\\ si pogués veure un àngel //
No sé q és més cruel: si dir la veritat o callar i deixar passar els esdeveniments......miris com ho miris, al final, smpr hi ha algú q acaba perjudicat. El pitjor s q, molts cops,els culpables passen impassibles davant d la gent, som incapaços de culpar-los...xq ens han ensenyat a no fer-ho; és més fàcil atribuir la culpa a segones persones...xo, al final, sempre passa igual: és la gent q camina entretalladament qui acaba sent la víctima...................és molt molest, per no dir miserable... No sé quan va ser q vaig començar a pensar així...potser va passar quan aquest món on visc va caure en la deseperació, la mentira, la trampa, la por........on ens estàn portant? xq hem d'acabar d'una manera tan trista el nostre somni anomenta vida..............al final smpr m'acabo preguntant quan va ser q ens vam perdre......... el cel es trenca en mil miralls, una mà, de fina pell i dolç aspecte, acaricia suaument el cabell d'un infant. Adormit tímidamen...