Joder, quina ràbia!!¡¡

Avui que tenia el dia poètic i volia penjar un poema molt maco que vaig fer fa tres estius, un poema d'aquells que fas desprès de somiar amb algú important, un poema nostàlgic...I RESULTA QUE NO EL TROBO PER ENLLOC!!¡¡ AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!!¡¡ Ser-hi, ha de ser (i mira que tinc poques llibretes on els escric...DUES...però no hi ha manera, res...), només espero que algun ésser diví sigui prou benevolent com per guiar-me cap al lloc on es troba el meu poema...no es demanar massa, eh que no?¿ doncs això, encara que no tinc pas gaire esperança en els éssers divins...hum, bendetta...farfalla, farfalla bendetta!!¡¡...
Per cert, ara estava llegint el fanfic aquell que vaig fer de One Piece...vaja, he pensat: "Nalataia, ara tens temps...i que millor que fer-lo passar amb una parida de les teves com, posem per cas, un altre fic de One Piece?¿", i doncs?¿ Va bé, no?¿...total, alguna cosa treure de tooooootes les hores que tinc lliures (encara que el canvi de cos ja no servex...hauré de pensar altre tema...hum, però quin?¿). Així quedem Tuberclets...ah, però un moment, que haig de parlar amb els implicats...A veure, com era, dibidibabidiboo?¿ no...abracadabra?¿ tampoc...Avada kedavra?¿ nah...com era?¿ ah, si!!¡¡...ejem: En Pinxo va dir a en Panxo, vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir a en Pinxo, fes-ho i t'arrancaré un colló!!¡¡ (vale, si, que passa, és poc catòlic però funciona...revisió dels clàssics Tubercles ^^)...

...loading data...database too big...bye-bye database...

- Diuen que em deixis, que em deixis. Diuen que em deixis estar. Diuen que em prenguis, que em prenguis. Diuen que em prenguis la mà. Trumlaira trumlaira laralaralarala, trumlaira trumlaira la. - cantava feliçment en Luffy.
- Que collons fa en Luffy cantant una cançó que cantava jo a 3r de primària?¿ - penso mentre faig escarafalls (o aspavientos...ncht) en direcció al Sunny Thousand perquè, per variar, LA PUTA CANÇÓ MÀGICA M'HA DEIXAT ANAR SOBRE LA PUTA AIGUA CONGELADA DE LA PUTA GRAND LINE...merda de cançó ¬¬U...escarafalls inútils perquè l'inútil de l'Ussop, l'inútil d'en Chopper, l'inútil d'en Franky, l'inútil d'en Brook i l'inútil d'en Luffy que estan pescant i m'estant veïent, no m'estant fent ni cas!!¡¡. - Cabrons!!¡¡ Que m'ofegoooooo!!¡¡
- Hum...nee Luffy, aquella que ens està posant verds i ens fa gestos grotescos amb les mans, no és...?¿ - diu l'Ussopp.
- Si, es veritat Luffy, és ella. - li confirma en Chopper.
- Si. - diu en Luffy mentre....NO FA RES!!¡¡ Seran desgraciats!!¡¡
- EH!!¡¡ JA PODRIEU FER ALGUNA COSA ÚTIL I AJUDAR-ME, NO?¿!!!¡¡¡ - i, evidentment, els meus crits criden l'atenció de la poca gent responsable que hi ha al Sunny-Go...
- Es pot saber que feu?¿ - diu una veu moooooolt coneguda per tots, veu que pot causar mooooolt dolr (espero que així sigui, jejeje)
- Res - diuen els INÚTILS incapaços d'ajudar-me a pujar a bord.
- DONCS PRECISAMENT!!¡¡ AIXEQUEU EL CUL I AJUDEU-LA, INÚTILS!!¡¡ - crida la Nami....ainxs, Nami, t'estimo!!¡¡

...uns quants minuts i uns quants cops de puny més tard...

