Tant escàndol x res, és a dir: mucho ruido y pocas avellanas...si, q passa?¿

Dons l q deia: algun problema?¿ m'agraden més ls avellanes q ls nous...i q?¿ serà q, x fer-se les frases fetes, no se les va haver d'inventar algú, o?¿...pues ale, d'algun lloc n'han d sortir d noves, jejeje. La qüestió: q l'ordinador no va estar ni 1 dia fora d casa, el vaig portar dimarts a les 19 d la tarda...i l dimecres a les 17.30 ja el tenia d nou...i per fi vaig poder grabar Soul (q ja en tenia ganes, x cert), ara només faltes tu, Txell!!¡¡ no vull q et sentis coaccionada, però com més triguis, més a prop estic de la mort...no sé, és decisió teva (SIUSPLAU!!¡¡ SÁLVAMEEEEE!!¡¡). Aquest era el primer missatge.


El segon missatge és: UABeu vist?¿ la llista de música?¿ si?¿ no?¿...bah, tant és, xq en quan entreu, comença a sonar, x tant...^^U no us espanteu. Intentaré canviar-la, més o menys, regularment (encara q segur q passen mesos fins que hi veieu unes cançons noves...xo queda maco dir-ho). Fi del segon missatge.


El tercer missatge és que...21 persones en 7 dies!!¡¡ Bufff!!¡¡ no hauria pensat q en pasarien tantes!!¡¡ jejeje...encara que segueixo sense veure comentaris x part vostra, com a mínim, porto un cert control de quantes persones entren per aquí...jejeje, ja és molt, molt!!¡¡


Q més...quart missatge. Ahir va ser l'aniversari de la Kumba...FELICITATS!!¡¡ おめでとう!!¡¡ i si, ahir la veig felicitar, tres o quatre vegades crec...només volia deixar-ne constància vés ^^.


Hummm...dilluns comencen les classes xls obligats x llei i els d batxillerat!!¡¡....jops, qina enveja. Sí, enveja. A vegades, m'agradaria tornar al cole xq, tot i que els meus companys MAI van ser els millors, haig de reconèixer que van ser bons anys, sobretot mentre estava a Batxillerat (jeje, ls classes d caste eran les millors, patiem però ens ho pasàvem bé....quan el Barneda es posava a cridar i a dir-nos que erem una colla d bellacos, em tremolava tot...ara, no se si per por o xq dels crits q feia es movien els fonaments d l'escola XD). Encara recordo el primer dia de castellà a 2n: el Joan va i ens diu "señores y señoritas, hoy vamos a cantar!!¡¡ jajajajaja", tots tiesos com pals d'escombra; vam fer grups i cada un d'ells havia d cantar mb alguna melodia q ens agradés un tros d'un poema q ell ens va dir; la Kireko, la Laura V, la Georgina G i jo vam triar la cançó dels teletubbies...ejem...el Joan s'ho va passar teta!!¡¡ si no vam repetir la cançoneta tres o quatre cops, no ho vam fer ni un!!¡¡ Jajajajajajaja, quin riure, jajajaja. Va ser realment divertit, vam trencar el gel però bé. I també recordo MOOOLT bé el poema que li va donar per recitar a 1r una tarda q l'impresora d cordinació es va espatllar i em va tocara a mi arreglar-la (a mi!!¡¡ sort q aquella impresora era la mateixa q la meva, q sinó...jeje). Total, q entra en Joan a la classe i, com q estávem fent poesia i métrica, va i recita (alló, exageradament...movent els braços, saltant x akí i per allà...XD): "La princesa está triste. ¿Que tendrá la Princesa? Los suspiros se escapan de su boca de fresa, que ha perdido la risa, que ha perdido el color"...ens vam quedar tots així...O__O anda!!¡¡...jejeje, es l'única part del poema que em va quedar, xq el que seguia no ho recordo...però per alguna raó els deus van crear les ments brillants q van crear Google...així q aquí teniu el poema sencer ^^
Rubén Dario - Sonatina
La princesa está triste... ¿Qué tendrá la princesa?
Los suspiros se escapan de su boca de fresa,
que ha perdido la risa, que ha perdido el color.
La princesa está pálida en su silla de oro,
está mudo el teclado de su clave sonoro,
y en un vaso, olvidada, se desmaya una flor.



El jardín puebla el triunfo de los pavos reales.
Parlanchina, la dueña dice cosas banales,
y vestido de rojo piruetea el bufón.
La princesa no ríe, la princesa no siente;
la princesa persigue por el cielo de Oriente
la libélula vaga de una vaga ilusión.


¿Piensa, acaso, en el príncipe de Golconda o de China,
o en el que ha detenido su carroza argentina
para ver de sus ojos la dulzura de luz?
¿O en el rey de las islas de las rosas fragantes,
o en el que es soberano de los claros diamantes,
o en el dueño orgulloso de las perlas de Ormuz?


¡Ay!, la pobre princesa de la boca de rosa
quiere ser golondrina, quiere ser mariposa,
tener alas ligeras, bajo el cielo volar;
ir al sol por la escala luminosa de un rayo,
saludar a los lirios con los versos de mayo
o perderse en el viento sobre el trueno del mar.


Ya no quiere el palacio, ni la rueca de plata,
ni el halcón encantado, ni el bufón escarlata,
ni los cisnes unánimes en el lago de azur.
Y están tristes las flores por la flor de la corte,
los jazmines de Oriente, los nelumbos del Norte,
de Occidente las dalias y las rosas del Sur.


¡Pobrecita princesa de los ojos azules!
Está presa en sus oros, está presa en sus tules,
en la jaula de mármol del palacio real;
el palacio soberbio que vigilan los guardas,
que custodian cien negros con sus cien alabardas,
un lebrel que no duerme y un dragón colosal.


¡Oh, quién fuera hipsipila que dejó la crisálida!
(La princesa está triste, la princesa está pálida)
¡Oh visión adorada de oro, rosa y marfil!
¡Quién volara a la tierra donde un príncipe existe,
—la princesa está pálida, la princesa está triste—,
más brillante que el alba, más hermoso que abril!


—«Calla, calla, princesa —dice el hada madrina—;
en caballo, con alas, hacia acá se encamina,
en el cinto la espada y en la mano el azor,
el feliz caballero que te adora sin verte,
y que llega de lejos, vencedor de la Muerte,
a encenderte los labios con un beso de amor».

Doncs si, sóc una nostàlgica, vale? A més, si un profe ho val, q importa?...jooops, jo vull fer classe altre cop mb el Barneda (ara, q segur q em suspenia xq no recordo RES ^^U). I amb el David!!¡¡ joooooo!!¡¡ Encara q, com a profe, el David deixa molt que desitjar però t'ho passaves bé...mira, coses del Frauca. Ara, més mític q l'episodi de la seva "topada" mb el Rudolph...jejeje, quines ganes teniem tots de que li claves una bona nata!!¡¡ Llàstima que, al final, el Joan i el Josep Maria paressin al David, que sinó..uix, va anar d poc!!¡¡ Jejejeje, quins records. Ainxs. De debó, algun dia m'agradaria tornar, encara que només fos per rememorar un dia dels d'abans, així com actuant...no sé si algú m'enten. Bah, tant és. La cosa es que, el dilluns, comencen i, deixant de costat que em tocarà fer de mula i que no tohom vol tonar a classe, només puc dir que: quan era jo la que estava en la vostra situació, tampoc m'entusiasmava la idea de tornar però ara, no m'ho pensaria gaire, que s'està molt bé estudiant! Doncs aquest és el meu missatge, si senyora!! Apa, ja sabeu com acaba la cosa, eh que si ^^....SOU TOTS MOLT MACOS!!¡¡ Dwwwww!!¡¡
Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!

Felicitaaaaaaaaaaaaaaaaats Laia!!¡¡ おめでとう!!¡¡

Comentaris

  1. aaaaaaah !!!!ja t´ho deien q es vivia molt bè d´estudiant i no tu creies........com es allò ???

    YA LO SABIIIIA !!!

    Molt xulo deleitar-nos a mès amb musica per no fer-nos tan faixuc
    els "cuentos de fades" jajajajaja

    una abraçada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda