Aquí comença la bona vida...

Començava a sortir l sol quan d l'habitació dels nois es va sentir un crit q va trencar la quietud del matí....
- Merda!!¡¡ M'he adormit!!¡¡ - va cridar en Sanji encara mig adormit - Haig d pujar a fer l'esmorzar per la Nami-san i la Robin-chwan!!¡¡ No puc perdre més temps. - i en Sanji va anar corrents al bany, havia d'estar impecable x ls seves estimades....
Es notava l cos pesat, molt més d l'habitual a aqelles hores dl matí, "Potser estic malalt, vés a saber" va pensar en Sanji. Res més lluny d la realitat. El q li esperava a en Sanji rere la porta dl bany, vaja, l q els esperava a tots, mai s'ho haurien imaginat: seria un dia molt llarg.


Va entrar al bany, tenia ls ulls tan tancats q ni tan sols va para compte a la figura extranya q es va reflexar al mirall; extranyament coneguda pensava ell. Va baixar mans i cara cap a l'aigua q sortia d l'aixeta i es va remullar la pell i....i faltava alguna cosa!!¡¡ Cabell, on era¿? "Tampoc en farem un drama, no és l primer cop q el meu increïble cabell queda despentinat x la nit, no¿? Jeje". Va aixecar l cap per mirar-se al mirall i, en mirar-s'hi, ho va veure clar: ara sabia xq aquell reflex li resultava familiar...
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ Xq a mi¿? Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ - va sortir corrent cap a l'habitació; s'havia d trobar.
.......
En Brook va notar com algú l'agafava x ls espatlles i el movia amunt i avall. Li cridava alguna cosa xo no entenia l q.
- Torna'm-el!!¡¡ Ara!!¡¡ És meu!!¡¡ - cridava sense parar la veu
- Es pot saber q vols¿? Q t'haig d tornar¿? Yohohohohoho - va dir en Brook
- El meu cos!!¡¡
- El teu...q¿?!!¡¡
- Cos, idiota, el meu cos!!¡¡ Creus q akest q carrego és l meu¿? Mai, abans mort q tenir res a veure mb ell!!¡¡

En Brook va obrir ls ulls i en veure a qi tenia al davant....no va entendre res. Es va incorporar, nkara mb ls espatlles adolorides, cosa extranya xq ell era un esqelet...i va notar-se l cos pesat...
- Eh!!¡¡¿?¿? Q ha passat¿? Xq jo sok tu¿?¿?¿!!¡¡ - va cridar n Brook espantat d la seva pròpia veu
- I jo q sé!!¡¡ Només vull l meu cos!!¡¡ El meu!!¡¡
- Però.....aleshores, ell, on...¿?¿? - va dir, buscant-lo mb la mirada.
En Sanji (vaja, l qi en Brook pensava q era n Sanji) va començar a cridar...
- Zoro!!¡¡ Zorooooooooooooooooooooo!!¡¡ - li sortien ls ulls d ls órbites, visó extranya, xq mai li passava res emblant...bé, potser quan discutia mb n Sanji o el despertaven a mitja migdiada...
-Uhm, q¿? - va contestar la veu adormida d l'Usopp.
La sorpresa va ser general (mb ls crits, s'havien despertat tots): qi era qi¿?....no ls va donar temps a preguntar, d l'habitació d ls noies va arribar un crit....i una rialla...
- Jajajajaja, q divertit, jajajajaja!!¡¡ Q bo!!¡¡
- Kyaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ Xq sóc la NAMI!!¡¡
.........
- Namiiiiiiiiiiiiii, Robiiiiiiiiiiiiiiiiin!!¡¡ - va cridar n Sanji mb la ferma intenció d sortir corrents cap a l'altre punta dl vaixell...com si ls noies estiguéssin n perill dmort i ell fos l'únic al món q les pogués salvar a llom dl seu caball blanc...xo no va fer falta...
- Q¿? - van fer en Franky i en Chopper. Acte seguit, es van mirar l'un a l'altre i es va sentir un crit d'akells q glacen la sang, com s q fa un porket quan estan a punt d tallar-li dolçament l coll - Aaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ On s l meu cos¿? - en Sanji es va girar cap a la veu...es va fer silenci...en Luffy va obrir ls ulls. Continuarà

Jajajaja, q us sembla. Ja us he dit q em falta la part dl mig...aix, no sé q fer,q pot passar¿? Hum...em toka pensar, nkara q mb la Rihannna a la radio, pok escriure ¬¬ mira q es repetitiva la noia.....com qinze milions d vegades diu Please don't stop the music qin tostón...qina ràbia li tink...Bé, dons, segueixo altre dia. Dw!!¡¡
Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!


P.D: Si voleu un consell...serà millor q us fixeu n ls colors d qi parla xq intentar fer-ho d'una altra manera pot comportar riscos per la vostra salut (imagineu la meva!!¡¡ crec q m'estic trastocan!!¡¡....aix, mama....)
La q els espera...jojojojo

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Una tarda al CosmoCaixa 2

Un monstre ve a insultar-me