- I que et porta per aquí, Nalataia?¿ - em diu en Sanji mentre m'ofereix un te moooolt calentet ^^
- Doncs resulta que, a casa, tinc molt temps lliure...molt...massa...i com que no sabia que fer, he pensat en vosaltres i...
- Nalataia-cwhaaaaaaaaaaan!!¡¡ Has pensat en mi!!¡¡ - diu en Sanji mentre es posa a girar al meu voltant a la velocitat de la llum, cosa que fa que el meu estómac...i el meu cap se sentin una mica, mmm, daixó, MAREJATS!!¡¡...però gràcies a totes les deesses, en Zoro li fa la traveta...CATACREC!!¡¡...- Es pot saber que fas, cap d'enciam!!¡¡?¿
- Evitar-li mals majors. S'estava marejant, imbécil!!¡¡ - li diu en Zoro amb cara de "és igual, encara que no s'hagues marejat, tirar-te a terra és un dels meus passatemps preferits".
- Queeeeee?¿ I per què no m'ho has dit, dolça criatura?¿
- Perquè no et veia...tot això em recorda que quan tenia tres anys....és igual. Com us deia, he pensat en vosaltres. Volia escriure...qui diu escriure, diu inventar...alguna cosa entretinguda sobre vosaltres. No sé, alguna cosa que us pugui passar, com l'últim cop.
- Si...com l'últim cop...encara tinc malsons sobre allò... - diu l'Ussop, a la gatzoneta en un racó de la cuina, tot ell envoltat per una espesa boira
- Ho, ho, ho sento...però les heu passat de pitjors, no?¿
- Pscht, si - contesta algú...i si, no se qui exactament perquè tinc en Sanji fent el papallona al meu costat i tanta paraula maca i afalagadora m'està començant a tocar una mica la ceba!!¡¡
- I de què anirà la teva historieta, Nalataia?¿ - em diu la Robin: única persona normal d'aquesta tripulació.
- O__O doncs no sé. Per això he vingut...vaja, i també per demanar-vos permís per escriure-la, no voldria pas aixecar-me un matí i trobar que em falta aluna part vital del cos com, no sé...SANJI QUE COÏ FAS?¿!!¡¡ - li crido al cuiner sortit que duu una cinta mètrica a les mans.
- Jeje. Estava pensant que...no tens calor amb tanta roba?¿ Aquí, a la cuina, hi fa mooooolta calor. Segur que la Nami té alguna cosa ben lleug....freeeeeesca, alguna cosa més fresqueta que et puguis posar, jejeje.
Miro malament a en Sanji i penso que, si al final escric alguna cosa, ell las pasarà putes (encara que una Illa de Transvestits és insuperable, però alguna cosa pensaré, si)...

ZASKA...en toda la boca...

