Solid!!¡¡...Solid as a rock!!¡¡

Haig de ser sincera: estic fins als nassos que em carreguin pel bosc...se caminar, caramba!!¡¡ Aaah, ai si, si...que si no explico el que ha passat, xungo!!¡¡ jeje. Bé doncs

...

- Si, capità - hem caigut desde molt alt...i no sóc capaçde veure als altres. Qui m'havia de dir que aniria a passar per l'únic lloc del bosc amb un forat al terra!!¡¡...en fi...hem caigut desde molt alt, tant, que ni tan sols puc veure als altres. Mentre estic caïent amb en Luffy puc veure que, sota nostre, hi ha gent...gent que ens mira amb els ulls com plats

- Hum, per què ens miren així¿? - molts cops, en Luffy, no es conscient de la seva situació, de debó

- Luffy, no cada dia veus algú inflat com un globus...que vola com un globus - em surt un xiuxiueig. Por?¿ Resignació?¿ sigui el que sigui, en Luffy ho nota. Em mira, somriu (ara bé quan em tranquilitza)...

- No facis aquesta cara...inflar-me no es res, puc fer coses més divertides ^^

- ... - luffyyyyyyyyyy, com pots ser tan simpleeeee?¿ Està clar, el pròxim cop trio una altra sèrie.

Per fi arribem al terra...a l'instant començo a notar els símptomes de la malaltia "això-no-te-pinta-d'anar-bé-millor-serà-començar-a-còrrer-ara-que-no-s'ho-esperen"...maleït Usopp!!¡¡ m'ha engaxat el seu hipocondriacisme!!¡¡ ¬¬

- Es pot saber que voleu?¿ - brama en Zoro als espectadors (com els puc descriure?¿ hum...imagineu que arribeu a una illa suposadament deserta, vale?¿ i caminant, caminant, us trobeu amb els habitants del lloc, si?¿ doncs bé, sigui com sigui que us els heu imaginat, afegiu-hi un tigre gegant com a mascota...i ja està, amb això ens vam topar nosaltres) que reculen espantats, cosa normal. Tot i així, em toca intervenir...

- Shhhht, no cridis Zoro. Creus que es el millor que pots fer?¿ - li dic amb un fil de veu desde darrera d'en Luffy i fent-li gestos amb la mà - No pots saber com reaccionaran!!¡¡

- Han reculat. No passa re... - en Zoro no acaba la frase...perquè l'han rodejat, vaja, ENS han rodejat i ENS apunten amb unes llances llargues i afilades (i..tacades de sang!!¡¡). Mare meva!!¡¡ Mare meva!!¡¡

- Zoro, que has fet?¿!!¡¡ Talòs!!¡¡ I ara que?¿

- Doncs està clar, no?¿ - diu en Sanji, flexionant les cames, preparat per a repartir.

- No, no i no. No està clar!!¡¡ Res de cops!!¡¡

- I sinó, que vols fer?¿ - em pregunta en Luffy...que ja està estirant el braç endarrera.

- Parlar?¿

- ... - és en moments d'aquests quan hagués preferit caure al buit amb la Robin i la Nami, encara que la caiguda hagués estat mooooolt més dolorosa, de debó. Mil cops millor - Doncs va, tu mateixa - diu en Zoro

- No siguis tan mesquí, enciam de mar!!¡¡ Com vols que ella sola s'hi apropi i...!!¡¡ - li recrimina en Sanji

- Doncs ja ho ha fet.

- lOl

- V_V - homes. En fi...espero que el meu poc do de paraula sigui suficient per poder donar-li's l'esquena sense que ens matin en l'intent... - Hola?¿

- Qui ets?¿ - em pregunta el del tigre com a mascota.

- Mmmh, la Nalataia.

- I ells?¿ Són teus?¿

- Eh, ells?¿ Tan deb...dic, no!!¡

- I els vols?¿

- Com?¿ Si els vull?¿

- Si. Els necessites?¿

- ... - algú més, a part de mi mateixa, creu que aquest conversa és una mica estúpida?¿...si, vale, no contesteu tan ràpid - Més o menys

- Per què?¿

- Estic perduda. M'ajuden a tornar a casa.

