"Em fan mal les cames, tinc el rínxols acartronats i hauria de netejar la funda d'en Zoro"

Bé, ahir us vaig comentar que, avui, us relataria la meva experiència del diumenge passat, és a dir, del diumenge del saló. No es que passés res especial el diumenge per la tarda...però el matí va ser entretingut, certament. A més, vaig omplir tres pàgines del meu puny i lletra...i ja que les tinc, les aprofitaré. No quedaran el l'oblit XD. En fi, per evitar confusions, el text anirà en cursiva....per cert, el dilluns, com tindré més temps, seguiré amb One Piece, així que ja sabeu. el dilluns per la tarda, TOTS AQUÍ!¡ XD (i no penseu malament, la "funda" d'en Zoro no és el que us imagineu...és la funda del meu mòvil...ai, pillines!¡ XD)...comencem...

" Tubercles, avui faig la meva crònica poc normal desde l'exposició temporal del Botànic (bé, abans de res, heu de saber que, el que llegireu en qüestió de segons, ha estat prèviament redactat del meu puny i lletra...sang, llàgrimes, suor - i altres líquids corporals causants, en la seva majoria, d'úlceres gàstriques - i, després, teclejat a l'ordinador). Estic molt aburrida...i molt cansada. Ahir va ser la festa del 18è aniversari de la Carla. Va ser molt maca, certament. En comparació amb sa germana (que és de llàgrima fàcil), ella s'ho va prendre tot amb un gran somriure (enlloc de amb un mar de llàgrimes). Bé, anem al main point de la qüestió. La festa va començar a les 21 i pico, pasades i llargues...entre petons, "Sorpresa, sorpresa", menja-i-beu, xerra amb el veí, juga amb la Berta i l'Elsa, xerra més, segueix xerrant, ves a veure el vídeo-posatl, torna a xerrar, espera mentre se li donen els regals a la Reina del Ball, dona-li el teu, puja a dalt l'escenari a fer-ho en persona per què la Montse i la Jessica t'hi obliguen, espera el pastís, digue-li a la Carla "Felicidades enana...pero no me voy contigo de fiesta, que mañana curro", "Es igual", "Tengo que dormir", "Que va!¡", ves a dir-li adéu a sa germana que, al cap i a la fi, és la teva millor amiga, repeteix la mateixa conversa anterior, marxa (no sense abans haver jurat per tots els fòssils del món al teu pare que trucaria en el mateix instant que creués la porta de casa), puja a tota pastilla Via Júlia i PG. Valldaura i, finalment...arriba a casa. A les 0:27 entrava per la porta.
I direu "No és tan tard"...vale sí, relativament no ho era però, comptant que trigo entre tres quarts i una hora en adormir-me i que, últimament, somio que m'ataquen zombis i l'única manera de treure-me'ls del cap és dir "Kurama, Kurama" sense parar... ERA relativament TARD. Total, que debien ser les 2 quan vaig començar a caure en el món dels somnis...que van acabar sent malsons, brrrr, quin yuyu (i no, no és obsessió això de'n Kurama, es que dormo amb un poster de Yu Yu al cap, és el que tinc més a mà i, a més, ...en Kurama té els cabells vermells i els ulls verds!¡ Digo yo que entre la multitud de zombis blancs com el guix, calvs i espellats, en Kurama destacaria, no?¿ Pues eso). Total, unes 5 hores i 30 minuts he dormit (descomptant el temps passat regirant-me al llit per culpa dels morts vivents...potser una mica menys). I això no és tot!¡ Aquesta tarda aniré al Saló...jo es que sóc tonta!¡ Pobre Nec-chan...m'haurà d'aguantar tooooooooota la tarda...nscht, con lo apàtica que me he levantado!¡ Ja veureu, arribaré a casa feta un zombi XD... mira, amb una mica de sort, aquesta nit no m'ataquen, jejeje... I no només és l'estat en com arribaré, sinó l'estat en com em despertaré demà pel matí, perquè també treballo!¡ Si!¡ Ja, després d'això, només em queda agafar un ganivet de cuina i tallar-me els dits dels peus...patiment a tope!¡ Oh, yeah!¡ Però espera, que hi ha més. Jo, en la meva santa innocència i el poc apreci que li tinc al cafè, he pensat "Quan arribis a la expo, et fas un te"...clinc, clinc, clinc!¡ explicació: la cafeïna és al cafè el que la teína és al te, un perfecte estimulant pel nostre sistema nerviós. Total, que he anat a la cuina, he agafat una bosseta de te (de la Rosa, crec... ja li donaré les gràcies, o no, tenint en compte els resultats ¬¬U), he bullit l'aigua al micro i...pa dentro!¡ Aquí venen els problemes:

1. Era Rooibos!¡ NO ÉS TE!¡ És alguna cosa semblant (com allò de "algo parecido a  Cenicienta"...jejeje)...però molt més planta que fulla de te segur. Total, que s'asseca i s'usa en infusions (com la mandràgora, juas juas juas).
2. No era te, ergo, NO TENIA TEÏNA!¡ Conseqüència: no ha servit per res.
3. Quan tenia el rooibos a les mans, HE DESCOBERT MÉS TE, amagat. Te vermell, TE amb TEÏNA!¡ Nscht, el pròxim cop, porto una bosseta del meu negre Earl Grey, que ése SÍ sube.
4. Ara encara estic més adormida. Explicació: NO TEÏNA --> NO estimulació del nerviós --> no estimulació del nerviós --> Reeeeeeeeeeeeeeeelax. En qualsevol moment, acabaré amb la cara estampada contra la taula...i si no hi ha ningú...no és un problema. El problema vindrà quan entri algú i em trobi dormint davant seu, a pierna suelta...aleshores SERÀ un problema (mmmmh, siempre puedo alegar enajenación mental transitoria cusada por un déficit de estimulantes solubles en sangre...o sordera).
Toca't el ous!¡...ara hi ha conferència a la polivalent!¡?¿ (com podeu veure...temps i tema han passat a un altre nivell) No me... buff, ja sabia jo que la feina vindria cap a les 11.30-12.00...i de què va?¿ A veure..."Simbologia i usos de les plantes medicinals a l'Edat Mitjana"...ajà...Doncs a veure si hi ha alguna planta que em tregui el cansament!¡ I no, de cicuta res!¡ En fi...serà qüestió de posar-se a treballar...

11.45h --> Lola...grrrr...ara em fa portar cadires!¡ Ara!¡ a 15 minuts de l'inici de la conferència!¡ També m'ho podria haver dit abans....¬¬---->
12.05h --> Ha començat la xerrada. Espero que, com a mínim, els tinguin allà tancats una hora, MÍNIM!¡ Buono, buono. A veure: entres amb un grup de gent , que va a la mateixa conferència que tu, en un edifici amb dues sales, una on sóc jo, tranquil·la i en silenci i, l'altra, amb públic, projector i un ponent, vale?¿ Què passa aleshores?¿ Que us apropeu a mi i em pregunteu "Senyoreta, on es fa la conferència?"...a ver!¡...però com es pot ser tan burro!¡?¿ en serio, hi ha gent MOLT POC ESPABILADA...i ja van 2!¡ A veure quants ensopeguen en el mateix clot...1, 2 (jejeje, ja tinc un altre entreteniment...), 3...doncs m'ha durat poc això de comptar ovelletes!¡...em torna a venir son...si us plau, que no vinguin més ovelletes!¡ Lobo, entra a matar!¡

...si la Puche em veiés agafar folis per escriure això...


...m'estic fent pis-pis...