- Ni cas. Tornem al principi...dona, no feia falta que vinguéssis expressament a demanar permís, ja saps que el tens ^^ - em diu la Nami segons desprès d'haver deixat el palmell de la seva mà incrustat en la galta d'en Sanji, que s'està retorcent de dolor (o plaer, vés a saber)...de debó, desprès d'aquesta demostració, a la Nami li extranya que demani permís?¿...¬¬U...he fet bé.
- Així doncs, puc?¿ - els dic amb un somriure innocent i la mateixa mirada de pietat que tindria un porc a l'escorxaidor - pliiiiiiiis?¿?¿
- Si, si. Fes, fes. - em diuen tots
- Daixò...mmmm, com us ho puc dir?¿...hhhhsssss...aaaaaahh, mmmmm, no tots podeu ser el protagonista,eh?¿
- ...
cri cri...uixs, quin vent més gelat. La tensió es pot tallar amb un ganivet. Bueno, menys la d'en Luffy, ja sabem com és ell: afamat. De fet, aprofitant que en Sanji NOMÉS em fa cas a mi...està saquejant la nevera!!¡¡ I ara es gira cap a mi...i em fa l'ullet perque no digui res!!¡¡ Increïble, m'està fent còmplice!!¡¡ (tot el que ve a continuació, realment, no ho diu ningú, més aviat son pensaments...com qui te telepatia: mirades, petits gestos, canvis en la pressió arterial, gotes de suor que corren esquena avall, ulls sortint-se de les òrbites, vaja, el que la gent coneix com a llenguatge corporal portat a l'extrem, res nou)
- Luffy, no em fassis això!!¡¡
- No passa res - i em fa el signe de la victòria
- Si, si que passa...aaaaahh
- T' agrada el prèssec?¿ - em diu. Mentre, jo començo a suar i a fer giravoltar els ulls: em sento culpable i no trigaran en saber-ho...
- Si!!¡¡ No...que cony faig colaborant?¿ Luffy, para!!¡¡
- Es pot saber que feu, vosaltres dos?¿ - ens diu en Zoro, que s'ha animat i, per tocar els nassos a en Sanji, s'ha unit a la nostra missió secreta "Assaltem la nevera"
- Aaaaaaaaaa - pressió arterial pujant, vasoconstrictors a peu de canó, vasodilatadors a prendre pel cul, adrenalina escapant-se per tots els porus del meu cos, estic vasopresínica!!¡¡ Oxitocina enlloc de sang...( eh, espera, Nalataia, que cony pinta aquí l'oxitocina!!¡¡?¿...deixa de pensar en en Zoro, collons!!¡¡ que la situació que tens entre mans és més important!!¡¡ autocontrol, aaaaautocontrol...bé. Tornem al Sunny-go)...aaaaaaa
- Nalataia?¿ Estas bé?¿ - em diu en Zoro, quiet, desde el racó on es troba, tot ell arrepenjat a la paret i amb els ulls mig closos, posant casualment, com si tot això no anés amb ell....Oxitocina pujant...pic màxim d'oxitocina!!¡¡ pic màxim d'oxitocina!!¡¡ Perill!!¡ Perill!!¡¡ (gràcies anatomia femenina per no tenir res que puji)...
...i jo, em quedo atontada mirant-lo...i ens pillen. Merda!!¡¡ ja sabia jo que l'acabaria cagant!!¡¡ Si es que, amb en Zoro davant, no puc fer més d'una cosa a la vegada...i mirar-lo ja es massa!!¡¡ no diguem parlar "corporalment" amb en Luffy, pensar en què m'agrada més, si el prèssec o el pastís de poma que en Luffy ha birlat, intentar mantenir l' atenció dels altres ocupada (per cert, no se ni què m'han explicat...) Iiiiiiii!!¡¡ no perdre el coneixement degut al shock del moment!!¡¡ SERÈ DONA...PERÒ AIXÒ ÉS MASSA!!¡¡...total, que el meu cos no reacciona (i el meu cervell està de vacances, unes vacances no aptes per a menors de 18 anys) i, mentre, al meu voltant, es succeeixen les paraules lletges, els cops i les patades, els "eh, Luffy, jo també en vull", els "penso matar a qualsevol que tingui un tros de menjar a la boca", els "intenta-ho" i, així, tot el que pogueu imaginar. I quan ja crec que tot està perdut...noto un mà que em gira per la cintura, fa tres voltes, s'atura i m'agafa ben fort. No vull ni mirar d'on ve la mà...bé, més que no voler saber d'on ve, elque no vull veure es quantes parets hauré d'atravessar si la mà m'estira....
- Va, som-hiiiiiiiiii!!¡¡ - diu el pirat que tenen per capità els de Barret de Palla - A volaaaaar!!¡¡
- Per què a mi?¿
- No, Luffy!!¡¡ Para animal!!¡¡ - diu en Zoro intentant desfer-se de l'abraçada d'en Luffy.
- Zoro, saps que és impossible, no podrás. Deixa't portaaaaaaaaaar - li dic, mig inconscient. De cop, veig apropar-se una paret. Genial, ara estarè inconscient del tot. Adéu Tuberclets!!¡¡...
...
...
...
- Ouch!!¡¡ - el cap em fa voltes...i tinc un nyanyo del tamany d'Austràlia. Ón?¿...
- Negspherga Ngalagtaisa!¡ Nghet fhban pfhonr elsgh bghllocsh nghaltshs?¿
- O_O Eh?¿
- Que si et fan por els llocs massa alts?¿ - em diu en Zoro en una llengua comprensible per mi
- No especialment, per què ho pregunte...AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAS!!¡¡?¿ Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ Luffy, on m'has portat animal!!!¡¡?¿ Que hi faig aquí dalt!!¡¡?¿ - diverses aclaracions: el meu cervell ha tornat de les seves vacances no aptes i ha reaccionat a l'alçada (ja s'hi podria haver quedat, així com a mínim no ho veuria tot tant negre!!¡¡), sóc al lloc més alt del Sunny-Go (just damunt de la sala on en Zoro entrena, dorm, fa el manta i variants del mateix), fa un fred que pela i en Luffy està menjant - Luffy, baixa'm ja!!¡¡ I no és cap petició!!¡¡
- Ja pots esperar asseguada a que acabi d'esmorzar, per quarta vegada. Fins que no acabi, es queda aquí dalt. - em diu en Zoro amb cara de "mala sort"...i jo trec un garrot i li deixo anar una garrotada a tot el cap; a mi ningú em posa cara de "mala sort"!!¡¡ (per cert, no pregunteu d'on he tret el garrot...ni idea O_O)...
- I ara que?¿ Jo haig de tornar a casa, o la meva mare es preguntarà on só quan arribi...que li explicaré?¿ "No, tranquila mama, estava amb els de One Piece"...em prendrà per boja!!¡¡
- ... - no diu en Zoro, arronsant-se d'espatlles.
- Genial - ...i aixì estic, Tuberclets: al Sunny-Go esperant que en Luffy acabi d'esmorzar...una altra vegada. Buff, això serà llarg. Si a algú de vosaltres se li passa pel cap alguna manera de tornar a casa i me la pot fer arribar, estaré mooooolt agraida, sinó...serà mooooooooooolt llarg (aquí les coses van diferent, no crec que serveixin les mateixes paraules)...apa doncs, Tuberclets, necessito la vostra ajuda!!¡¡ Adéééééééééééu!!¡¡




Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!

Encara sort que estic ben acompanyada...que sinó...

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me