Nalataia, Mare Tubercle

Fa un parell de dies llegia a l'Ara un article sobre formatges. Formatges vegans concretament. No sóc vegetariana, ni tampoc vegana, sóc omnívora - tal i com el mico va caure de l'arbre, així em vaig quedar - però això no vol dir que estigui a favor de la crueltat amb la que la indústria tracta els animals que ens serveixen d'aliment. Ni de lluny. Si bé mantinc les meves distàncies amb el món animal per motius que no vénen al cas, no m'agrada que pateixin - és més fàcil convèncer-me perquè ajudi als animals i el planeta terra que no pas a l'espècie humana - i, encara que això no vol dir que deixi de menjar carn i peix - en part, per l'esperit caçadora-recol·lectora, en part perquè me mare faria bistecs amb mi - , sí vol dir que m'interesso per formes alternatives d'alimentació. Vol dir que quan toca fer-me el dinar, escullo el consum vegetal i no l'animal - llevat que al frigorífic hi hagi carn o peix descongelats, a punt de fer-se malbé... tinc ...

Igual que els Reis Mags es van oblidar d'un dels meus regals - i encara estic esperant que el totpoderós Amazon me'l porti - , jo també m'he deixat endur pels dies i no he pensat que estaríeu super interessats  en saber  - ironía, on? -  què em va caure la  - mal anomenada - nit més màgica de l'any. I dic mal anomenada perquè, segons totes les tradicions, la nit més màgica de totes és el Dia dels Morts - se celebri el dia que se celebri - . I, en part, és cert: la humanitat és capaç de creure que aquell dia s'alcen els morts i caminen entre nosaltres. Però creure que existeixen el DNA, els àtoms i la evolució - cosa que està comprovadíssima i demostradíssima - és ciència ficció! És clar, jo cada 1 de Novembre veig cadàvers caminant pels carrers! I fantasmes perseguint les ànimes dels vius per turmentar-los! Sempre, cada any. La nit de Reis la més màgica? Ha, com es nota que ningú ha pensat en Tots Sants - perquè cal molta màgia, i de la bona, per fer creure...

Bon dia i fantàstica tarda de vent i roba volant pels carrers a tothom! Primera entrada de l'any i, com no podia ser d'altra manera, serà sobre menjar! Menjar i coses que em - encara - em segueixen passant. I comencem per la més divertida - i poc original - de totes. Gràcies a que les editorials de còmics de tota la vida només saben comprar llicències d'obres poc originals - per tema repetitiu i recurrent - o arxiconegudes - i per tant, poc recomanables i sobrevalorades per la majoria - , porto alguns mesos aficionada als catàlegs de les petites editorials, que solen ser més innovadors - no en temàtica necessàriament però si en el bon gust a l'hora d'escollir què portar i què no - . Total, que Tomodomo i Milky Way són, ara per ara, top top - sempre que en Bernabé no aparegui gaire, cosa que no sol passar perquè, curiosament, les noves editorials se'l rifen i, per contra, les de sempre l'han substituït en gran part de les seves obres - . A més, si hi...