Nalataia, Mare Tubercle

Uo!! Burning baby!!¡¡ Come on, come in...potser trobes alguna cosa interessant. Bé, per fi he acabat ls exàmens d'anglès, ja està tot i fet...i no ha estat gaire difícil...Ara toca l torn dls exàmens a la uni: 7 x ser exactes!!¡¡ Qina desgràcia, no s'acaben mai!!¡¡ Qina tortura. Sabeu q la Mama és un petit geni en potència¿? Mira, resulta q l meu pare va tenir un flax d'akells en ls q veus coses, t'il·lumines i penses q, x explicar-les als altres, ls ho has d dir encriptat...q passa, q et fas l'interessant, dius quatre coses xa sembrar la duda...i l'acabes cagant xq voy yo y lo descubro, jejeje. Vaja, com smpre em passa, tot allò divertit q ha passat (o com a mínim graciòs) se m'oblida, coses d l'alzehimer tuberculós precoç causat per les floridures primàries.......y todo eso a q venia¿? ah, si!!¡¡ q no tink tema x escriure. Vaya, q tink ls neurones n estat d latència indefinit i l cervell n vaga perpètua......fins demà per la tarda quan comenc...

Va, vinga...avui toka poema (i no, no té res a veure mb l títol...la culpa és dl vol.11 d Host...coses q diuen ls Hitachin...jejeje): LLums desde un racó fosc, s'encenen i sapaguen, fent pampallugues a la vida. Rostres que passen de llarg, històries que mai seran conegudes, desperten en un món que no els coneix i els oblidarà. Distàncies no sempre llargues que no pots creuar per por a caure. Camins enfangats per les misèries de la gent, cossos buits que es mouen per rutina, imatges en gris que es van succeint davant els nostres ulls. No hi ha moneda sense cara ni creu, cada dia, cada instant, els nostres records es van fent petits i el dolor sembla fer-se molt més gran, però sempre, a l'altra banda, trobem allò que ens fa avançar. Perquè no hi ha res impossible, res no és més bonic que somiar, perquè algun dia les llàgrimes deixaran de caure, algun dia les tenebres s'aclariran, tu segueix endavant, no dubtis, no t'at...