- Has vist algun cop un núvol taronja?¿ - No, no, jo tampoc.

...Tubercles, això es mou molt!!¡¡ Crec que m'estic ma-re-jaaaaant. Tot em dona volte..eh?¿ TOT?¿ Un moment...ah, si, com pensava....no es que tot doni voltes...sóc jo qui les dona!!¡¡ Aaaaaaaaaaaaaaahhh...m'hauria d'haver lligat a algun lloc...Encara sóc a la cuina, i aquí hi ha molta cosa tallant i perillosa, millor que canvÏi de lloc...encara que les opcions no són gaire, daixò, millors. De moment, m'aixeco del terra i m'apropo a la porta més propera. L'obro. Em trobo a la consulta d'en Chopper. Sento un tro (un SENYOR tro). S'obre una altra porta (es pot saber per què coï hi ha tanta porta en aquest vaixell!!¡¡?¿ tant els agrada jugar a fet i amagar!!¡¡?¿?). A través de la porta veig que, on hauria d'haver-hi el cel...només hi ha aigua. Una ona enorme ve cap aquí. Nalataia hauries de tancar la porta de darrera, sinó et mullaras. Intento arribar a la porta...però és inútil (de debó creieu que seria capaç d'arribar-hi i, aquí pau i desprès glòria?¿ Ja). L'aigua ho mulla tot. L'onada m'arrosega. Merda, qui em manava a mi moure'm d'on era!!¡¡. Tubercles, aquest serà el meu finaaaaaaaal!!¡¡ Intento agafar-me a alguna cosa però la força de l'aigua m'empeny cap a fora. Va, un últim esforç, Nalataia, agafa't al marc de la porta, vaaaa!!¡¡...quasi, quasi....sliph...els dits m'han relliscat (merda d'aigua mullada!!¡¡). No puc obrir la boca per cridar o m'entrarà aigua!!¡¡ haig d'intentar no perdre la calma, anar a favor del corrent (clar, que tampoc puc fer altra cosa...¬¬U) i aguantar la rspiració...o, com a mínim, no intentar respirar aigua!!¡¡ que no sóc un teleosti!!¡¡ XD jajaja...no!!¡¡ que no es moment de riure, collons!!¡¡ De debò que intento no fer gaire esforços per sortir a la superfície, ja m'hi portarà l'aigua...però es que vull veure com de lluny sóc del Sunny-Go...glu glu glu glu glu glu glu...altre cop fora...glu glu glug...altre cop dins...glu glu glu glu...fora...glu glu glu...dins...glu glu glu...fora però no veig una merda...glu glu glu...dins...genial!!¡¡ pèrdua de coneixement en cinc, quatre, tr...glu glu glu...
...
...
...
- Mmmmh... - sorra i sal a la boca...genial, ara m'hauré de renatar els dents, i a veure com ho faig enmig d'una platja solitària i abandonada...aaaaaah!!¡¡ Estic viva!!¡¡ Siiiiiiiii!!¡¡ - T'estimo sorra - petó a la sorra - t'estimo mar - petó a l'aigua - t'estimo..eh...TOT!!¡¡ - petó a l'aire - Buff!!¡¡ encara sort que estic bé. Quina hora deu ser?¿ Hmmmm... - es en aquests moments quan m'alegro que el meu pare sigui una mica curt de vista i li faci mandra mirar el rellotge quan estem a la platja...com a mínim puc fer-me una idea de l'hora que és...menos te da una piedra ^^ - Pel sol...les dues de la tarda...mas o menos, si. La meva mare s'estarà pujant per les parets de la mala llet...ainxs, ho sento mama!!!¡¡¡ Non est mea culpa!!¡¡ - I els altres?¿ Serà molta casualitat, no?¿ que estiguin per aquí, vull dir?¿...Bueeeno, quina altra cosa puc fer que caminar?¿ Primer hauria de buscar aigua (si, ja sé, sóc en un illa, un pedazo de tierra rodeado en toda su extensión por AGUA...vale ja de brometes, no Tubercles?¿).
Total, que em poso a caminar seguint la línia del mar...que no em vull perdre més del que ja estic. Tot i la soledat del moment, haig de reconèixer que l'illa és molt bonica, molt verda, no hi fa gaire calor (pel que suposo que és una illa de primavera)...i, ara per ara, res de plantes menja-homes ni cannibals...ni arbres amb fruita, o arbres amb fruita que jo conegui, je. No seré tant afortunada de trobar un rierol, oi?¿...aaaainxs...Eh?¿ espera, sento corre aigua...començo a córrer en direcció al so...(ainxs, noto com cert dolor a la cama, bah)...i si!!¡¡ Aigua!!¡¡ Em sorprèn com d'afortunada puc arribar a ser XD jaja. Si em disculpeu Tubercls, la mama a de beure aigua...i...fer altres coses (ja se sap el poder de convicció que te l'aigua al circular ^^U)...mira, allà hi ha un matoll ben maco...pues ahí que me voy. En fin...