- Aja. Amb un n'hi ha prou. Els altres dos treballaran. Per nosaltres. Per usar el bosc

- O_O...m'estas dient que triï?¿ Que un marxa i els altres dos no?¿

- Si

- Per què?¿

- Per fer servir el bosc.

- El bosc és lliure.

- Aquest no. Parla amb ells. Tria

- Vale. Un moment, eh?¿ - genial. Sóc l'intermediària perfecta, oi?¿ Hauria d'haver escoltat a en Zoro...si. M'apropo cap a on són els nois, i per la cara que fan, diria que no han fet ni cas al que ha passat durant els últims minuts...de que m'extraño?¿ a veure com els ho explico... - Vajam. Resulta que l'home aquest vol que paguem un tribut per haver usat el bosc.

- Usat el bosc...però si només hem...

- Ja ho sé, Sanji. Però és el que m'ha dit.

- I de quin coï de tribut parlem?¿ - pregunta en Zoro mentre, sigilosament, encamina la seva mà cap a la katana.

- Dos de vosaltres s'han de quedar amb ells per pagar el tribut i l'altre ve amb mi perquè m'ha d'ajudar a tornar a casa - ala. Dit així, tampoc sona malament.

- Que?¿ Que un ha de què?¿ - diuen el tres, amb la mirada perplexa.

- Tant és. La questió es que...Zoro, tenies raó.

- Si - amb quin orgull ho ha dit, no?¿ Serà que ell no s'equivoca...¬¬U

- Faré veure que no he escoltat res...en fi. El millor que podem fer: còrrer - fan que si amb el cap - Preparats, llestos...JA!!¡¡ - i surten disparats cap a direccions diferents...V_V. Potser hauria d'haver estat més precisa amb això de còrrer. Així que començo a còrrer jo també...i els, eehh...natius ens llancen les seves llançes (que redundant)

- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ - de que poc!!¡¡

- A matar. Llenceu a matar!!¡¡ - sento que criden els natius. Genial, no l'he dinyat caïent al buit però la dinyaré perquè els inútils d'en Luffy, en Sanji i en Zoro han estat incapaços de sortir corrent en la mateixa dirrecció i carregar-me a mi a l'hora!!¡¡ Com em salvi, me'ls trobi i algun d'ells tingui la cara de preguntar-me on eres?¿? per què no has corregut?¿ o alguna cosa d'aquestes....els mato - La noia. Agafeu-la - genial.

- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ - giro el cap per veure com de lluny són...i em cago en la mare que em va arribar a matricular!!¡¡ mig braç, els tinc a mig braç!!¡¡ Merda, gairebé em tenen... - Aaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ Tasuketeeeeeeeeeeeeee!!¡¡ aaaaaaaaaaaaa

- Gomu Gomu no...bazokaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ - i a prendre pel cul els que em perseguien.

- Capitaaaaaaaaaaà!!¡¡

- Som-hi!!¡¡ - en Luffy em carrega a l'esquena i...piernas para que os quierooo!!¡¡ - Per què no ens has seguit?¿ - PAM!!¡¡ hostia al canto...

- Perquè cadascú ha corregut cap a on ha volgut!!¡¡ Com volies que us seguis als tres!!¡¡ A més, jo no corro tant com per poder seguir-vos!!¡¡

- Dona, es que no has dit pas qu... - PAM. Com torni amb el mateix tema....no responc dels meus actes.

- Luffy, si estimes la teva vida, calla.

- Vale, vale - en Luffy segueix corrent i, aviat, perdem de vista els natius...

- Luffy, saps on som?¿

- No - i segueix corrent...

...

I així arribem fins al moment actual. L'única diferència és: en Luffy ja no corre, ara camina...i em carrega. Mentre escapavem, ens hem reunit amb en Sanji...cosa normal perquè en Luffy cridava el seu nom als quatre vents, encara que també cridava el d'en Zoro...i aquest no ha aparegut. Lògic. Així que mentre busquem el camí de tornada al Sunny-Go, també busquem a en Zoro.

