Cerca Tubercle

Aquest cap de setmana comença l'Abril, la primavera de debò podríem dir-ne, que tots sabem que això del mes de Març ha estat un gran fail amb totes les lletres. I la primavera sempre porta aires de canvi, sobretot en tema d'al·lèrgies. Jo no en pateixo cap, cap associada a l'època de l'any (les meves són aestacionals i gran part d'elles relacionades amb la falta d'empatia social i el disgust pel contacte amb altres éssers humans), però això no evita que em solidaritzi amb els que sí en pateixen, o que ho faci el meu cos - a qui li encanta anar per lliure -, i se'm posin els ulls com pilotes de ping-pong cada vegada que passo per sota un fals plataner. I no per la seva majestuosa (?¿) bellesa, més aviat per les maleïdes llavors i el seu terrorífic sistema de dispersió aèria, eeeeeecs. En fi, que em desvio.
La qüestió és que - música de Joc de Trons de fons - aquest Abril torna la nostra parella no-som-gais-però-tsk-va-sí preferida!

Com diria en Kiba, "…

Continua llegint

Una tarda al CosmoCaixa 2

27 de febrer

Hola de nou, maques i macos! Ja heu vist l'entrada anterior, la dels dinos? No? Doncs a què espereu?! Feu click AQUÍ i llestos (és clar que també podeu baixar una mica la barra lateral, però vaja...). I ara que ja esteu situats, segueixo amb la tarda de divendres.
Després de veure ossos més vells que la vida mateixa, vam seguir pul·lulant pel museu (ja havíem pagat l'entrada, no? doncs s'havia d'aprofitar... eh no, espera, que no vam pagar pas XD), "aprenent" i recordant... bé, més recordant que altra cosa; l'Àngela i el Gio devien estar fins als nassos de tant "Ho recordeu això? I allò? Jajajaja" (sí, bromes de biòlogues...) XD. La cosa es que, per unes hores, varem tornar a ser nenes de cinc anys (el Gio es va comportar més que nosaltres, jejeje). I, evidentment, vaig fer fotos. No a tot, però si a gran part... sobretot a les suposades "piranyes" del Bosc Inundat... i dic suposades perquè llegint la informació que hi havia per allà, v…

Continua llegint

Un monstre ve a insultar-me

23 de març

Ara mateix, acabo de viure una situació que, com a poc, podríem qualificar com a surrealista. De fet, ni tan sols volia escriure sobre això, però és que l'alternativa és una caca de vaca.
Doncs veureu, la meva estimada germana està escoltant música via Spotify, però com que el programa aquest en qüestió funciona quan i com li sembla bé, se li ha aturat a mig reproduir. "Hold back the river" m'ha dit (insult inclòs). La seva reacció, reacció habitual per a qualsevol situació que se li capgira, ha estat insultar el programa a crits, recordant-li com d'inútil arriba a ser i que malament que compleix la seva funció. Crec que no s'ha deixat res entre el típic "fill de p*ta" i el "me cago en tu p*ta vida". I ja us dic ara que el seu repertori és extens i variat. D'on el treu és una incògnita encara per resoldre. Però d'exemples com aquest, els que vulgueu.
Fa una estona, he entrat a la seva habitació a preguntar-li no-sé-què i, quan ma…

Continua llegint