...
...
Molt bé!!¡¡ I ara.....que faig?¿!!¡¡ La set ha estat fàcil de solucionar i la gana...vaja, ningú s'ha mort per no menjar un dia, no?¿ Ò_ó...Seps, s'ha der optimista. Som-hi!!¡¡ a buscar els del Barret de Palla!!¡¡ De moment, seguiré el rierol amunt (com que no tinc manera de transportar aigua...és el més assenyat, se). Tituti...no m'quibocava abans: l'illa és espectacular. Els arbres són enormes i les flors super colorides...i fa olor a mel!!¡¡ mmmmhhhh Quanta tranquilitat...sento les cigarres, el xiuxiueig del vent entre les fulles, el xapoteig dels peixos, els ocellets...
- Zzzzzzzzzzzz....
- Mosca!!¡¡ Fuig, fuig!!¡¡
- Zzzz...zzzzzzz...zzzz..zzzzzzzzzzzzzz...zz - serà pesada!!!¡¡ mira que h ha individus a molestar en aquesta p*** illa...i va, i em toca els nassos a mi!!¡¡...grrrrrrrr...
- zzzzzzz..zzzzzzzzz....zzzzzzzzzzzz...zz.zz.zz.zzzzzzzzzzzzzzzz - aaaaaaaargh!¡
- Per què no emprenyes a ta p*** mare!!¡¡?¿ Mosca dels ous!!¡¡ - total, que em poso a perseguir la mosqueta dels collonets com poseida pel diable: cridant, maleïnt!!¡¡ Maleida siguis mil milions de cop...ala!!¡¡ tota la tranquilitat i pau a prendre pel cul!!¡¡ Uooooooooooooooooooooooo!!¡¡ I'm on fireeeeee!!¡¡ Això és surrealista, m'estic barallant amb una mosca!!¡¡...segur que les pràctiques de genètica en tenen la culpa, tanta Drosophila i tanta punyeta... - Oioooo!!¡¡ Ua!!¡¡ Nalataia choooop!!¡¡ ua!!¡¡ iiiiiii!!¡¡ (posición de la gruya...defens activa!!¡¡) hoyoooooo!!¡¡ - CHOF!!¡¡ mosca bona, mosca morta - Nalataia 1, Mosca 0, mwahahahahahahahahaha!!¡¡...
I ara que he guanyat la batalla final...torna altre cop a caminar en busca dels amics perduts...
- En el camino estoy...nananananana...por el camino voy - i mentre camino, vaig pensant com tornar a casa. Fins que sento un soroll, i una veu...
- NALATAIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!¡¡ ESTAS AQUÍ?¿ O ESTAS ALLÀ?¿
- Luffy!!¡¡ No preguntis burradas!!¡¡ - clonc!!¡¡ cop al cap. Aquesta era la Nami.
- Vale, vale. NALATAIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!¡¡ NALATAIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!¡¡ - crida en Luffy mentre va derribant arbres al seu pas. Que li han fet?¿ Pobrets...sniff sniff...Serà millor que contesti abans que acabin amb l'ecosistema de l'illa.
-Sóc a...
- NALATAIA!!¡¡ - crida en Zoro. Mare meva, quina potència, a veure qui no respon ara!!¡¡
- ...quí... - dic amb un fil de veu.
- És allà!!¡¡ Nalataiaa!!¡¡ Estas bé?¿ - pregunta en Chopper que s'apropa corrent...amb la farmaciola a la mà... - ahhh!!¡¡ estas sangrant!!¡¡
- O_O ah, si?¿ Anda, doncs si, jajajaja. - efectivament, en Chopper te raó. La cama dreta te una rascada de pam i mig que em sangra de mala manera - Ja deia jo que quan caminava...notava alguna cosa baixant pel turmell. Sang. Claro. Jeje.
- ... -
- Que!!¡¡?¿ Només és una rascada!!¡¡ Ara em direu que es estrany, quan es a vosaltres a qui coseixen a ganivetades, cops de puny i ni us n'adoneu!!¡¡ Bah
- Daixò...te raó - diu l'Usopp
- Tots menys tu, Usopp.
... Ara entenc allò de "silenci incòmode" XD...