- On deu ser?¿

- Vés a saber. Si no fos perque l'illa te un espai limitat...ben bé podria ser a l'East Blue i ni ell mateix reconeixeria que s'ha desviat - diu en Sanji amb veu de resignació

- Vaja, que trobar-lo pot ser missió impossible.

- Més aviat si - diuen a l'uníson en Luffy i en Sanji. Me'ls miro amb poques esperances.

- No teniu intenció alguna de buscar-lo, oi?¿

- No.

- Bé. Vale. No, no, està bé. Vosaltres no el busqueu, però jo si. Pe tant, us toca acompanyar-me.

- Eeeehh?¿ Però es que jo tinc gana!!¡¡ - diu en Luffy amb ulls de corderito degollado. De res serveixen les pataletes amb mi, nano!!¡¡ Mwahahahahahahaha.

- Sanji-kuuuuun ~~~~~~ Tu si m'acompanyes, oi?¿ ^_~. - jo, de pícara, no en tinc res...però fer anar a la meva vela a aquest home...tant de bo tooot fo stan simple...

- El que tu vulguis, preciosaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ - altre cop donant voltes...

- Va, doncs, som-hi!!¡¡ Zorooooooooooooooooooooooooooooooooo!!¡¡ Contesta!!¡¡ Zoroooooooooooooooooo!!¡¡ - comencem a caminar ia cridar el seu nom...però no serveix de gaire. No només te un sentit pèssim de l'orientació, sinó que resulta que està més sord que una tàpia!!¡¡

- És inútil. I tinc gana!!¡¡

- Calla Luffy. Si la Nalataia vol buscar a en Zoro, se'l busca. Tot sigui per fer-la contenta!!¡¡ Kyaaaaaa!!¡¡ Nalataia, eh que ara t'has enamorat més de mi?¿!!¡¡

- Si, si, si, si, si. Molt, molt. Zoroooooooooooooooooooooo!!¡¡ Ei, Zorooooo!!¡¡ Si em sents, no se, obre't un camí a través dels arbres o algo així...però fes-te veure!!¡¡ Zorooooooooooooooooo!!¡¡ Zor... - BOOM!!¡¡ - Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ que collons?¿ - els arbres, estan derribats!!¡¡ - Zoro?¿ Zoroooooooooooooooooooooooo!!¡¡

- Que?¿!!!¡¡¡ - sento a en Zoro cridar...però no desde la direcció d'on hauria de venir la seva veu. Ens girem cap a la veu...i es en Zoro...que arriba pel costat contrari als arbres derribats.

- Un moment, si en Zoro està allà, qui?¿ - pregunta en Sanji assenyalant als arbres. La resposta no triga en arribar...SÓN ELS NATIUS!!¡¡ AAAAAAAAA!!¡¡ Merda, com hagi estat per cridar...

- I bé, vols que parlem amb ells o podem passar a les mans?¿ - em pregunta en Zoro mentre desenfunda les katanes i em passa pel costat - No diré que cridar ha estat mala idea. Al final m'heu trobat. Gràcies - diu somrient.

- Zoro...ens han trobat els dolents. No li veig la gràcia.

- No?¿ Jejeje, si fóssis jo...si la veuries.

- ... Feu el que us sembli - es preparen tots tres per a repartir. Hum, mai hauria pensat que seria testimoni d'una de le seves lluites...això pinta entretingut, sempre i quant no em toqui el rebre a mi ^^U...no vull ni saber quina cara faig...

- Tranquil·la preciosa!!¡¡ Jo et protegiré. Deixa'm ser el teu cavaller per uns minuts. El Cavaller de l'Amor.......iiiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!¡¡ Jo seré de tu tot el que vulguis!!!¡¡¡ T'estimooooooooo!!¡¡

- Podries ser menys escandalós?¿

- Jajajajajajajajajajaja. Em sembla que això és impossible.

- Per ella, el que faci faltaaaaaaaaa ~~~~!!¡¡

- Va. Comencem.

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!

Que passa!!¡¡?¿ Jo també volia posar la imatge dels cavallers i del duel...però són en Zoro i en Luffy, en Sanji no surt enlloc...i ja que ha estat ell qui s'ha ofert a ser el MEU cavaller...Es podria considerar traició?¿ O__O nu sé