Nalataia, Mare Tubercle

Sí, la resposta és sí. Definitivament sí, sobretot quan les instruccions que tens estan mal traduïdes, els exemples de punts no es corresponen amb la realitat i els esquemes són una barrabassada visual - qui no hagi llegit el títol de l'entrada amb l'accent d'en Davy Jones, ja pot fotre el camp; RAUS! - . Aviam, contextualitzem la situació: em vaig comprar un kit de ganxet perquè 1) el vaig trobar súper adorable, 2) aviat tornaré a ser tia política i 3) em venia de gust fer alguna cosa amb les meves mans que no fos comestible - tot i que el que he fet és un regal per un nadó així que, amb tota seguretat, acabarà dins la boca de la criatura - . Vaig pensar que seria bona idea, que tampoc seria gaire complicat - qui s'hauria imaginat que un producte exposat a la secció de criatures seria tan diabòlic?! Jo no - i que em mantindria entretinguda la setmana de vacances. Bé, dues de les tres premisses han resultat correctes - vaja, una i mitja - . La tercera ha estat ...

No, no me n'he oblidat. I sí, ja sé que han passat dues setmanes des del Dia de la Mona però sóc una dona ocupada, immersa en tants projectes que ja n'he perdut el compte - i, com que sóc tonta, encara me'n busco més! - . La qüestió, com cada any, és la mona. Vaja, aquest any, més aviat, hauria de parlar de monada, que és el que vaig fer. O no, siguem més específics. Gilipolles, vaig fer el gilipolles. Apa, ja ho he dit. Jo tenia una idea molt bona - vaja, els supermercats Bonpreu tenien una idea molt bona - però jo, que sóc molt de cagar-la fins extrems desconeguts en aquest racó de la galàxia, em vaig emmerdar fins les celles. Un flam, volia fer un simple flam de fruita. Res més. Serà per flams! Serà que no n'he fet vegades! Doncs mira, aquesta va sortir del revés - i després d'hores de reflexió i introspecció introspectiva ja sé on la vaig cagar... dissortadament, aquest cop no puc culpar-ne el forn - . I és una llàstima perquè, en la seva versió púdin...