- Estic b... - i en Franky m'agafa en braços... - Es pot saber que fas?¿ - dic amb la veu més neutra possible
- Acabes de dir que et feia mal al caminar, no?¿ Doncs això - i com qui carrega amb una formiga, comença a caminar en direcció on, suposo, deu estar el Sunny-Go
- Puc caminar soleta, gràcies - i salto... OUCH!!¡¡ maleït el moment en que ho he fet...hauria d'haver baixat amb més suavitat...però no hi ha dolor!!¡¡ NO-HI-HA-DO-LOR. En Franky em mira amb cara de "quan menys t'ho esperis, ho tornaré", doncs no em pillaras per sorpresa, no!!¡¡ si fa falta, aniré última!!¡¡ Ja
- Va, Nalataia, no siguis així...la ferida no es greu però si dius que et fa mal... - en Chopper intenta fer-me entrar en raó..Jajajajajajaja!!¡¡ no flipa ni na!!¡¡
- Que no. He arribat fins aquí sola. Sola seguiré
- Està clar que ningú amb dos dits de front voldria ser agafada per en Franky....però jo sóc diferent. Vine als meus braços, Nalataia!!¡¡ - crida en Sanji, que surt disparat cap a mi...i jo m'ajupo...i en Sanji se la fot contra l'arbre que tinc cinc metres darrera...i s'hi queda clavat. Apa, així aprendrà!!¡¡ Hum.
- Gasta mala llet. La Nami i ella es portarien bé - li diu en Brook a l'Usopp...tots dos amb cara de "que no em miri. no hi sóc". Pobrets, ara em tenen por...XD
- Som-hi o que?¿ Que tinc gana!!¡¡ - endevineu qui ho ha dit...en Luffy, molt bé!!¡¡ XD. Doncs això, que comencem a caminar cap al Sunny-Go.
- Egcolta, Nalataia. Tu no t'gas tgobat amb haires gomes atents, oig?¿ - diu en Sanji...i si fa aquesta veu taaaaan estranay es a conseqüència de la pinya
- No sé. És una rascada, no m'està sortint pas un budell!!¡¡ Puc i VULL caminar - i això fem...
...
- Que calentó que s'hi està a totes les illes del sud...
- I si hi trobes una pinya...
- Podras fer una caipirinya...
- Però si et mous i no m'agrada...
- Et fotre una pinya geladaaaaaa!!¡¡
- Si a les illes del nord fa fred....
- Ai, que hi farem, tremolarem...
- Però si trobes que no es pot aguantar....
- Ai, que hi farem, a pinyes t'hauré d'escalfaaaaaaar!!¡¡ Jajajajajajajajajaja - cantem i riem en Luffy, l'Usopp, en Franky, en Brook, en Chopper i jo.
- Sempre m'ha agradat aquesta cançó, Luffy!!¡¡ És molt divertida, jejeje - li crido a en Luffy des del final de la comitiva...acompanyada per en Sanji i en Zoro...vale, ACOMPANYADA per en Sanji i EVITANT que en Zoro es perdi.
- I que li trobes a la cançó? - em pregunta en Zoro, que ja comença a desviar-se del camí...i mira que ho te fàcil!!¡¡ Que a en Franky se'l veu!!¡¡
- Zoro...es que no saps anar en línia recta?¿ Fes el favor. Doncs no li trobo res especial al acançó, simplement...és alegre, i sentir-la cantar a en Luffy...jijijiji
- ¬¬...si, vale - res, que l'home aquest es incapaç d'anar recte. Haurem de fer-li agafar l'extrem d'una corda, com em feïen a mi quan tenia 4 anys?¿ Giro el cap per preguntar-li a en Sanji si el Sunny-Go queda molt lluny...però la pregunta em mor a la boca quan sento com sota els meus peus es despren el terra...
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahh!!¡¡ - I caic. I tres ombres més amb mi. I els altres criden però no els sento: el so de les roques xocant entre elles m'està taldrant el cap. De cop noto no una, sinó quatre mans que m'agafen: cintura, braços...i aire, aire que s'arremolina al meu voltant...i la caiguda es fa més lenta. El terra s'apropa cada cop més...i els veig: en Sanji i en Zoro m'han agafat pels braços i miren cap avall amb cara de pocs amics, no com si estiguéssin espantats, sinó amb cara de "hi ha algú que ens espera...i no m'agrada la manera en com ho fa"...i sento en Luffy...
- Zoro, Sanji, salteu vosaltres primer. A veure que volen - diu amb veu ombrívola. és ell qui em te agafada per la cintura...i l'aire que he sentit, en Luffy s'ha inflat com un globus per això la caiguda s'ha alleugerit - Nalataia, queda't darrera nostre.
- Si, capità.

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!


Mola, eh?¿...i no, no ésde collita pròpia ^^

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me