Aires de rereguarda

Si quan heu llegit el títol de l'entrada heu pensat en pets, l'heu encertat. Ara, si penseu que em dedicaré a parlar de ventositats, aneu arreglats. Cadascú que s'aguanti amb les seves i deixi tranquil·les les dels altres. El títol de l'entrada fa referència a una conversa molt animada que vaig tenir amb me germana fa poc més d'un dia; efectes secundaris dels xats.

De les poques coses que us puc explicar i que no em donaran bitllet directe al purgatori, destaco els comportaments estranys de l'ésser humà, perquè som rarets, això es un fet. Com també és un fet que la gent no entén les indirectes (i dit sigui de pas, les directes). O és que la persiana baixada d'un comerç no és prou eloqüent? Que de què parlo? Bé, doncs precisament del que acabeu de llegir: ara resulta que un comerç amb la persiana baixada i els llums apagats no està tancat, sinó en stand-by. I per què ho sé, això? Perquè m'hi he trobat (digueu-ne persiana, digueu-ne porta de 3x4 tancada i barrada, els detalls no són importants). La situació per se és força usual, que no lògica i raonable, però vaja, l'ésser humà no és ni una cosa ni l'altra.

... 21.00, Barri X, Comerç Z ...

La Manoli de torn es troba a la botiga, amb la persiana baixada i els llums apagats, recollint els beneficis del dia i fent els preparatius pertinents pel pròxim quan, de sobte, una veu des del carrer li diu:

- ¡Eh, chica! ¡Eh!

La Manoli, qui de tant en tant, pensa que l'ésser humà és increïble, segueix a la seva perquè de feina no li'n falta i, a més, és tard. Encara no ha processat aquest pensament, que torna a sentir la mateixa veu:

- ¡Eh! ¡Eh, chica! - i aquí és quan a la Manoli se li desencaixa la mandíbula - ¿Está cerrado? - la Manoli no s'ho pot creure. De fet, s'ha quedat tan al·lucinada, que no sap què diantre contestar. La veu però, insisteix en la seva pregunta - ¿Se puede? ¿Está abierto, no? - imagineu a la pobra Manoli, amb la mirada fixa en la persiana i desitjant que el temps es rebobini sol. I imagineu a la veu, que també té ulls, mirant-se fixament la Manoli a través de... sí, les persianes! Com quan, anys enrere, la gent mirava porno a Canal +, igual. Però la veu és incansable - ¡Eh! ¿Nos atiendes o está cerrado? - la Manoli es queda mirant als ulls de la veu i li contesta:

- Òbviament no.

- Pero entonces, ¿no está abierto, no?

- No. - i remugant, la veu marxa.

De debò feia falta tant text per explicar tan poca cosa? Aquesta no és, ni de lluny, la pregunta pertinent. El quid de la qüestió és, de debò estaven tan desenfocats els ulls de la veu, que van necessitar preguntar fins a quatre vegades una cosa tan evident? Si la persiana d'un comerç està baixada, està el comerç obert? NO! I això s'aplica tant a l'hora de tancar com a l'hora d'obrir: si la persiana està baixada o a mitja altura, tant és, el comerç NO ESTÀ OBERT. Fàcil. Clar. Simple. No és una equació de tercer grau. Ni una integral. Ni tan sols és un anàlisi morfosintàctic, és una persiana! De debò, em punxen i no em treuen sang... vull dir, a la Manoli, a la Manoli.

Resultat final...

Homo sapiens 1 - Manoli 0

... crec que això no acabarà igual que la batalla contra el Mimics ...

Apa doncs, me'n vaig a donar un parell de consells a la Manoli, a veure si la pròxima vegada ho encaixa millor. Vigileu amb la calor, que jo aquest matí he estat a la platja i quan he entrat a l'aigua, m'ha semblat que en sortia fum. Beveu aigua fins a rebentar i recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

De vacances indefinides. As if!