El dia havia començat bé; amb pluja. Un dia d'aquells frescos, foscs, tranquils. En definitiva, un dia d'allò més agradable. Però no, no podia durar gaire, s'havia de tòrcer. I perquè? Doncs per pur orgull. I, en contra de la norma, no el meu, precisament. Se que sóc molt tossuda, molt orgullosa i molt rancorosa però avui m'he vist superada per una persona que, en paraules d'un dels meus professors, "hauria de ser capaç de tenir una visió més ampla, més oberta precisament pels seus estudis, per la seva educació més elaborada". Doncs no.

Resulta que els meus motius, siguin quins siguin, no són prou vàlids, no són prou importants perquè aquesta persona així ho creu. I punt, no hi ha altra opció: o estic amb ella o estic en contra seva. Fins i tot, ha tingut la barra de prendre's la llicència de jutjar si les meves accions són o no les correctes; de si les meves decisions són vàlides o no. Quin dret té ella, o qui sigui, de dir, de SENTENCIAR si trio bé o malament? Cap ni un! Tots triem, cada dia, desenes de coses. I ens equivoquem? Segur, i més d'una vegada, i? Es que potser no tenim dret a triar?

Degut a un cúmul de circumstàncies, he hagut de triar entre dues opcions, a primera vista, igual de bones i profitoses les dues (a primera vista, perquè a segona, no). Degut a un altre cúmul de circumstàncies, la meva tria ha estat A i no B. Principalment, les meves circumstàncies han estat la disponibilitat de transport, el temps i la distància. Bé, doncs resulta que no són motius ni de lluny vàlids a tenir en compte en la tria. I perquè? Doncs per tot el que he dit més amunt: per què certa professora s'ha enrucat (com tantes vegades m'ha dit ella a mi) en que aquests motius són terra mullada, que no valen per a res.  I quins han estat el seus arguments? Doncs uns de molt vàlids i meravellosos: que basar-se en la facilitat d'arribar a un lloc per a triar-lo com a centre educatiu NO ÉS LÒGIC, que pel camí em puc perdre moltes oportunitats si tan sols tinc això en compte i que, evidentment, no he tingut en compte totes les possibilitats de desplaçament possibles; que vés a saber si no tinc algun conegut en el lloc B que em pugui proporcionar ajuda.

A veure, senyora meva, si trio A, i per moltes ganes que tingui d'anar a B, és per algun motiu... que potser a vostè no li sembla vàlid i lògic, però a mi si. I molt. Per tant, no tingui la poca vergonya de posar en dubte els meus motius ni, molt menys, insinuar-me amb ironia i despit que, de seguir amb aquesta actitud, la meva vida no anirà tan bé com podria. Perquè aquesta és una altra: després de repetir fins a la sacietat que estava triant malament, m'ha dit, amb tota la calma, que em desitjava sort a la vida si seguia mantenint aquesta actitud. Perdó? Quina actitud? La de valorar totes les opcions i escollir la que em resulta més adient, potser? Ah, doncs moltes gràcies pel consell; el tindré en compte. Com també tindré en compte què escric i com ho faig ja que, segons la seva gran capacitat per a jutjar les paraules i accions dels altres, la meva manera de dirigir-me a ella no ha estat, ni de lluny, educada i correcta. Per què? Doncs per haver usat paraules i/o construccions tan insultants com "Mira" i "A veure". Buff!! Mira que en sóc de maleducada! Molt em sembla que aquesta dona, en el seu moment, no va acabar d'assimilar el significat dels símbols de puntuació en una frase, sinó, mireu el "mails de la discòrdia":

"A veure XXXX, jo no sé com té la XXXX el tema transport però a mi em resulta massa complicat anar fins a XXXX, hi ha molt mala combinació de transport públic. XXXX és el que em va millor perquè ja tinc establerta la ruta i és de fàcil accès amb tren."

Aquí, jo hi detecto una d'hostilitat continguda impossible de passar per alt. Mirem el següent:

"Mira, la XXXX i jo ja hem parlat sobre el tema... i la conclusió ha estat la mateixa que ja t'hem expost prèviament totes dues: no tenim manera d'anar fins a XXXX perquè el transport públic ens limita els moviments.

Evidentment, ni la XXXX ni jo ens carreguarem el mort mútuament. La qüestió ara és, què ens proposes? Quines opcions tenim
?"



Més i més amenaces; és un no parar.

I bé? Algú veu per algun lloc intimidació, maleducació? Diferent seria si, al final de cada frase, hi hagués un signe d'exclamació, o si el vocabulari usat fos despectiu i barroer. Això SÍ seria una altra cosa. Per sort, no ho ha estat. És clar que hi ha gent que s'accelera enseguida, com sospito que li ha passat a aquesta senyora: enlloc d'estirar-nos dels cabells entre nosaltres, li hem fet perdre part del seu preciós temps a ella. Tsk, som unes desconsiderades.

Al final, la trobada ha acabat amb un "tu ja has començat malament amb mi", referint-se a la meva relació amb ella. És clar que si, un to conciliador al 100%! Per què intentar aclarir les diferències si és molt més fàcil aixecar la barrera de l'orgull i eixamplar l'abisme?

Us ben juro que, en tot el procés de no més de cinc minuts, ni m'he mostrat reticent a parlar-ho ni m'he tancat en banda amb l'orgull com a barrera. Com a mínim, no fons al final, quan m'ha dit això de la nostra "infausta relació"; aleshores si m'he plantat internament i externament: el cap ben alt i la mirada fixa en la seva, perquè veies que, d'intimidada, res. No haurà de ploure perquè ella em pugui fer sentir petita en la seva presència. Si vol tibantor, n'hi haurà... però aquest cop podré dir que no he estat jo qui l'ha buscada. Per una vegada, la dolenta no serè jo. No li penso donar motius perquè s'hagi d'avergonyir de mi i la meva actitud, com ha insinuat que passarà, per cert.

Se que m'està arrossegant cap a una guerra que no guanyaré però un cop perdi, penso deixar el camp de batalla amb el cap ben alt. Zero lamentacions. Això si, sempre educada i seguint les regles, que no pugui dir que he jugat brut.

Ni imagineu com m'ha costat escriure tot això, posar-ho en ordre. Per fi, ha quedat fet, i de quina manera! Bé, sent jo, podria haver estat molt, molt pitjor. Ara tinc bastant clar com comunicar-me amb ella la pròxima vegada... fins i tot m'he plantejat tractar-la de vostè per a evitar inequívocs i confusions. Tot es veurà.

Apa doncs... passeu-vos per aquí, segur us agrada ^^


Ja ne~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~e!! I trieu el que trieu, no importa com d'equivocats estigueu, no importa com d'equivocats us vulguin fer creure que esteu; per a mi... SOU TOTS MOLT MACOS!!! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

 

... tant de gust ...

Comentaris

  1. Quina pena que no et disfressis~~ Dons be jo anire de la Miku hatsune en ver lolita casola~~ xDD Y la meva germana no ho sap encara y mira que falta poc... pero be, ja veurem ^^

    ResponElimina
  2. Les Miku's invadirem el mon, o el salo hehe~~
    Ja li he dit a la meva germana que espavili, pero com que no sap de que anar li han dit que es faci una disfressa de Pikachu~

    Em fa por imaginarmela aixi~

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda