Nalataia, Mare Tubercle

Avui no hi ha gaire teca per explicar, però si us volia ensenyar cert dibuix que estic colorant i - encreuo els dits - espero que acabi decorant el menjador de casa en un futur pròxim. Mireu si estic falta d'idees per Nadal, que m'estic plantejant emmarcar-lo, embolicar-lo i deixar-lo sota l'arbre el dia de reis. Per desgràcia, em seguirà faltant inspiració pel de me germana - sí, ja vaig colorar un dibuix per ella; no és una opció - . En fi, aquí el teniu. Ni us podeu imaginar com m'està costant colorar la maleïda cenefa que hi ha darrera el mussol. Hi ha línies que són tan menudes i estretes que estic usant una lupa: UNA LUPA! I, així i tot, sovint em surto de la ratlla - per sort, és tan minúscul que no es nota, ha! - . Ara hi ha més plomes pintades i queda molt curiós, però encara em falta tota la cenefa superior i em fa una mandra terrible, posar-m'hi. Crec que causarà sensació - encara que les fotos són una merda, ho reconec - . No és l'únic an...

En fi, jo que esperava amb candeletes els dies de vacances que tenia planejats...i l' Empordà me l'ha jugat. Sí, com ho sentiu: l'Alt Empordà m'ha fotut les vacances en l'aire. Jo que volia passar-me el dia a l'aigua, nedant i capbussant-me en aquell cristall líquid que són les platges de Portbou, Llançà, Roses...i me n'he quedat amb les ganes. Amb moltes ganes. Un de cinc! Un únic maleït dia - i mai més ben dit per com va començar - he pogut gaudir de l'aigua fresca i clara. I tota l'estona patint pels núvols que, com un corb de mal averany, sabia que acabarien apareixent. I ho van fer: a primera hora del matí, quan anava a buscar el tren i a mitja tarda, quan me germana i jo vam decidir anar per la via ràpida i estalviar-nos la tramuntana glaçada. Set hores de sol - aprofitades al màxim - que es van fer curtes i escasses. Ara, si volem parlar d'hores fosques i humides, Girona va ser el súmmum de les vacances. Ja d'entrada, i des de Fi...