...nadie por aquí, nadie por allí. Oh, merda!¡ algú per allà!¡ nscht!¡

12.30h --> Ja no vindran més ovelletes...però jo segueixo amb les mateixes ganes d'anar al bany...i l agent segueix sense sortir de la sala. Per sort, aniré als lavabos guais (si, guais, perquè durant TOT el cap de setmana els tinc per a mi!¡ Paso d'anar als lavabos oberts al públic...estan bruts, la gent és molt guarra). Es com quan estudiava pelos semestrals: m'adormo lentament...se'm cluquen els ulls, em pesen les parpelles, es mou l ataula...eh, perque es mou la taula?¿...merda de potes desequilibrades...en fi, parlava de les parpelles. Em pesen, em piquen els ulls i els tinc secs (el meu llacrimal no carbura...) i el cos em va caïent...sabeu aquella gent que s'adorm al tren i el cap sembla que els vagi fent boing-boing?...doncs igual. I aquest cop, sense els apunts de Fisio animal o Evo!¡ XD...la cosa és, cada cop, més gent....ainxs.
12.40h --> Perque la gent insiteix en entrar per portes tancades?¿ és una cosa que no entendré mai.
13.00h --> Acaba d'entrar una iaia motoritzada....XD. és molt graciós. El seu marit intenta dirgir-la, portar-la una mica perque no arrassi amb els decorats i ella, tota l'estona "Deixa'm, deixa'm..."...com es carregui alguna cosa...sí, sí, i perque la deixes entrar?¿ Doncs per què ha pagat entrada, vés....i per què hi ha prou espai!¡ Serà que no han entrat cotxets i cadires de odes....Aquesta iaia és una rebel sense causa...i molt impacient. Pobre marit ^^U.
13.35h --> Perque, quan dic a al gent que està a punt de passar pel mig de les figures que hi ha a l'entrada, entenen "No es pot passar"?¿ i perque intenten tornar a passar una 2na vegada just davant dels meus morros?¿ que pensen, que sóc tonta?¿ cega?¿ de tot una mica?¿...
14.00h --> Oju!¡ Hi ha un quadre final, després de l'exhibició d'algunes de les obres de Sierra, que il·lustra la futura publicació d'unes obres inèdites. El títol del quadres és "Eugeni Sierra. 1919-1999..." vale?¿ Doncs un home em mira, es mira el quadre, em torna a mirar a mi i em diu "los puntos suspensivos, ¿qué significado tienen?" i jo "... ..." O_O...verdad absoluta y cierta, la pregunta és real. I jo que sé? Total, la meva resposta he estat quelcom semblant a " És un títol". A veure, senyor meu, si el quadre s'hi pot llegir "obra inédita pendent de publicació", els tres punts voldran significar que, fins i tot després de mort, la seva obra encara continua, no?¿...vaya, creo yo...encara que també poden ser la primera pista per trobar el tresos amagat!¡ No te...!¡ Que rara és la gent...


Resumint...m'he cansat d'escriure. Ens veïem Tubercles!¿ Dw.....i ja sabeu que SOU TOTS MOLT MACOS!¡ ~ chuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu ~
Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!"

I això és el qua va passar el diumenge passat ^^ jeje, quines coses, oi?¿ I ara, resulta que us estava buscant les fotos de la expo...per il·lustrar una mica això de "passar pel mig" i "obra inèdita" però resulta que, al final , vaig esborrar-les...jejeje. Uooooooooooooo, Bones!¡ Fan Bones!¡ és igual...jo haig de veure Digimon Frontier...per què Tamers és una merda passada per aigua...i Savers...també. I com que ja us he donat moooooooooolt la brassa.....ho deixo aquí. Penjaré un altre dels còmics...d'una pàgina si no vaig errada (danger, danger!¡: aquest es llegeix a la japonesa!¡ Alerta!¡). Apa.....sento ser repetitiva....però ja sabeu que SOU TOTS MOLT MACOS!¡ Dwwwwwwwwwwwwww!¡

Ara si, ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!































 Kire.....I love you!¡...pero cuando hay que darte tu merecido...no hay "I love you" que valga, mwahahahahahahaha XD (recordeu, llegit a la japonesa!¡)...jijiji






















Sabieu que la Yachiru em recorda a la Kire?¿ Se, se....menja taan com ella ^^...i si és dolç, millor. Que mona...encara no l'he vist lluitar mia...hummmm...

Comentaris

  1. Hey, I am checking this blog using the phone and this appears to be kind of odd. Thought you'd wish to know. This is a great write-up nevertheless, did not mess that up.

    - David

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda