5 més

Ola a totes i tots!!¡¡ Ja torno a ser akí.....je, i més q mai, mb ganes d pujtejar al personal...ehhh!!¡¡ vull dir...d'ESTIMAR, axò, axò, d'estimar al personal jejeje.
Crec q l'últim cop vaig anunciar una cosa així com la segona part d Marionetas, no¿?....weno, dons serà JA. No em va costar gaire trobar l sentiment, xo si ls paraules...sobretot xq quan ho intentava, ls nens merdosos d la sala multimèdia d la biblioteca es posaven a cridar....NO SE SUPOSA Q ÉS UN ESPAI D PAU I TRANKILITAT!!¡¡ Dons resulta q no......xò no només són ls nens, q va!!¡¡ El dilluns x la tarda dos ADULTS es van dir l nom del porc allí mateix: resulta q un d'ells es va deixar l pen (o llapis xls q no van superar l'anglès d 3r d primària....)...sí, sí, allò q s'utilitza x emmagatzemar coses...connectat al port USB d la torre...el 2n home en qüestió ho va veure i, com q l dueño no hi era, ho va dur a la bibliotecària, a l'estant d'informació mb tota la seva bona fe.....fins akí genial, no¿? Ara ve l punt i a part: l'home-dueño dl pen va entrar poc desprès a la biblioteca tot desesperat, ls llàgrimes sortien a dojo dls seus ulls envermellits x la ràbia, mentre un tremolor incontrolable el capturava lentament, fent-li fer S com un ls fa un borracho quan prèn massa descongestionant nasal...total, q va anar immediàtament als ordinadors i s'hi va trobar l 2n home, l d la bona fe. El 1r li va exigir q li tornès l seu pen, pen q tan li havia costat trobar xq formava part d la col·lecció perduda d pens d la dinastia Ming, taaaaaaaaaaan vells com ls mateixos Guerrers de terracota d Xiang...l 2n home li va contestar mb una calma q espanta q ell no el tenia....i va ser aquí quan es va liar, i dik AQUÍ xq l 1r no va volar seguir escoltant ls paraules del 2n, q deïen alguna cosa així com "el té la bibliotecària xq jo l'hi he portat ja que l'havia trobat akí i m'hagués fet sentir malament l fet q, fos qi fos el seu amo, no l'hagués pogut recuperar"...l cas s q l 1r es va frustrar d tal manera q una ràbia incontrolable l va posseir fent q l diable al seu costat fos un xaiet perdut enmig d la muntanya una nit d tempesta mb llamps, trons i llops, moooooooooooolt llops famolencs mb l'únic objectiu d menjar, qualsevol cosa, xo menjar...i li va dir a l'home d bona fe q ell no tenia xq haver tokat el pen, q l'hauria d'haver deixat on estava, q no tenia dret, q no noseqé, q allò, q axò....(a aqestes altures vaig dexar d'escoltar la conversa estúpida q sortia d ls seves boqes x adonar-me q ls lletres dels meus apunts em cridaven ben fort: MATA, MATA....xo em vaig contenir, no per falta d ganes...sinó xq la implacable BIBLIOTECÀRIA va aparèixer i, mentre akells dos es deïen d fill d puta amunt, ella ls va demanar "Siusplau, no crideu"........XÒ TIA, TU ETS BURRA O Q¿?¿?¿?¿?)...vaja, q al final va sortir la frase q més agrada als homes x demostrar la seva masculinitat: T'espero al carrer.................¬¬..................Homes, Adults...El cas s q, a ls 20.00 quan vag sortir d la biblioteca, no hi havia sang al terra; una llàstima però....nkara podem sentir ls seves veus, ens persegueixen a tots ls q erem allà en akell fatídic moment...no cal dir q l poc respecte q li teniem a la bibliotecària es va esfumar dsprs d'akelles desgraciades paraules....si la noia ja era patètica, imagineu ara. Es mou xls llibres com ànima en pena, com si fos la mort qi guiés ls seves passes...
I tot això venia a cuento d.....ahh!!¡¡ sí...Marionetas...dons akí ho teniu: Marionetas de nuevo

Marionetas de nuevo


Dulces muñecas, antaño rotas
despertad de vuestro sueño, volved a vivir.
Largas distancias, antes imperceptibles,
se abren ante ellas, mostrándoles nuevos mundos donde ir.
Luces en el viento, iluminan sus sombras proyectadas en la pared,
caminan juntas otra vez, tendiendo sus manos entre ellas.
Miran fascinadas, libres y asustadas
pues no siempre lo mostrado son risas de carmín.

Sus finas voces retumban en las orejas de quien quiere escuchar,
palabras reales como la vida,
abriendo caminos por encima la tempestad,
sendas plagadas de recuerdos, años ya pasados que no volverán.
Reabriéndose, están, viejas heridas,
batallas terminadas, vuelven a empezar:
no son ahora príncipes ni princesas,
tampoco soñadores que echaron a volar;
son diablos de entre las tinieblas buscando a quién gritar.

Unidas se mantienen, decididas compañeras
nada las puede doblegar,
pues dentro de sus lacados corazones
habita la llama que enciende su amistad.
Todas encogidas por el miedo,
no vuelven su mirada atrás,
es el futuro lo que buscan, quieren encontrar su libertad.
Más qué cree el mundo que puede hacer ante la fortaleza que ellas muestran
¿quién les puede impedir avanzar?
Capullos en flor,
agujas en un pajar.
Son y serán marionetas,
libres, suyas y de nadie más.



I dons¿?...heu vist l que es pot fer quan es tenen tres amigues taaaaaaaaaaaaaaaan sumament fantàstikes com ls q tink jo!!¡¡ Mira q ens han passat coses a ls quatre: juntes i per separat. Algun dia hauré d'incloure a l'Antoinette, xò aleshores em tokarà canviar l títol, no¿?...S q dir a un noi Marioneta...¬¬...nu sé, no m'acaba d'agradar, nkara q , xl q fa la nostra relació mb l'Antoinette, smpre ha estat una mica teatrera...n l bon sentit, eh¿?!!¡¡ Q l nostre company és intocable (com a mínim, i d moment, x la Kumba i x mi mateixa...esperem q x la Kireko tmb ho sigui aviat...i dik sigui xq mai ho ha estat jejejeje....la Nyma és un infe...dic, MÓN a part jiji).
Parlant d'amigues...avui és l cumple d la Txell: FELICITATS!!¡¡ Tan aviat com estigui segura q segurament i mb tots certesa no ets al llit, t'asseguro d veritat q et trucaré personalment x dir't-ho estrepitosament a l'orella, no sigui q nkara no estiguis segura q avui és l teu aniversari, tot i q segurament si ho sabràs xq aket tipus d coses incertes només em passsen a mi...Una mika massa segura estik jo avui q segurament no m'assseguro gaire fent la trucada...
- La llamada dl ahorro!!¡¡¿?¿?
- No, la llamada del cumpleaños, Rizos, no te confundas mi espinoso amigo.
- Vaya...pues.
Dons com deia: q alegria cuando me dijeron "Hoy es mi cumple", bueno el mio no, el tuyo...entonces, q alegria cuando me dieron "Hoy es tu cumple"...ah, sí¿? Vaja, no recordava q fos tan aviat...jejeje, dons gràcies!!¡¡ Noooooooooooooooooooooooooooo, no!!¡¡ El seu, Txell, EL SEU!!¡¡. Vale, dons, tornem-hi. Imagineu q som tres persones: A, B, i Nalataia. La persona A em diu...
- Nalataia, avui és el cumple d B (n aket cas, d la Txell, nkara q per questions d'anonimat no diré pas el seu nom en públic....), l'hauries d felicitar. - A
- Vaja, dons és veritat. Ara ho faig. - Nalataia
- Hola!! Q feu akí A i Nalataia? No trobeu q fa bon dia? (mira com desvia l tema, la noia...aahh, pillina. Fa com si avui es tractés d'un dia normal i corrent xò no ho és, oi q no¿? I ho saps perfectament, estas esperant l moment d dir-ho, te'n mors d ganes...). - B
(I aquí ve quan jo canto...)- Q alegria cuando me dijeron "Hoy es tu cumple"...q¿? l meu cumple¿? Xo A, no m'has ditr q era el seu¿? Jo....xq m'enganyes¿? Ets una mala lletra, no hauries d ser la primera a l'abecedari, segur q la W ho faria miilor!!¡¡.....
AAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHHHHH, YA VALE!!!!¡¡ Va, ara si:
¡¡!!Per mooooooooooooooooooolts anys Meritxell!!¡¡
...Ja era hora...
Ai!!¡¡ Avui tmb és l dia dls enamorats!!¡¡ Caram si q passen coses l dia 14 d febrer!!¡¡ Potser no hauria d preguntar, xo ho faré iwal: ja teniu preparat alló especial x la vostra persona única (o no...ja sabeu q ls Tubercles estem oberts a qualsevol petició: 2, 3, 3.000....tan és: Love rules!!¡¡)?¿ Jo...jo s q espero nkara...NKARA ESPERO LS REGALS DLS ÚLTIMS MMMMMHHHH, com a mínim, QUATRE ÚLTIMS ANYS, XO NO ARRIBEN...així q fins q no me'ls portin...aaaaaahhhhhhhhh, chincha; te comes un mokito. Xq n l fons Sant Valentí és una gran mentida, iwal q l Pare Noël, ls Reis Mags, Déu, els polítics sincers....MENTIDA, TOOOOOOOOOOODO!!¡¡ No m'graden ls troles, són dolentes...pupa, pupa...prefereixo ls mentirijillas, són més cuques...jejejeje. Apa, dons, q passeu un bon dia sigueu on sigueu, estimeu a ki estimeu (i si no us estimen...ja ho fa la mama!!!¡¡)...i ja ho sabeu: SOU TOTS MOLT MACOS!!!¡¡¡ Vagi bé!!¡¡ Dw.


Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!








Felicitat...qina alegria

Comentaris

  1. Q difícil q suposa posar un comment, no¿?
    Rancios!!¡¡

    ResponElimina
  2. Mareta meva Tubercles...qin rollo d setmanes m'espera, tantes pràktikes no poden ser bones...sobretot si es té en compte q la següent la paso sola...snif, snif...Raqel, saps q faré gairebé l mateix q a ls d GH¿?¿?¿ Jejejejejeje...dons a mi no me fa gràcia!!¡¡
    Hi ha tantíssimes coses x parlar...moltes d'elles estúpides i inútils..xo com smpre, no puk, em falten hores...Bé, Tuberclets meus...aviat tornarem a enrera...Vagi bé!!¡¡ Na nit!!¡¡

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, no te'n penediràs. Si ho fas, sempre pots amagar-te de mi... però et trobaré, mwahaha!!

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Els 10 anys que encara no ho són però que en poques hores ho seran.