I aquesta és sobre "com fer que sí amb el cap i mirar per la finestra mentre veus una gavina passar"

Fa tantíssim temps que no em passo per l'editor de Blogger que, potser, ja s'ho han manegat bé perquè funcioni correctament sense provocar infarts cada vegada que actualitza la pàgina. Amb una mica de sort, no hauré d'enfilar-me massa per les parets (afortunadament; no crec que sigui un espectacle gaire maco de veure :S). Ara que, al ritme que porto, potser em surt més a compte llençar-me per la finestra, com molt sàviament m'han recomanat, ni més ni menys, que dos professors en qüestió de 10 anys! Yupi! A la tercera va la vençuda. Peticions aquí.

Estic tan enfeinada que la meva ment estranya ja ni canta pels matins! Ja no em desperta cinc minuts abans d'hora amb la hitparade del moment; es limita a deixar-se portar per l'onatge, a la deriva, com si fos una medusa (ara només em falta trobar l'oceà d'immundícia xD). Qui pogués ser medusa... un dia cap aquí, un dia cap allà, ara m'aturo a menjar, ara m'aturo a... bé, m'aturo, simplement; ara passejo per la costa i em topo amb una cama humana desprevinguda i li clavo el fibló, buajajaja! I després, per acabar el dia, em diposito sobre el fons marí, perquè visc al límit, i deixo que un allau de sediments m'enterri viva. I així viuen les meduses! Sabeu què és el millor de tot plegat? Mireu, mireu:

Us ho podeu creure, o no, però aquestes fotografies corresponen a impressions de meduses trobades en el registre fòssil. Meduses; bèsties que són més aigua que animal. Apostoflant! I després diran que la mort ens oblitera per complet. En fi.

I semblava que aquest any no acabaria mai. Som a la recta final i encara sentim que ens ofeguem en un got d'aigua. Got que, ni per miracle, està ple. Ni mig ple. Té collons, fins i tot en la manera d'ofegar-nos en les nostres pròpies misèries s'està notant la crisi T_T. Abans érem feliços pensant que s'apropava el Nadal i que, per uns dies, podríem deixar-nos estar de penes, deutes, llàgrimes, desconsols, baralles... ara, ni això. Estem tan enfonsats en aquesta opressió imposada que ens rodeja que ni tan sols tenim ganes de treure el cap i dir "Eh, que sóc aquí!". Ni les ganes, ni els recursos. Perquè tot són pegues, ara. Això de trobar-te amb uns quants amics davant del Congrés i parlar en veu alta sobre els centenars de tortures existents i de les possibilitats infinites de posar-los en pràctica sobre uns quants indesitjables que, hòstia tu, quina casualitat!, treballen al Congrés ja no es pot fer, ara és deliiiiiiiiiiiiicte! Té o no té collons, la cosa? I allò de les banderes, què? Ara resulta que penjar del balcó de casa una bandera que no agrada als senyors i senyores que treballen al Parlament és deliiiiiiiiiiicte! A mi tampoc m'agrada la cara que fan de cervell en descomposició (eh? eh?) i no per això els tanco en una masmorra sota el nivell del mar, sense llum, ni ventilació, home! D'acord que algunes banderes són més aviat lletges... no sé, la de la gavina sobre el fons blau és bastant patètica. O la de la mà que sosté un micròfon i es pensa que és una rosa. Fins i tot aquella de l'àguila negra amb torticolis. O la de l'estel de Betlem perseguit roselles i gir-sols. Sí, són lletges però us diré un secret: només són un TROS DE TELA. I prou. Més enllà d'això, l'única funció real que tenen és la d'eixugar-nos el cul si anem curts de paper higiènic. I creieu-me, si us trobeu en una situació així, us importarà ben poc si aquella bandera s'alça en nom d'Espanya, de Catalunya o del Dia de l'Orgull Gai. Tanta tonteria per un retall de roba... no sé, si com a mínim, tingués poders màgics o concedís desitjos, ho podria entendre. Però és que no té cap funció real; només genera problemes. I d'aquests ja en tenim més que suficients per a tres reencarnacions. Si és que renaixerem com a cargols i vindrà el director del banc a cobrar-se la hipoteca! Serem bavoses per decret! I els que creguin que reencarnar-se en cranc ermità i anar de casa en casa, en pla okupa, els solucionarà la pròxima vida... JA!  També hi ha un decret per a vosaltres! El més factible és tornar com a sangonera. Aquestes sí tenen la vida solucionada: l'actual i les següents. Però també podeu optar pel lloc d'abella o formiga reina. Elles sí que viuen bé, les molt pècores: no treballen, tothom les té entre coixins, tenen el que volen, es reprodueixen com conills i, a sobre, no les poden fer fora perquè el tron és vitalici. És fantàstic. Però desenganyem-nos; tots sabem com acabarem: devorats per cucs, paràsits i demès bèsties oportunistes. La reencarnació només és apta per voltors i hienes.

Heu vist que bé? No hi ha ningú millor per explicar el sistema polític demencial d'aquest país que una biòloga! Wiiii... ara haig de còrrer a amagar-me. Si no dono senyals de vida en els pròxims dos mesos, truqueu a la policia. O no, que encara us vindran a buscar a vosaltres.

Bé, jo volia explicar-vos la meva interessantíssima vida al cap davant d'un màster que, tal i com està tot, no em portarà enlloc. Ara que, els Fossil-Lagersttäten podrien ser un bon inici. Und jetzt weißt ihr, weil ich Deutsch lerne: um nach Deutschland gehen zu können! Whatever, que haig de dinar jo o no arribaré a les 15h a la UAB ni de conya.

No feu dolenteries. I si les feu, que surti per les notícies. I recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!!... encara que us reencarneu en tifa de vaca ;). Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

¿?