Oui?! o saber dir Però què collons xerres?!

I aquesta és una de les grans notícies del dia: "El PP Català no se sent estimat a Catalunya" segons declaracions de la Sra. Josócdunpartitquecreufermamentenlafamíliatradicionalperòsócmaresoltera-oleio Sánchez-Camacho. Apa, com us quedeu? Sorprenent o no? I no contenta amb aquest declaracions, va i ens deixa perles com que "des del Govern Català, ens volen dir com educar els nostres fills, com hem de viure la nostra vida i com hem de governar", cosa que em recorda allò de "hay que españolizar a los niños catalanes". I la pregunta és, qui dius que ens vol donar ordres? Hipòcrites, hipòcrites des de temps immemorials. Després, si dius que et fa por sortir del país i que et reconeguin com a espanyol, els estranya... 


És segur que no tindrem la gran sort de trobar-nos amb aquests espècimens pel carrer i tenir a la nostra disposició tones d'ous podrits. O tomàquets massa madurs. O enciclopèdies velles, d'aquelles que s'havien de treure de l'estanteria entre dues o tres persones perquè 1) pesaven més que una vaca morta i 2) tenien tantes pàgines desenganxades del llom, que algú havia de recollir-les abans no caiguessin a terra i es perdessin dins d'aquell forat negre que és el terra sota l'estanteria. Jo ja tinc les candidates perfectes per a ser armes llancívoles: l'Enciclopèdia Catalana (sí, sí, doble lectura, eh? eh? eh?), El Libro de oro del Barça, El llibre d'or de l'art català, l'Enciclopèdia Salvat (vol. 1 - 16), l'Enciclopèdia de Geografia Universal Salvat (vol. 1 - 15 + Atlas Universal + Atlas d'Espanya), l'Enciclopèdia NOVA de l'Estudiant (vol. 1 - 11) i toooots els llibres de cuines del món, salses del món, vins del món i similars que mai faig servir; un compendi de més de 100 volums, tots perfectament alineats, esperant el seu minut de glòria. Va, senyors i senyores del PP, passin per aquí, au!


De fet, jo passava per aquí per anunciar que, finalment, JA ESTÀ TOT FET! Adéu exposicions! Adéu entregues! Adéu al primer semestre! Per fi. O no, sempre tenim l'excepció que confirma la regla; en aquest cas, que ens fot la vida. Però fins a mitjans de febrer no li penso dedicar ni mig pensament, tot decidit d'avant mà, que no vull que m'acusin d'oportunista. O d'esquirol, que ja ho han fet. Ho han fet? Sí, la nostra creu personal i particular, comuna a tots els companys del màster: la Srta.IwanttobeafamouspalaeontologistandIwanttobeamillionarescientist Jroña que jroña. I es que si fas un treball en grup, que es noti. D'acord que nosaltres hem estat poc previsors i no hem parlat les coses quan tocava però si tu ja t'ho veies venir (literalment, les seves paraules van ser "I was expecting something like that") HAVER FET ALGUNA COSA! Plegar-se de braços i esperar que, de bons, siguem estúpids, NO ÉS UNA SOLUCIÓ. No, caca. Però bé, a tots els dolents de les històries els arriba el seu càstig. En el nostre cas, condemnar-nos a tres quarts de la classe a haver de viure sense la seva amistat. Jo, no... nosaltres estem tan... és que... perdoneu, no...  no em surten les paraules. És un moment tan... tan dur...


Per sort, la vida continua! I tots n'hem tret una meravellosa lliçó, d'aquesta experiència: el copy&paste és el mètode definitiu de treball... si vols suspendre definitivament. Recordeu el noi aquell de la versió humana de GranOtaku que va dir allò de "¿Quién me pone la pierna encima para que no levante cabeza?". Doncs fer treballs a base de copy&paste és la versió universitària d'això. Sort, Jroña que jroña!

I ja que ha sortit el tema de GranOtaku, magistralment dissimulat... no està abandonat, ni de lluny. De fet:


Veieu? A primera línia de foc! Segueix present a la meva vida. I de quina manera! A vegades, hi somio i tot, cosa que em sembla bastant preocupant. Una cosa és prendre's-ho amb entusiasme i amb ganes. Una altra molt diferent és viure-ho a les teves pròpies carns... i que t'agradi. Començo a pensar que m'està afectant molt. Però no deixo que això m'acovardeixi; em dec a l'audiència Mentida! que espera Mentida! amb tantíssima il·lusió el pròxim capítol Que no t'estem dient que és mentida! d'aquest serial de publicació irregular i que tantes voltes dóna. No us vull prometre ni l'oro ni el moro, entre d'altres, perquè no tinc en tinc ni de l'un ni  de l'altre. De fet, si tingués or, no us el prometria. No us diria ni que en tinc, colla de lladres! Així que conformeu-vos en saber que el DIA 9 està acabat, repassat i en .pdf. El dia que el pengi ja farem una festa. Pel moment, us deixo això:


Un petit, molt petit, quasi ínfim avanç del capítol, pròximament, podreu tenir als vostres discs durs. Més us val tenir-lo als vostres discs durs!

I ara, a escriure llargament, que em noto la inspiració bufant al clatell. Sigueu bons i potser tindreu un regal inesperat a principis de Febrer! Recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Wiiiiiiiiiiiii!


Comentaris

  1. Vamos que tu eres partidaria de todo lo que dice Artur Mas sobre la independencia de Cataluña, sobre su cadena humana por toda Cataluña, y etc...

    Mmmmm.... bueno es saberlo. Aunque me importa más lo de que ya has terminado todo lo del Master la verdad xD Azul, Rojo, Azulgrana..... todo eso da igual, lo importante es que sigas teniendo 2 dedos de frente (aunque no sé si pido demasiado).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Terminar el máster, dice... jajajajajaja, pues no queda 2do semestre ni poco. Por lo pronto, el miércoles tengo que estar en la UAB a las 9 de la mañana, lo que se traduce en levantarme a las 7... en fin.

      Y no me trago lo que dice Mas a pies juntillas ni por asomo. A mi, lo que diga el chaquetero ése, me trae sin cuidado. No me considero independentista, ni catalanista, sólo se que me gusta mi lengua, mi cultura y que no me gusta que la pisoteen. Y menos los hipócritas y demagogos del PP. Pero eso es un tema a parte.

      En cualquier caso, muy drogado/fumado tienes que estar, querido mío, para decir que tengo dos dedos de frente. ¿Puede saberse en qué diantre andas metido? ¡¿Para eso te mando yo dinero, para que te lo gastes en drogas?! Joder, si va a ser así, me ahorro la pasta y te mando algún pastel rancio: el alucine lo tienes garantizado xD

      Bueno es saber que sigues pasando por aquí, que ya se te echaba de menos ;)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda