
- XX. Per aixó l'Ace ^^
- Kyaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ Però si ets a la flor de la viiiiiiida!!¡¡ I a mi no m'importa que siguis més gran!!¡¡ Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!¡¡
- ... - en fi - Nami, em pots portar paper i alguna cosa per escriure?¿
- Si. Ara torno.
- Ja saps que escriuras?¿ - em pregunta en Zoro
- O_O No és per res, però, i aquest interés sobtat?¿
- Curiositat.
- ... Si, si. Ja ho tinc pensat.- i en això, arriba la Nami amb els estris.
- Té. Tu mateixa.
- Gràcies Nami ^^. De fet...gràcies a tots. M'ho he passat molt bé, encara que hi ha hagut moments en els que he patit una mica...però vaja ^^
- Torna quan vulguis - em diu la Robin i m'abraça. També s'hi apunta la Nami - Si, al Robin té raó. Quan vulguis. -encara no m'han deixat anar, que se'm tiren al damunt en Chopper, en Franky, l'Usopp i en Brook...
- Buaaaaaaaaaaaaaa. No marxis!!¡¡ Buaaaaaaaaaa
- No estic plorant, burra!!¡¡ No són llàgrimes. Em couen els ulls del sol...Buaaaaaaaaaaaaaaaaaa
- Em ploren els ulls...però és clar, jo sóc un esquelet i no tinc ulls. Buaaaaaaaaa
- Nois, m'esteu aixafant. No puc respi-respi...
- Nois, l'Usopp!!¡¡ L'esteu deixant fet una coca - aconseguim "desaixafar" a l'Usopp...pobre ^^U
- To-tor-na quan vul-vul-guis...aaaaaaiiii, que em morooooooo
- ...
- Nalataiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ Sempre tindrás un lloc al meu cooooooooooooor!!¡¡ - em diu en Sanji amb els braços oberts i corrent cap a mi. L'esquivo?¿ No, va. El deixaré fer. I...m'enxampa. Això si es una abraçada d'ós ^^U
- Va, va Sanji. Si ja he dit que tornaré.
- Segur, segur?¿
- Segur. - i em deixa anar, no sense abans, posar-se a plorar i a mossegar-se els punys de la camisa...ainxs ^^U - Luffy, Zoro. Ens veïem aviat ^^
- I tant - diu en Luffy amb aquell somriure de "sóc molt bo, molt innocent i tou com un ós de peluix"....kyaaaaaai, m'encanta!!¡¡
- Tu mateixa. I vigila amb el que fas.
- Ha de ser taaaaan antipàtic fins i tot en moments així?¿ Jijijii. No canviïs mai. Apa doncs, ara, a escriure. A veure..."després de dir adéu a tots als meus amics, sentim com comença a tronar. Mirem cap al cel i veïem com s'ha partit en dos. Del mig en surt una mà gegant que m'agafa. La mà i jo desapareixem entre els núvols. Em porta cap a casa. I em deixa asseguda al sofà de casa. Hora local 10.25 del matí. Deu minuts més tard entra la mama per la porta i es troba amb tota la feïna feta. Jo m'he quedat adormida. Fi". I ara, només falta que...
...BRROOOM...el primer tro Tubercles.
- Bé nois. Ens veïem. Es una promesa. - i la mà m'agafa. M'estira cap amunt...i sento que en Luffy crida alguna cosa...
- Que et vagi molt béééééééééé Nalataiaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡
- Fins aviaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat!!¡¡ - em diuen tots
- Adéééééééééééééééu!!¡¡ - i tot es torna blanc. Els núvols, és clar.
...
...
...
...hum, començo a veure alguna cosa, que...?¿...el sofà de casa!!¡¡ Bien!!¡¡ La mà em deixa al sofà i desapareix. Són les 10.25 del matí. Només he perdut un minut desde que vaig marxar...Bé, bé. Doncs ara...a fer la feina. Però tot iaxò ja ho sabeu, eh Tubercles?¿ ^^...Doncs abans de caure adormida...gràcies Tubercles. La Mama us estima ^^. Fi.

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!



.Gràcies.

Comentaris

  1. Más, más!!!! Ahi pobres indigenas como le hubiesen puesto una mano sobre la Natalia....GRRRRRRRRRR.
    Jurs aixs....

    ResponElimina
  2. M'he llegit fins el post del dia 5/10/09....Germanor al carrefour (tot s'ha de dir en l'ordre invers del ultima aquests) estaras orgullosa de mi!!! XDDD

    ResponElimina
  3. Uf...mira ja vagi per el 04/09/2009, de debo que em mereixo un regal xDDD. Per cert a veure si tu et dignas a comentar el coments que em sento na mica inutil parlant jo sola.....buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa TT_TT

    ResponElimina
  4. XD...KIREKOOOOOOOOO!!¡¡ I LOVE YOU!!¡¡ Aunque tardes toda una vida en leeretelo todo...t querría igual. Y no sufras x lo d escribir sola y sinq nadie te conteste, yo llevo así casi 4 años XD...a mas, estos dias no he estado mucho por l blig...ya sabes, el resfriado y tal ^^....pero trankila, que en cuanto te vea....te doy un regalo (aunke solo sea sobarme hasta q te ¬¬ainxs...) XD

    ResponElimina
  5. Tu Natàlia! He d'anar a comprar llet...

    ResponElimina
  6. Jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja, sobarte hasta que te pueda meter en un vaso de leche con nescuik somo se hace con los sobados? Buaaa se me va la olla...a estas horas y haciendo un trabajo....quiero morirrrrrrrrrr...

    ResponElimina
  7. XD...eso del nesquik...hum, tiene su punto jajajajaja. Pero ahora q lo recuerdo, el shocolate me da dolor d barrguita, así q vete pensadno otra substancia en la q meterme XD jajajaja...
    I si, la de la llet. Quan vulguis, però truca'm per telèfon noia!¡¡

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me