Somnis i Malsons: el món de l'inconscient III

Previously, on "Nalataia... Mare Tubercle..." ...


"La sensación de peligro había pasasdo, pero no aquella deprimente tarea, que proseguiría interminablemente mientras las sanguijuelas siguieran trepando el barco. Pronto Dannyl perdió la cuenta de las veces que había cruzado la cubierta. Se refrescaba a sí mismo con magia sanadora, pero a medida que transcurrían las horas empezó a dolerle la cabeza a causa del constante esfuerzo mental."

I, seguint amb el tema dels somnis, avui toca parlar dels "Somnis a seques". En aquest cas, parlem de somnis de temps variable; poden durar entre un minut i tota la vida (essent aquests els més problemàtics ja que fan viure a qui els somia una realitat que no li correspon). Entre aquest tipus de somnis hi trobem de tot, qualsevol cosa és vàlida. No obstant no s'han de confondre amb els somnis anteriorment exposats ("Made in Hollywood" i "Made in Spain").


Degut a la poca especificitat dels "Somnis a seques" i a la gran quantitat de símbols i excepcions que presenten, en lloc d'explicar-ne les característiques principals, passarem a exposar-ne alguns i analitzar-los; d'aquesta manera, la lectura resultarà molt més amena i, perquè negar-ho, divertida.


(Nota: Tots els somnis són reals.)

 Somni 1: Assassinat a l'escola.

En el somni d'aquesta persona anònima es cometien una sèrie de crims, l'únic punt en comú dels quals era l'arma homicida: un escuradents. Si, un patètic i trist escuradents de fusta, de doble punta, per ser més exactes. I a qui matava l'assassí? A tothom qui passava pel seu davant? No. Igual que en Jack l'Esbudellador (en dos o tres mesos, hi haurà una entrada inèdita sobre en Jack aquí, a "Nalataia... Mare Tubercle...", no us la perdeu), l'assassí triava les seves víctimes de manera mitjanament deliberada; en aquest cas, parlem de les amistats de l'individu que estava somiant que, casualment, també era l'assassí. Tot l'acarnissament es duia a terme a l'escola on l'individu estudiava. Què ens vol dir això, que l'individu odiava els seus amics/amigues? Que n'estava fins al cap damunt de l'escola i el seu subconscient li donava idees per a propiciar una expulsió? Pot ser. No obstant, la resposta a tanta sang i tant assassinat és molt més simple. Ehem... MENSTRUACIÓ, però no literalment, sinó des d'un punt de vista metafòric, des d'un punt de vista d'alliberació. L'individu projectava en el seu alter ego assassí tot l'estrès de ser estudiant: examens, deures, treballs, etc... tanta tensió l'estava matant i necessitava alliberar-se, deixa-se anar. Per aquest motiu, en el somni pagava les seves frustracions amb aquells que habitualment tenia més a mà. Si enlloc de ser un estudiant, hagués estat treballador/a d'una fàbrica de preservatius, hauria assassinat als compradors dels profilàctics, per exemple.

Somni 2: Llàgrimes i la taula "amagacadàvers".

Abans de res, vull deixar clar que el/la protagonista d'aquest somni era jove quan va "presenciar" el somni que relataré a continuació i, per tant, fàcilment impressionable pel medi extern. No era exactament un somni condicionat, però quasi.


Concretament, el somni següent tenia lloc a casa d'una dels familiars de l'individu, un lloc en el que se sentia còmode i, per tant, segur. En aquest somni, l'individu matava a ganivetades a algú molt pròxim a ell/a mentre no podia deixar de plorar i demanar perdó a la víctima. En un moment donat del somni, entrava per la porta algú que tenia relació directa tant amb l'assassí com amb la víctima. L'individu, per tal de no ser delatat, amagava el cadàver d'aquesta persona tant important sota la taula i feia veure que no havia passat absolutament res. Fins i tot, quan se li preguntava per la víctima, l'individu deia que no en sabia res. Al final, cansat/da d'amagar el seu crim i espantat/da de ser descobert/a, l'individu marxava a la seva pròpia casa, deixant el cadàver de la víctima sota la taula per sempre més. Quan l'individu va despertar al matí següent i va anar a la casa on havia "comés" el crim, el primer que va fer va ser mirar sota la taula, no fos que hi hagués algú allà. Que potser odiava tant a la víctima que l'havia de matar si o si? Que potser havia fet alguna trastada a la víctima i creia que aquesta la castigaria i/o escridassaria? Potser volia provar noves experiències? No, res més lluny de la realitat. Moltes vegades somiem que, per algun motiu, persones properes a nosaltres moren en la nostra presència o, fins i tot, que som nosaltres mateixos qui les matem. És dolent, això? Si, si quan despertem ens els carreguem. No si tan sols ho somiem. Aquest tipus de somni ens indiquen que tenim POR... però no a la persona que hem ferit i/o matat, sinó por a que marxi, a que ens deixi sols i que no el tornem a veure més. És la por irracional a haver de créixer i deixar el niu familiar.

Somni 3: Els de l'equip de bàsquet em coneixen!

Quan, a vegades, deixem coses a mig fer, els nostres somnis ens impulsen a acabar-les. No obstant, la decisió final de si fer-ho o no és només nostra. En aquest cas en concret, el/la protagonista del somni veu amb els seus propis ulls com el passat l'atrapa en el present, recordant-li que abandonar no té perquè ser la opció correcta. La situació és la següent: l'individu somia com una tarda qualsevol, després d'acabar les classes i mentre es disposa a marxar a casa, un grup de nois de la seva mateixa escola, tots ells molt populars i coneguts, saluden en direcció seva i, davant de tothom, li diuen "Ens veiem més tard a l'entrenament, oi? Fins després!". Els altres companys es miren a l'individu, alguns amb incredulitat i altres amb enveja mentre els nois de l'equip li passen pel costat i li piquen l'ullet o xoquen mans. Un cop els de l'equip han passat de llarg, l'individu recorda, de sobte, que ha d'anar a entrenar. Aleshores entra a l'escola i còrrer cap al pati on s'entrena... però mai hi arriba, sempre segueix corrent. És una persona lenta? Despistada, incapaç de trobar les pistes de bàsquet? No ho crec. El que li passa al/la nostre/a protagonista es que té assumptes pendents que necessiten ser resolts. El somni, doncs, evoca desig de VENJANÇA... venjança per tots els mals moments que li van fer passar fent una cosa que li agradava (en aquest somni, jugar a bàsquet). Aquí, el/la protagonista resulta tenir molt bona relació amb els membres de l'equip de bàsquet (que no tenen perquè ser companys reals, pot ser qualsevol relacionat mínimament amb el bàsquet d'alguna manera) però, no obstant, és incapaç d'arribar al seu objectiu. També podria ser símbol de frustració per no haver seguit endavant. En tot cas, la venjança s'ha de dur a terme a la vida real. 

I, per ara, aquests són tots els somnis sobre els quals puc parlar. 


Pròximament, entrarem en matèria de malsons, concretament aquells "on passem molta por". Ja aviso ara que, de material sobre malsons, n'hi ha moltíssim, sobretot per Internet. però no us l'heu de creure; hi ha gent amb molta mala espina circulant per la xarxa, i fan el que sigui per a tal d'aconseguir més i més seguidors. Són menyspreables. Que vagi bé el dia! I si teniu algun somni per a compartir, no ho dubteu... els estem esperant!


Contràriament al nou OP de One Piece... vosaltres SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

One Piece OP 15 - We Go! per Kitadani Hiroshi.