Nalataia, Mare Tubercle

A la meva ment tot era perfecte: colorit, ben format, ben cuinat, ben recobert. Però la realitat i jo no compartim esquemes mentals. La realitat té un concepte sobre la perfecció força distant al meu, cosa que sempre acaba complicant-me l'existència.  El pastís d' enguany havia de ser apoteòsic, espectacular, APOSTOFLANT ! Si el podem qualificar de normal ja és molt. Ni els colors, ni la forma, ni la cobertura. Res de res, un desastre nadalenc.  No m'hauria de sorprendre, de fet. Cada any acaba passant el mateix, si no és un detall, és un altre. Però el concepte "derrota a la cuina" no existeix per a mi (tot i que queda patent que els fogons em porten avantatge) . Així que després de cinc hores a la cuina, barallant-me amb la cobertura de xocolata blanca que no volia agafar textura, enrabiant-me amb els colorants alimentaris perquè ni tenyien la massa, ni eren del color que tocava, desesperant-me per la tendència malaltissa dels ingredients a formar turon

Tenir una vida tan rutinaria com la meva i formar part d'aquest grup conegut com a "pobres desgraciats, quina merda de vida els espera amb la situació tan tenebrosa que estem vivint" fa que, entre d'altres, les hores mortes siguin força avorrides. Les meves les passo llegint. De tot: des de l'etiqueta dels xampús i els pòsters que té el dentista a la clínica, passant per anuncis estrafolaris de feina que et prometen el món i tens sort si no et fan pagar per treballar. Almost everything. Doncs bé, entre aquest "almost" també hi compto les webs que han fet de la xarxa la seca llar, entre elles, aquesta: Bruixeria moderna, com diu el títol del post. És una web de curiositats, suposadament, sobre llocs estranys i fascinants on passar les vacances d'estiu (si en teniu, cosa poc freqüent en aquests temps que corren ja que, els qui disposen del temps, no tenen els diners i a l'inrevés... visca la crisi!) però, més sovint que no, els articles

Hi ha persones qui, tan bon punt comencen a aprendre una llengua nova, es llencen de pet a les paraulotes (ja sabeu, "caca-culo-pedo-pis") . Jo, per contra, sóc de les qui les aprèn veient sèries (fuck? bitch? bloody hell? no sabía què volien dir fins que vaig veure The Vampire Diaries) . Dissortadament, la quantitat de sèries en alemany a la qual tinc accés és limitada, per no dir zero absolut. Així que, en lloc de buscar-me paraules malsonants, busco frases fetes, que sempre és més bonic i queda més pro. En alemany, igual que en qualsevol llengua que us pugueu imaginar, de frases fetes n'hi ha a carretades (see?) . I com totes les frases fetes, les alemanes també estan subjectes a interpretació: mai es pot prendre una frase feta al peu de la lletra (una més) o acabaríem tots tirant-nos del campanar.  El cas és que m'ha semblat interessant deixar-vos per aquí alguns exemples del refranyer alemany, per a futures referència (?¿) . Vaja, mai se sap quan acabareu p

Molt bon dia a tothom (i molt bon cap de setmana per avançat) . Avui no m'estendré gaire, l'anècdota d'aquesta setmana no dóna per a  molt (la meva font de moments còmics cada vegada me'n proporciona menys; si el ritme segueix així, hauré de tancar secció...) però té el seu punt. Qualsevol que tingui germans, sabrà que hi ha bromes compartides que són exclusives d'aquesta relació tan estranya que la natura permet. Comentaris, gestos, accions que, vistos per un estrany, són motiu més que de sobres per trucar a St.Boi i demanar habitació V.I.P. No obstant, és un toc de bogeria sa i, que collons, mola. Doncs bé, aquesta és la meva història. Me germana sempre ha sabut com fer riure a la gent. És un do. Ella diu que no, que no té gota de gràcia però els meus pares i jo discrepem. I com que som tres contra un, guanyem nosaltres. Per tant, sí, és divertida (i si fos una mica menys tímida, ja l'hauríeu vist a El Club de la Comedia) i s'ho sap fer venir bé